Patricio Mulero, Maria. Escriure la ciutat: la construcció literària de Barcelona a l’època contemporània (1970-2015). Catarroja; Barcelona: Afers, 2023. 277 p. (Recerca i pensament; 114). ISBN 978-84-18618-65-9. 19 €.
La ciutat de Barcelona és un dels escenaris importants del món. Només cal prendre una autopista francesa perquè el conductor s’adoni de la insistència en què apareix el nom de Barcelona com a element referencial en avís constant als conductors. I amb raó. Barcelona és una destinació preferent en un món globalitzat, i a la llarga s’ha convertit en una capital atractiva per residir-hi. Les comunitats estrangeres han pràcticament ocupat el centre de Barcelona i la xarxa de comerços ha canviat molt en els darrers anys. Avui dia definir Barcelona és una tasca complexa. Cada districte de la ciutat ha tingut un desenvolupament desigual i no és el mateix Ciutat Meridiana que Sant Gervasi. Tampoc no és la mateixa ciutat, l’actual, que la dels anys setanta, vuitanta o noranta del segle XX.
En aquest context arriba el llibre de Maria Patricio Mulero Escriure la ciutat: la construcció literària de Barcelona a l’època contemporània (1970-2015), un estudi detallat i ben construït per l’autora del llibre a partir d’uns referents literaris de la ciutat. En paraules de l’autora a la introducció del llibre: «Així mateix, s’han entrevistat els actors del món literari que treballen en la difusió de l’imaginari literari, ja sigui a través de les institucions culturals, editorials o llibreries». Més endavant escriu: «Finalment, després d’estudiar les dinàmiques del món literari, el posicionament dels escriptors que parlen de Barcelona, i les representacions literàries de la ciutat, aquesta investigació reflexiona sobre la possibilitat de l’existència d’una identitat literària barcelonina... Una identitat en construcció que ens permet tant conèixer la ciutat com fer-la evolucionar a la llum dels debats socials contemporanis que viuen els escriptors».
La identitat en construcció ha de partir necessàriament de tenir molt clar què és Barcelona, si va més enllà dels marges administratius i com ha canviat a través de la mirada dels escriptors. L’autora investiga a partir dels referents visibles, institucionals, periodístics que té a l’abast. La qualitat dels escriptors escollits és indiscutible: Mercè Rodoreda, Carme Riera, Juan Marsé, Maruja Torres, Eduardo Mendoza, Enrique Vila-Matas, Maria Barbal, Jaume Cabré, Jordi Puntí, Kiko Amat, Mathias Énard, Joan Margarit, Borja Bagunyà, Lluís-Anton Baulenas, Mercè Ibarz, Víctor García Tur, Jordi Nopca... grans observadors de la jungla barcelonina, i el resultat és estimulant i fresc. Complet? Ni de lluny. L’estudi de Maria Patricio Mulero deixa constància del problema subjacent cada cop que les paraules «Barcelona» i «literatura» hi apareixen en una frase, i aquest problema és el centralisme.
Què és Barcelona literària actualment? Els escriptors cenyits a la ciutat administrativa? La Barcelona que surt a la premsa i a la televisió? On és la mirada alternativa de la ciutat? Els anys setanta i vuitanta passen sense pena ni glòria, Maria Aurèlia Capmany, Paco Candel no són ni una anècdota. Sense desmerèixer els autors referenciats, hi ha absències destacables que no entren a la seva investigació: Julià de Jòdar, Montserrat Roig, per posar dos exemples d’autors ben diferents i de qualitat contrastada. I si bé tracta, posem per cas, el Besòs, ho fa de la mà de Maria Barbal i Joan Margarit, però ens manca la visió de Màrius Sampere o de Javier Pérez Andújar. El que roman als marges de Barcelona no existeix i aquest és el problema greu i de base del llibre, el marc referencial.
Hi ha una tendència a considerar que l’eix de l’estudi no vagi més enllà del poder cultural al voltant del Palau de la Virreina, l’Ateneu Barcelonès (escoles d’escriptura), el CCCB, espais icònics on es troba una Barcelona concreta, i que respon a una certa elit, molt visible, molt aplaudida, molt periodística, però que no conforma la fotografia actual de la realitat literària barcelonina. L’àrea metropolitana també és part d’aquest dinamisme barceloní de segle XXI, i mentre s’obviï una mirada més ampla, de conjunt, tot intent canònic per construir un imaginari barceloní serà en va. Sobre la identitat literària de Barcelona l’autora conclou al seu estudi: «Ara bé, pel que fa a una identitat assumida pels creadors, l’etiqueta d‘“escriptor de Barcelona” no se l’atribueixen voluntàriament els escriptors a si mateixos, encara que alguns suggereixen que el món literari de vegades pot qualificar-los d’aquesta manera per promocionar les seves obres, especialment a l’estranger».
Maria Patricio Mulero ha confegit un llibre que està molt ben escrit i estructurat, un estudi sobre l’estat de la qüestió, la dificultat de la professionalització literària... No seria just no valorar l’esforç esmerçat per l’autora, el llibre és molt atractiu per l’estudi dels autors tractats, que repeteixo, són excel·lents. Però Barcelona és molt més.
Afegeix un nou comentari