Féret-Fleury, Christine. La chica que leía en el metro. Trad., Noemí Sobregués; ilust., Nuria Díaz. Barcelona: Debolsillo, 2018. 265 p. ISBN 978-84-663-4258-2. 14,95 € en paper, 7,99 € llibre electrònic.
Un llibre ens pot canviar la vida? Potser sí. Si més no, això és el que ens mostra aquesta petita novel·la, una lectura lleugera entorn al món dels llibres i les lectures i de com ens poden modificar els hàbits.
La Juliette és una noia jove, rondant la trentena, que treballa en una agència immobiliària. La seva feina podríem dir que ni l’apassiona ni l’avorreix, simplement la fa de manera rutinària: cada dia es lleva, agafa el metro, treballa les seves hores... i torna cap a casa. Bé, alguns dies fa alguna activitat més, sí, però no té el que se’n diu una vida gaire emocionant.
Un dels seus passatemps, això sí, és observar la gent quan es dirigeix cap a la feina. Al metro quasi sempre coincideix amb la mateixa gent: li agrada espiar-los en silenci, veure què fan i què llegeixen, imaginar els motius pels quals han escollit aquells llibres.
La seva vida, però, canvia quan un dia decideix baixar dues parades abans. En principi no hauria de suposar massa canvis, només caminar una mica més per arribar a la feina i fer una mica de ruta diferent a la que està acostumada. Però Ai! La seva vida ja no serà mai més igual, perquè passant per un carrer troba una porta mig oberta i decideix fer un pas cap dins... un pas que la durà a un pis ple de llibres amb un home misteriós i una nena... i no em vull avançar gaire més, és millor que ho llegiu vosaltres mateixos. A mi en certa manera m’ha recordat la pel·lícula de l’Amélie Poulain, les escenes protagonitzades pels gnoms de jardí.
Es tracta d’una lectura entretinguda, ideal per a les persones que gaudeixen amb les històries amb aires de conte. Com a punt dèbil m’agradaria apuntar que a vegades el redactat s’embolica una mica perquè hi ha molts pensaments propis i això fa que l’acció avanci més lentament del que alguns voldríem. Però bé, suposo que això és una opinió totalment subjectiva. Neutralment diré que és un llibre on potser no hi passa res molt destacat, però que en si és una oda als qui els agrada llegir, observar i viure la vida intensament.
Acabaré amb un dels seus punts forts, i és que el text s’acompanya d’unes boniques il·lustracions fetes per Nuria Díaz i que casen molt bé amb el contingut de l’obra. Es tracta d’imatges a llapis amb un toc de color verd que dona molta uniformitat a l’obra i que ens ajuda a imaginar-nos millor els personatges i els entorns citats per l’autora.
Eli Ramirez
Bibliotecària, CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge, UB
Afegeix un nou comentari