West, Silke Rose; Sarosy, Joseph. Cómo contar historias. Ilust., Rebecca Green; trad., Manuel Manzano. Madrid: Urano, 2021. 206 p. (Crianza y educación). ISBN 978-84-17694-37-1. 15 €.
Cómo contar historias és la traducció d’un manual sobre narració publicat l’any 2019 i reeditat el 2021 sota el títol How to tell stories to children. L’editorial Urano, amb una producció important en el camp del creixement personal, l’ha inclòs dins de la seva col·lecció de criança i educació. Els autors, residents a Nou Mèxic, són una parella de mestres i formadors amb molts anys d’experiència, vinculats a pedagogies no directives i a l’escola lliure. Silke Rose West va fundar l’any 1995 amb altres mestres la Taos Waldorf School i ara dirigeix una escola infantil al bosc. Joseph Sarosy és fundador de la Juniper School, una escola a l’aire lliure. També és escriptor, però sobretot és conegut per The Storytelling Loop, un blog dedicat a l’hora del conte amb més de 70.000 lectors d’arreu del món.
La informació de la contracoberta i les solapes interiors ens avancen que els destinataris d’aquesta obra són els pares, mares i adults amb infants al seu càrrec. El caràcter divulgatiu i la voluntat d’arribar a un públic no especialista es fa més evident encara un cop obrim el llibre i observem, per exemple, la seva organització interna, els títols dels capítols, les pàgines inicials amb comentaris dels lectors, els fulls de diferents colors, els fragments destacats i les il·lustracions aninotades. Tots aquests elements apunten que ens trobarem amb una lectura fàcil, àgil i amena.
Si ens fixem en el sumari (que apareix com a «Índice»), veurem que el cos central del llibre el configuren nou capítols. Abans, trobem una introducció extensa, essencial per entendre la filosofia de l’obra. I a la part final, una breu nota dels autors i agraïments, una bibliografia on es citen llibres i recursos web de l’obra original, i per tant, en anglès, i finalment, uns fulls en blanc perquè els lectors puguin prendre les seves notes. Observem que no hi ha un índex final per poder recuperar els conceptes clau, però un cop llegit el llibre, ens adonarem que no tindria cap sentit.
Els capítols segueixen tots una mateixa organització: una primera part on els autors desenvolupen la seva teoria sobre el fet de narrar, partint sempre d’experiències pròpies i amb exemples. Una segona part amb una breu proposta pràctica perquè els lectors provin de fer-la a casa o a l’escola. I finalment, un conte original escrit per un dels dos autors.
La tesi que defensen West i Sarosy, que s’explica en la introducció i es desenvolupa i s’exemplifica en els diferents capítols, es pot resumir en unes quantes idees clau:
- Quan un infant ens demana un conte, només està demanant la nostra atenció.
- Les històries són una eina molt poderosa per als pares: per calmar, entretenir, ensenyar, crear vincles... als seus fills.
- Davant d’un conflicte, podem explicar una història. No solucionarem el problema, però aconseguirem retornar la calma.
- Tothom és un bon narrador d’històries i cap expert pot reemplaçar la força de la intimitat que es crea entre un pare o cuidador atent i amorós.
- La «narració intuïtiva» defensa que les històries sortiran soles: només cal creure en un mateix, mirar l’entorn, observar els infants i deixar-se portar per la imaginació.
- Una narració no ha de ser perfecta. Només cal practicar i confiar en la pròpia intuïció.
- La narració funciona quan l’infant detecta un fort grau d’intimitat i autenticitat.
- L’ideal és començar a explicar contes als nostres fills de seguida, en néixer. Però en tot cas, cal fer-ho abans dels tres-quatre anys.
- La tècnica és molt senzilla: només cal establir una periodicitat, un petit ritual d’inici, aprofitant un moment del dia com ara el moment d’anar a dormir o durant el trajecte fins a l’escola.
- La temàtica dels contes no és important. Podem partir d’un fet ocorregut recentment, d’un objecte proper, d’una anècdota. Podem utilitzar marionetes fetes a casa o una joguina. Fent-ho així podem prendre certa distància i aprofundir més en la conversa.
- La narració té a veure amb la relació i no pas amb la narrativa.
- Molts estudis demostren com n’és d’important la narració en el desenvolupament dels infants: per ampliar la seva experiència del món, per tenir empatia, augmentar l’alfabetització emocional, crear resiliència... Però pocs estudis aprofundeixen en la importància de crear vincles amb l’adult que explica, del que podríem anomenar la relació narrativa.
La filosofia o tendència que es desprèn de tots aquests punts lliga amb el perfil d’educació antiautoritària dels autors que comentàvem a l’inici de la ressenya i justifica perfectament que es publiqui el llibre dins d’una col·lecció de criança.
Frases com «El objetivo no es obtener un trabajo en Pixar; es obtener una conexión con tu hijo» demostra que per a West i Sarosy, el relat en si no té cap importància. Res de fixar-nos amb la riquesa del llenguatge o les possibilitats de la ficció literària, amb l’itinerari lector o el bagatge cultural. El que és veritablement important és la relació íntima que es crea entre l’infant i l’adult. Aquesta visió ens pot sorprendre als qui venim del món del llibre perquè la gran majoria d’estudis o manuals que tenim al mercat relacionats amb la narració, tot i que evidentment subratllen la importància del vincle i totes les virtuts que té el fet de narrar contes als infants, també destaquen la importància de la tria i la qualitat lingüística, literària i estètica d’allò que expliquem.
West i Sarosy critiquen en algun moment obres d’èxit com la saga de Harry Potter justificant que són un negoci que ens allunyen de les narracions senzilles i significatives que podem inventar els pares. Tot plegat em sembla una mica exagerat i poc raonat i em fa por que discursos com aquests treguin valor al corpus literari infantil tan i tan ric que tenim al nostre abast.
Però bé, és cert que el llibre no enganya, i en tot moment sabem quin és l’objectiu lloable que persegueixen els autors: engrescar i animar el lector perquè s’atreveixi a inventar i a explicar els seus propis contes, creant vincles ben estrets amb els seus fills.
Glòria Gorchs
Bibliotecària
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari