Anagrama: 50 años, 1969-2019. Barcelona: Anagrama, 2019. 533 p. ISBN 978-84-339-0442-3. 8,90 €.
Que la biografia d’un editor és, en essència, el seu catàleg no deixa de ser un tòpic, per bé que encertat, molt recurrent, i no és menys cert que la història d’una empresa editora també es concentra en el relat que, per a qui sap llegir-lo, conté tot catàleg editorial.
En l’àmbit de la historiografia recent, potser ningú ha subratllat amb més èmfasi i vehemència la transcendental importància dels catàlegs que Fernando Larraz, qui en la seva contribució al llibre col·lectiu Pliegos alzados,[1] escriu:
«El catálogo es el documento de identidad de un proyecto editorial. Ahí está recogida la política editorial en su complejidad. También queda objetivada, en la selección de libros que incluye, en su ordenación y en la presentación del conjunto que realiza el catálogo, las dialécticas internas (entre colecciones, editores, gerentes, traductores... entre sí) y externas (con poderes políticos, mercados, legislaciones...) que el historiador de la edición debe reconstruir y explicar. Es en el catálogo, en definitiva, donde un editor se representa a sí mismo como tal y, por tanto, constituye la fuente primaria principal para el historiador de la edición».
És precisament en aquest sentit que convé llegir el visualment excel·lent catàleg commemoratiu dels cinquanta primers anys de l’editorial Anagrama (1969-2019), que compila un munt fabulós d’informació útil, en molts casos ja prèviament donada a conèixer en els catàlegs que la mateixa editorial havia anat publicant amb motiu d’aniversaris previs (cada cinc anys des de 1994, quan en va complir vint-i-cinc). Tot i així, mig segle de labor editorial gairebé obligava a un balanç més aprofundit i polièdric, potser també més festiu i colorista, i d’aquí que el disseny i l’estructuració del llibre en qüestió sigui en aquest cas particularment valuós.
El catàleg de 2019 s’obre amb quatre breus comentaris del factòtum del projecte, Jorge Herralde: una nota prèvia expositiva del contingut del catàleg, un molt breu resum de la trajectòria de l’editorial ordenada per dècades, una reproducció gairebé literal –hi tornaré de seguida– del text introductori del catàleg dels primers vint-i-cinc anys de l’editorial i un text sobre la censura que retoca, amplia i actualitza el que ja es va publicar també en el mencionat catàleg de 1994, per bé que al llibre del mateix Herralde Un dia en la vida de un editor y otras informaciones fundamentales, publicat també el 2019,[2] se n’inclou una versió encara més ampliada en la qual s’hi detalla, per exemple, la negativa de l’editorial Proa i de l’Assemblea de Catalunya a sumar-se a una protesta davant el ministre de Justícia franquista contra la censura de llibres.
Pel que fa a la «Introducción al catálogo histórico de los 25 años (1969-1994)», hi ha dues esmenes o ampliacions que són significatives respecte al text publicat el 1994 perquè donen fe de l’escrupolositat i la voluntat de precisió d’Herralde a l’hora d’actualitzar, puntualitzar i afinar els seus textos. En un dels primers paràgrafs d’aquest breu recorregut, menciona com algunes de les editorials que li van servir d’estímul o inspiració el cas de, a l’Argentina, «Losada, la editorial de Sartre, Camus y tantas obras de teatro que en España solo podíamos leer», i en aquesta nova versió hi afegeix: «así como Sudamericana, con García Márquez y Cortázar en su catálogo, entre otros». En la seva etapa inicial, el cert és que és més evident a Anagrama la influència de la mencionada línia més polititzada de Sartre o Camus, mentre que la de Paco Porrúa (el gran editor de García Márquez i Cortázar a Sudamericana) va tardar més en reflectir-se als catàlegs d’Anagrama. Una altra alteració més fina entre aquest text i la seva versió prèvia, en canvi, sembla respondre a altres motius: en mencionar els exemples o models a França, darrere Gallimard, Jérôme Lindon i François Maspero s’hi afegeix ara «el español José Martínez al frente de Ruedo Ibérico», potser en un exercici de reconeixement que al text de 1994 es va ometre per oblit, però que encaixa perfectament amb el fet d’haver-li publicat el 2000 a Albert Forment el seu José Martínez: la epopeia de Ruedo Ibérico, després d’haver estat finalista del Premio Anagrama de Ensayo.
El catàleg entra pròpiament en matèria, però, amb un apartat d’«Informaciones editoriales» en el qual, en primer lloc, es repassen amb llistes i abundants fotografies tots els guardonats amb algun dels premis promoguts per Anagrama, amb l’afegitó d’extractes de la recepció que les seves obres van tenir a la premsa d’actualitat. A continuació es dedica un capítol a consignar els principals premis (Nobel, Cervantes, Rómulo Gallegos) amb què han estat guardonats els autors de la casa (on s’hi troben a faltar, però, guardons com el Pulitzer, el Goncourt o el Booker), seguit de la llista d’escriptors que tenen deu o més títols publicats a Anagrama, com a prova fefaent de la política d’autor que es vanta de dur a terme aquesta editorial.
Particularment útil és el capítol següent, que actualitza quadres ja també publicats prèviament, que permeten visualitzar amb comoditat el nombre de títols publicats anualment en cada una de les col·leccions. Els dos següents capítols estan dedicats a consignar els llibres coeditats (entre els quals té un pes enorme el gairebé centenar de títols en català coeditats amb Empúries) i els e-books (en aquest últim cas, mitjançant un codi QR que permet accedir a la llista). El sisè i setè capítols d’aquesta part introdueixen la preponderància que té l’aspecte visual en el conjunt d’aquest llibre, i recullen, d’una banda, una seixantena de fotografies de moments estel·lars i retrats dels protagonistes de la història d’Anagrama i, de l’altra, una selecció d’algunes cobertes particularment famoses.
El contingut del vuitè i últim capítol d’aquesta segona part ve ja clarament exposada en el seu títol, «Nuestros autores y otros cómplices editoriales brindan por el 50 aniversario de Anagrama», i entre els «cómplices» hi trobem tant agents literàries (Mercedes Casanovas, Glòria Gutiérrez, Laurence Laluyaux, Isabel Monteagudo, María Lynch, Anna Soler-Pont, Andrew Wylie...), com editors (Miguel Aguilar, Valeria Bergalli, Roberto Calasso, Carlo Feltrinelli, Jonathan Galassi...), crítics literaris, distribuïdors, llibreters...
La tercera part del llibre és gairebé una història visual de l’evolució gràfica de les cobertes d’Anagrama, distribuïda en quatre apartats i seguint un ordre cronològic, que permet veure obra dels dissenyadors que més han treballat per a l’editorial (Julià Mumbrú, Àngel Jové, Julio Vivas, etc.), i la quarta requereix un canvi en la manera de llegir, donat que la composen quatre índexs (de col·leccions, d’autors, de títols i cronològic de publicacions) i una llista de distribuïdors, que, analitzats amb deteniment, permeten refer l’evolució de les diferents col·leccions i contextualitzar-les, comprendre la importància de la inclusió de determinats autors en el moment precís en el catàleg, advertir les variacions en el pes de les diferents col·leccions en el conjunt... En definitiva, reconstruir la història d’Anagrama.
Per acabar, el colofó (o pilón) conté la resposta d’Herralde a la pregunta de per què edita:
«Editar me permite: explorar, descubrir, apostar; compartir placeres y entusiasmos; practicar una variada gimnasia mental; subirme de vez en cuando a las montañas rusas y otras atracciones; seguir desde el principio la excitante metamorfosis que conduce del manuscrito al libro. Y durante el trayecto, “escribir” una particular novela-río: el catálogo de Anagrama».
Si Roger Chartier ha deixat clar que els escriptors no escriuen llibres, sinó artefactes immaterials que els editors converteixen (o no) en llibres, Herralde posa de manifest que, mitjançant la seva labor, els editors acaben per crear artefactes immaterials que, a vegades –amb motiu d’aniversaris importants, per exemple–, poden convertir-se en llibres enormement útils per als estudiosos de l’edició.
Josep Mengual
Tècnic editorial, autor de Negritas y cursivas
Afegeix un nou comentari