Escobar, Mario. La librera de Madrid. Barcelona: Ediciones B, 2024. 383 p. ISBN 978-84-666-7818-6. 21,90 €.
Començar una novel·la històrica amb la intenció de fer-ne una ressenya que reflecteixi el que la lectura pot aportar als lectors (des de la visió personal d’una no lectora habitual d’aquest gènere), ha esdevingut un procés de reflexió sobre les bondats que la història novel·lada amb elements de supervendes, com és l’obra que ens ocupa, pot oferir als que els caigui a les mans. I ha estat un exercici de superació només obrir el llibre i trobar-me, en les frases cèlebres introductòries, algunes protagonitzades per personatges que prefereixo obviar i que no prometen una lectura plàcida.
Aquesta novel·la que, en paraules del propi autor, pretén explicar una història de lluita contra el nazisme i el feixisme, és l’enèsim títol que Mario Escobar dedica a la ficció històrica, un best-seller més en una llarga llista de novel·les basades parcialment en fets reals. L’autor és historiador i, com ha explicat en nombroses entrevistes, vol captar l’esperit del segle del qual escriu sense fer interpretacions des de la nostra visió contemporània (tot i que no ho aconsegueix, ja que sempre traspua partidisme), i sembla abonat als temes de ficció amb el rerefons del nazisme entrellaçats, com una constant, amb una història emotiva que cerca projectar positivisme sobre les vides dels perdedors.
La ficció ens presenta, sota la forma d’un diari personal, l’esdevenir vital de Bárbara, una noia alemanya que fuig del seu país per arribar a Madrid el desembre de 1933, fugint d’un Berlín rendit al nazisme. És el gran personatge de la novel·la, vinculada al seu temps i emmarcada en els fets històrics reals de l’Espanya de la Segona República i de la Guerra Civil. És l’estil Escobar, identificar un protagonista sobrat d’intel·ligència, bonhomia o trets personals que propicien l’empatia dels lectors envers les seves pericèpies vitals, emmarcades peti qui peti en un fet històric que els dona sentit i existència.
El que comença com una fugida cercant la llibertat finalitza com una història romàntica ornada de fets històrics i d’exaltació del poder dels llibres i de la força transformadora de la literatura, recurs un pèl naïf si se’m permet, que Escobar acostuma a utilitzar en la seva narrativa. Són els cops d’efecte que l’escriptor utilitza per farcir una història senzilleta, bastant fada a estones, de sentiments i emocions primàries amb les quals ell creu que els seus lectors, i segur que l’encerta, gaudiran summament. No sé si el marcat component ideològic que destil·la serà acceptat o compartit amb els que el llegeixin, però espero que tots els possibles lectors se n’adonaran de la «moralina» força casposa que transita per les pàgines. Tampoc comparteixo la idea excelsa que les llibreries canviaran el món, ni que el coratge i l’heroisme siguin valoritzats a l’extrem com a estendards de la societat contemporània, sense els quals la vida és insignificant.
He intuït però, que l’escriptor ens explica la seva veritat de ficció, és a dir, el que ell imagina que hauria succeït, les accions que ell hauria emprès, les frases que ell hauria dit si hagués estat en el lloc de la protagonista, i es mostra francament partidista. Aquesta és una constant de l’obra d’Escobar, aspecte que no resulta per a mi, com a no lectora del gènere de ficció històrica, ni atractiu ni prou estimulant com per fer-me canviar d’opinió. La protagonista es debat constantment entre l’amor cap al republicà espanyol i la fugida permanent de la persecució nazi que l’empeny a travessar Europa. Hi ha un gran reguitzell de noms propis, protagonistes reals de la història d’Espanya, que serveixen perquè Bárbara construeixi el seu món de resistència interior, el que mostra el treball de documentació prèvia (no gaire exhaustiu, la veritat) que sempre estructura les obres d’Escobar com una constant repetitiva i un pèl avorrida.
Com en altres obres, Escobar construeix una història de ficció previsible, sense lloc a la sorpresa, pesadeta, de final poc treballat i al meu entendre, poc estimulant per dedicar-li una tarda de diumenge a fruir de la lectura. Està abonat a la seva fórmula d’èxit, la tria d’un personatge o esdeveniment històric farcit amb alguns protagonistes de comportament previsible i embolcallat amb històries personals ensucrades. Més aviat convida a ser-li infidel amb alguna sèrie o pel·lícula de temàtica històrica, si voleu, però amb fonament i criteri rigorós sobre els fets reals, i una gran fantasia de qualitat que hi sobrevoli per fer-ne un producte d’entreteniment, la qual cosa no aconsegueix Escobar a La librera de Madrid.
Sílvia N. Gómez Rodríguez
De la 2a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari