Manresa, Mireia (coord.). La lectura literària a ESO i batxillerat [en línia]: orientacions per a la lectura guiada. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació, 2023. 48 p. <https://repositori.educacio.gencat.cat/handle/20.500.12694/5711#page=1>. [Consulta: 27.5.2024].
Manresa, Mireia (coord.). Els itineraris literaris de lectura guiada [en línia]: dos exemples. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació, 2023. 113 p. <https://repositori.educacio.gencat.cat/handle/20.500.12694/5711#page=1>. [Consulta: 27.5.2024].
La lectura literària a ESO i batxillerat: orientacions per a la lectura guiada i Els itineraris literaris de lectura guiada: dos exemples són dos articles coordinats per Mireia Manresa i pensats per acompanyar i il·lustrar el Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya,[1] en el marc del desenvolupament del nou currículum de la LOMLOE.[2] Per aquest motiu, els articles tenen un caràcter clarament divulgatiu i, per tant, es fuig de la valoració dels continguts que desenvolupa i se centra a mostrar-los en conjunt per fer-los entenedors als seus destinataris, que no són altres que el professorat i altres mediadors. El conjunt dels dos articles pot resultar complex per la densitat del contingut i pel desplegament terminològic lligat al nou currículum, però la tasca de les autores consisteix precisament a fer més entenedor tot plegat i, sobretot, a posar exemples clarificadors. El resultat global és molt remarcable i és una eina útil i suggeridora per a tots aquells que vulguin tirar endavant una proposta metodològica molt detallada i engrescadora per a aquells a qui interessa acostar el món dels llibres als joves.
Al sumari del primer treball, La lectura literària a ESO i batxillerat, les autores presenten les dues parts de què es composa: «L’educació literària en el marc de l’enfocament competencial» i «Orientacions per a lectura guiada». En la primera part, es fa referència a l’enfocament de la literatura en el nou currículum, que posa el focus no en la transmissió de coneixements (lligada a una tradició historicista) sinó en la capacitació competencial en lectura dels joves. Per aquest motiu el Pla de lectura prioritza la lectura i interpretació dels textos amb una alternança entre la lectura autònoma i la lectura guiada. Mentre que la primera afavoreix que l’alumnat triï els llibres que vol llegir i els llegeixi autònomament, la segona promou la lectura d’un llibre en comú i sota les orientacions d’un professor que en dinamitza una lectura social. Pel que fa a la lectura individual, l’article fa incidència en algunes estratègies per aconseguir un bon perfil lector. Un dels aspectes que poden interessar més als destinataris del llibre és la reflexió sobre quin tipus de llibre hauria de formar part de la lectura autònoma i guiada. Partint d’un principi bàsic d’una mínima qualitat literària, queda clar que en la lectura individual intervenen els interessos de l’alumnat. En aquest punt també es fa una referència a un tema, el de la biblioteca escolar, que és polèmic (l’article no hi entra) perquè no totes les escoles en tenen.
En la segona part del treball, que és de fet el seu nucli, es parla específicament de la lectura guiada. El text incideix en quins aspectes la diferencien del tipus de lectura que es feia en les antigues lectures trimestrals, per exemple. Mentre que en aquella es compartien puntualment moments de lectura per tal que l’alumne pogués avançar i al final es comprovava amb alguna tasca si havia llegit el llibre, en el nou enfocament es posa l’èmfasi en la interpretació comunitària del contingut del llibre. És, per tant, una modalitat que prima l’educació literària, més enllà de l’argument de les obres. Per tot plegat és clau fer una bona selecció de textos. Aquests han de ser d’una notable qualitat i tenir una complexitat que plantegi dificultats a l’alumnat que es puguin superar amb l’ajut de la lectura guiada. És clau la relació entre els textos d’un itinerari que permeti veure la literatura com un sistema de relacions a partir d’un fil conductor. Aquest treball es clou amb exemples d’itineraris possibles indicant el seu contingut competencial i el paper actiu que implica la formulació de determinades tasques enfront d’un rol passiu. Es parla de metodologies concretes, com ara l’alternança entre moments de lectura conjunta i individual.
El segon treball, Els itineraris literaris de lectura guiada: dos exemples, no se centra en la reflexió teòrica, sinó que, com queda clar en el seu títol, dona pistes sobre el desenvolupament dels itineraris a partir de dos exemples. A la introducció hi ha una explicació metodològica del procés de creació d’un itinerari. S’explica que per al disseny d’un itinerari, el primer pas ha de ser la tria d’un fil, que pot ser temàtic (autor, gènere...) o formal (algun aspecte relacionat amb la lectura, per exemple). Aquest fil marcarà la tria de textos i dels aprenentatges vinculats a la lectura. A partir d’aquest punt, s’ha de crear un corpus de textos, sobre els quals les autores donen criteris per a l’elecció. L’article passa a desenvolupar amb detall els dos exemples, un de centrat en el punt de vista per a tercer d’ESO i l’altre al voltant de la figura de Víctor Català per a segon de batxillerat. Es tracta de dues propostes molt ben travades, de nivells diferenciats, i que, per tant, seran d’utilitat per a aquells que s’enfrontin per primera vegada a la tasca de dissenyar itineraris.
Enric Codina Portet
Professor de llengües de l’Escola Sadako. Coordinador del grup d’estudi de la literatura juvenil Llums del Nord, de Rosa Sensat.
[1] Una ressenya d’aquest Pla nacional fou publicada ja al blog en el seu moment. (N. de la R.)
[2] Sigles de l’actual llei d’educació: «Ley orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de educación» (BOE, n.º 340, de 30/12/2020).
Afegeix un nou comentari