Bailly, Jean-Christophe. La magie du livre. Montrouge: Bayard, 2016. 63 p. (Les petites conférences). ISBN 978-2-227-48925-7. 12,50 €.
Entre els anys 1929 i 1932, Walter Benjamin va dirigir un cicle de xerrades i conferències emeses per ràdio i destinades a nens i joves. Aquestes xerrades, de gran èxit, van ser posteriorment publicades sota el títol de «Lumières pour enfants». És recuperant aquest mateix esperit que, a l’inici del segle XXI, la directora del Centre dramatique national de Montreuil, Gilberte Tsaï, organitza temporades de conferències sota el mateix nom.
La temàtica de les xerrades és molt diversa, però totes elles han de garantir un llenguatge entenedor que permeti crear ponts de coneixement entre les diferents generacions. L’editorial Bayard recull aquestes xerrades a la col·lecció «Les petites conférences», i una d’elles és La magie du livre, realitzada per Jean-Christophe Bailly.
Bailly és un escriptor francès nascut al 1949. Doctor en filosofia, ha estat professor durant nombrosos anys a l’École nationale de la Nature et du Paysage de Blois. La seva obra abraça una gran varietat de temes i de registres amb incursions a la poesia, el teatre, l’assaig... L’any 2012 rep el premi Paris-Liège pel llibre Le dépaysement: voyages en France (Seuil, 2011), on fa un estudi sobre el valor i la identitat del paisatge. Entre la seva obra, s’hi inclouen els llibres Le parti pris des animaux (Christian Bourgois, 2013) i Le versant animal (Bayard, 2007), així com la conferència titulada Le temps fixé, també publicada en aquesta col·lecció.
A La magie du livre l’autor ens convida a reflexionar sobre els llibres. Com funcionen? Què ens aporten? Com estan fets? Quin ha estat el procés històric que ens ha proporcionat aquest objecte quotidià tan simple i tan extraordinari alhora? En la seva exposició, Bailly enllaça una anàlisi documental a l’entorn de l’origen i l’aspecte formal dels llibres amb reflexions de caràcter filosòfic sobre el sentit de la seva existència.
La xerrada s’introdueix amb un anagrama, un joc de paraules, que vincula els mots «magie» (màgia) i «image» (imatge). Ambdós s’escriuen amb les mateixes lletres. L’aproximació entre aquests dos conceptes permet il·lustrar la manera d’operar dels llibres, com funcionen. A mesura que el lector passa les pàgines –i es llegeix el text– es despleguen, màgicament, imatges, igual que un pop-up. Aquesta successió d’imatges construeix nous mons, noves reflexions, diferents per a cada llibre. La màgia del llibre es produeix, doncs, només quan és llegit. La lectura és l’acció que dona sentit a aquests petits objectes. Partint d’aquesta premissa, l’autor argumenta la relació necessària que hi ha entre lectura i imaginació. És gràcies a la imaginació que som capaços de llegir i, recíprocament, l’estímul de la lectura continuada desenvolupa la nostra imaginació.
Resultat del procés de lectura, a través de la imaginació, la consciència s’amplia, assimila nous mons, noves idees, més enllà de la realitat viscuda pel lector. L’autor compara aquest procés a la «realitat augmentada», un concepte, com es veu, inventat ja fa temps. El llibre és, doncs, un instrument essencial en la construcció de la consciència humana, tant la individual (la pròpia de cada persona), com la col·lectiva (la de la humanitat sencera).
Observant la coberta del llibre, veiem una il·lustració molt esquemàtica, gairebé com un logotip, representant un llibre obert del que penja, agafat per uns fils, un home. Simula un globus aerostàtic que transporta un lector perquè conegui nous paratges del món des d’una altra perspectiva, des de dalt, des del cel, des de la seva consciència. La il·lustració fa referència a una «imatge» desenvolupada per Bailly durant la xerrada en què assimila la lectura d’un llibre a un passeig al llarg de camins de signes:
Lire c’est comme marcher, mais au lieu de marcher dans la rue, nous marchons sur des chemins de signes que nous déchiffrons en avançant. [1]
Aquest passeig o viatge ens transporta lluny en l’espai i en el temps. Tot i que la lectura és un procés que es fa en solitari, de la mateixa manera que l’escriptura, és un acte d’apropament on es comparteixen idees i es creen afinitats. Es produeix una comunicació a distància entre l’escriptor i el lector, semblant a una conversa telefònica, que els apropa no només en l’espai sinó també en el temps.
L’autor fa una breu exposició del procés històric que ha conduït a l’aparició del llibre, tal i com el coneixem avui en dia.
El primer esdeveniment correspon a l’aparició de l’escriptura, a Egipte, i de l’alfabet, a Grècia, com a procediment de memorització i de transmissió del coneixement.
El segon ens porta a Roma amb la invenció del còdex, l’ancestre del llibre, format per fulles de papir i, posteriorment, a l’Edat Mitjana, per fulls de pergamí que permetien escriure per les dues cares, lligats per un llom. Substitueix el seu predecessor, el «volūmen» (paraula llatina), un rotllo extens fet de papir que es desenrotlla a mesura que es llegeix.
El tercer moment esdevé a la Xina on s’inventa el paper, un material extraordinàriament pràctic per la seva resistència i lleugeresa, característiques que redueixen significativament el pes i el volum dels llibres.
El procés culmina amb la invenció de la impremta, un procediment d’impressió de llibres mitjançant la compressió de papers o altres materials amb una matriu que conté caràcters impregnats de tinta (peces mòbils gravades de plom o de fusta). El procediment prové, originàriament, de la Xina, però va ser desenvolupat i sistematitzat per Gutenberg.
Finalment, l’alfabetització massiva de la societat gràcies a l’ensenyament públic i gratuït dispara el volum de lectors potencials i la indústria del llibre, convertint-lo en un objecte quotidià.
Bailly il·lustra de forma entenedora les seves reflexions gràcies a un llenguatge senzill i als exemples utilitzats que són propers al món dels seus joves oients i lectors. La seva exposició resulta engrescadora i desperta l’interès i l’admiració pels llibres. Prenent de referència les seves paraules,
Mine de rien, ces livres contiennent tout le savoir de l’humanité et, plus important encore, tous ses rêves, tout ce à quoi les hommes ont rêvé, tout ce qu’ils ont imaginé. N’importe qui, à partir du moment où il sait lire, peut aller à la rencontre de cette formidable réserve de récits et de pensée. [2]
Carlota Socías, arquitecte
De la 5a promoció de l'Escola de Llibreria
[1] Traducció al català: «Llegir és com caminar, però en comptes de caminar pel carrer, caminem per camins de signes que desxifrem a mesura que avancem».
[2] Traducció al català: «Com qui no vol la cosa, els llibres contenen tot el saber de la humanitat i, més important encara, tots els seus somnis, tot allò que els homes han desitjat, tot allò que han imaginat. Qualsevol persona, des del moment en què sap llegir, pot anar a la recerca d’una formidable reserva de relats i pensament».
Afegeix un nou comentari