«La nostalgia del vacío: la lectura como espacio de pertenencia en los adolescentes»

Silva, Freddy Gonçalves da. La nostalgia del vacío: la lectura como espacio de pertenencia en los adolescentes. Zaragoza: Pantalia, 2018. 108 p. (Cuadernos Hexágono; 7). ISBN 978-84-942456-5-7. 14€.

Freddy Gonçalves da Silva (Caracas, 1981) és promotor de lectura, escriptor i especialista en literatura infantil i juvenil. Ha treballat al Banco del Libro i ha creat Librogénitos. Ha escrit per a cadenes de televisió i ha publicat diferents treballs en revistes especialitzades com CLIJ i Barataria. Professor a la UAB sobre selecció de llibres per a nens i joves, és membre del grup de crítica Círculo Hexágono sobre temes LIJ i ha estat al capdavant de diferents clubs de lectura a Gijón. És el creador i director de la revista PezLinterna.

Quan em van demanar que fes una ressenya d’aquest llibre vaig pensar que seria una obra especialitzada per a professionals de les biblioteques escolars, i en part és així, però no del tot.

Ens trobem davant d’un llibre que pot tenir dues lectures diferents. Per una banda, és un estudi de la lectura com a espai de pertinença de l’adolescent, i per l’altra és una guia de notes, citacions i recomanacions que, encara que l’autor s’hi refereix per donar-nos pistes i situar-nos en les seves reflexions, tenen un valor per si mateixes i mereixen un quadern a part. Tant és així que al final del llibre les podem trobar i treballar (recomano conservar-les i redescobrir- les).

He volgut fer una síntesi basada en dos punts que considero claus:

L’adolescent i la ficció

L’autor compta amb una gran experiència treballant amb adolescents, fet que li ha permès anar més enllà de prescriure lectures. Ens endinsa d’una manera fins i tot filosòfica en el pensament adolescent, en la seva visió del món, en la relació que tenen amb els llibres i amb la ficció.

Anomena els adolescents «lectors de trànsit», perquè per a ell, es preparen mitjançant la lectura de ficció per arribar a la literatura adulta en un viatge on l’emoció és la principal protagonista. «Los ritos de tránsito para los lectores adolescentes de todas las generaciones se fundamentan en las emociones y las pasiones, eso que nos mantiene humanos».

L’adolescent, diu Gonçalves da Silva, es troba en un moment de canvi, de crisi, de pèrdua (de la infància) i troba en la ficció un espai d’evasió que decideix habitar mentre troba qui és. La ficció li dona esperança, perquè es pot identificar amb els seus personatges que passen de l’adolescència a l’edat adulta.

Però què els inspira? Un món canviant ple de notícies sobre conflictes, terrorisme, drogues, identitat sexual, bullying, (in)tolerància, però també l’amor, l’amistat, el desig, tot aquest mapa conforma un escenari que moltes sèries televisives, fins i tot la música i les editorials han aprofitat per apropar al públic adolescent.

Són lectures, apunta Gonçalves da Silva, efímeres, que aviat passaran, però que s’han de tenir en compte perquè en aquest moment «els joves decideixen què llegir i llegeixen allò que els provoca alguna cosa».

«Si el jove odia el llibre el destruirà sense límits; si li agrada, el defensarà com es defensa un germà, però si no li provoca res, caurà en l’oblit». Amb l’adolescent no hi ha terme mitjà.

Quin paper juga el promotor de la lectura o mediador?

• Ha de ser capaç de generar un espai de llibertat que generi confiança per conversar.
• Ha d’acompanyar, suggerir, però també ha de saber escoltar i entendre.
• Ha de poder comparar el seu sentiment de nostàlgia amb el d’ells.
• Presentar-los la ficció amb un esperit crític.
• Ha de conèixer les novetats, els influencers del moment, els blogs de recomanacions, etc.
• Ha de fer-los veure que no estan sols en el seu buit.
• El mediador no és ni psicòleg ni orientador, però sí humà i entén.

Aquest quadern ens apropa a l’adolescent des de la vessant més subjectiva, i trobo que la seva lectura és molt recomanable per tot aquell que vol acompanyar el jove lector en els seu trànsit cap a la vida adulta.

«L’adolescent és un nàufrag, que ha emigrat de la utopia de la infància per pertànyer, sense voler, a la voràgine social que evoluciona massa ràpidament».

Acompanyem-lo!

Rosa Maria Dos Santos
Responsable de la mediateca de l’Escola Pia Nostra Senyora