Shelley, Percy Bysshe. Defensa de la poesia. Trad., Marta Pera Cucurell. Martorell: Adesiara, 2020. 82 p. (Vagueries; 25). ISBN 978-84-16948-56-7. 11 €.
En aquest enunciat s’agermanen els dos conceptes clau de Defensa de la poesia, l’assaig escrit pel poeta romàntic Percy Bysshe Shelley (1792-1822), que ara ens arriba en la traducció de Marta Pera Cucurell. Aquest petit volum es completa amb dos breus assajos més: «Sobre l’amor» i «Sobre la vida». «La vida, el gran miracle», escriu Shelley, amb un sentiment que engloba les explicacions que de la vida ens puguem fer, ja sigui per la via científica, filosòfica o teològica.
El romanticisme com a moviment artístic i cultural és una resposta a la pretesa supremacia de la raó entesa com «l’enumeració de quantitats conegudes» per sobre de la imaginació, que «és la percepció del valors d’aquestes quantitats», afirma Percy B. Shelley a la primera pàgina del seu discurs esdevingut ja un clàssic en el seu gènere.
La raó com un absolut, o potser fora millor dir el racionalisme com a posició intel·lectual, pretén ser objectiu i mira amb sospita la imaginació, una facultat que percep els valors de manera tan subjectiva com entronca amb l’imaginari col·lectiu, el món dels arquetips. La poesia n’és la seva expressió com tan bé queda expressat en l’assaig Defensa de la poesia, que va ser escrit en resposta a la lectura d’un discurs del poeta Thomas Love Peacock, Les quatre edats de la poesia. En la seva reflexió, Shelley raona que raó i imaginació no són facultats contràries sinó complementàries, però que a la imaginació cal situar-la en lloc preeminent, potser pensant en l’artista poeta William Blake quan afirmava, categòric: «La imaginació no és un estat, és la mateixa existència humana».
La ciència, i sovint volent demostrar el contrari, està donant la raó al sentir-pensar de Shelley. Està bastant estudiada a través de la psicologia de les profunditats la funció de la imaginació en l’obra creativa en la qual l’element principal és la ‘visió’ que, tal com va escriure el poeta Rilke, ha de mantenir-se oberta, ha de deixar-se fluir. Ja vindrà amb posterioritat el treball que acabarà donant forma al poema.
Al costat de Defensa de la poesia de Percy B. Shelley podem posar-hi, nosaltres que les tenim a l’abast, les reflexions de María Zambrano sobre el que la pensadora va anomenar raó poètica: una filosofia que busca integrar pensament i vida.
Si la filosofia no serveix per a la vida és filosofia morta, de la mateixa manera que si la raó mata la llum de la imaginació el poema en surt malferit potser no tant de bellesa, que externament en pot tenir, sinó d’ànima. Per això cal retornar a les fonts de la vida, cal beure en l’esperit que ha donat lloc a la poesia, ja ens va voler dir Shelley l’any 1821, fa dos-cents anys visionari del moment actual, quan en el seu discurs va posar com exemples d’integració entre pensament i imaginació les poètiques de Dante i Milton: una poesia culta i treballada que alhora està «impregnada de l’antiga religió del món civilitzat». És així com les paraules de Dante «estan imbuïdes d’esperit, cada una és una guspira, un àtom encès de pensament inexhaurible».
Shelley defensa la poesia en el seu paper d’agent que comunica els dos mons: el celeste i el terrestre, la raó i la imaginació a través del que aquí, seguint Zambrano, en diem la raó poètica, o la raó il·luminada per la visió del que és sagrat, llavors, ara i sempre. I és que, tal com diu Shelley en el seu escrit perquè així ho vivia en el més profund del seu ésser: «Un gran poema és una font que raja sempre amb les aigües de la saviesa i la delícia». Una proclama que no ha perdut vigència, motiu pel qual és tan oportuna la publicació de Defensa de la poesia, de Percy B. Shelley.
Teresa Costa-Gramunt
Escriptora i dissenyadora especialitzada en exlibris
Afegeix un nou comentari