Murat, Laure. Relire: enquête sur une passion littéraire. Préf., Laure Adler. Paris: Flammarion, 2024. XI, 302. (Champs. Essais). ISBN 978-2-0804-5161-3.
Som el que rellegim. I rellegim per retrobar-nos amb el jove (o simplement pretèrit) lector que un dia vam ser, per deixar-nos sorprendre de nou o per experimentar el gust agredolç del pas del temps.
El llibre que aquí ressenyem és, en realitat, l’edició de butxaca de la primera edició publicada per Flammarion en 2015 i que suposa un original estudi sobre el mecanisme i l’experiència de la relectura, basat en una enquesta que l’autora, historiadora i professora de literatura a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, Laure Murat (París, 1967), va dur a terme en 2013.
«Quin altre significat revela aquesta segona lectura? És la relectura el que fa el llibre? Quina és la seva plasticitat? Busquem en la relectura la persona que vam ser o en la qual ens hem convertit? Quins criteris, si és que existeixen, regeixen la relectura? Per què el nen es mostra àvid de relectura? Pot la relectura d’un llibre comparar-se a la d’un disc o una pel·lícula? És un acte conservador que s’oposa a la lectura?».
Aquestes i moltes altres són les preguntes que l’autora planteja en aquest estudi, l’objectiu del qual, si hem de creure en la seva declaració d’intencions, no va ser un altre que el de cedir la paraula a aquells que rellegeixen. A tal fi, Murat va enviar el gener de 2013 un qüestionari a dos-cents «grans lectors» de llengua francesa, la majoria d’ells escriptors, però també professionals del món del llibre (editors, professors universitaris, crítics, llibreters, bibliotecaris, traductors…) que havien tingut, grosso modo, la mateixa formació escolar i universitària, les mateixes referències culturals i els mateixos usos socials en un país, França, que «destaca per la seva inclinació a la vida literària i a les tradicions que hi són associades».
Relire està compost per dos blocs. El primer, titulat «La relectura en qüestió», és una explicació de la motivació, finalitat, naturalesa i metodologia de la recerca i el seu qüestionari. La segona part («Respostes a una enquesta»), més extensa, recull les aportacions i reflexions de vint literats il·lustres (de Christine Angot a Jean Echenoz, d'Annie Ernaux a Patrick Chamoiseau) del centenar de respostes que va recollir Murat, a correu seguit.
L’empresa va ser, segons Murat, un repte: el d’«accedir al nucli dur de la passió literària, de la qual la relectura és, alhora, símbol i metàfora». I d’aquest repte intel·lectual, sorgeixen reflexions interessants, algunes palmàries, altres brillants i commovedores.
En totes trobem l’empremta del lector apassionat del que és màxim exponent el Quixot cervantí, boig de relectures i protagonista d’una de les històries més rellegides pels nostres veïns francesos.
Una altra idea recurrent d’aquest estudi és el del poder de transformació i d’inesgotable fructificació de l’obra rellegida, el de la seva capacitat constant de «recreació», que converteix la relectura en la veritable lectura, font de coneixement i de goig, redescobriment i refugi del lector.
Segons el parer de molts dels enquestats, la relectura és un acte salutífer íntim, una pausa benèfica, un acte de resistència, una tornada a les essències davant la tirania del nou i de l’efímer. Experiència pluridimensional, la relectura ens transporta a l’espai i al temps literari i a l’espai i el temps dels diferents estrats vitals que ens han conformat com a lectors i persones.
De tots aquests qüestionaris recopilats i dels seus resultats (significatius, però no necessàriament representatius), l’autora extreu una infinitat de gustos, tendències i usos de relectors que defineixen una miríada variada d’obres i escriptors, sense que destaquin per aclaparadora majoria títols i autors en particular. En un singular panteó d’autors rellegits destaquen tímidament Cervantes, Grossman, Balzac, Salinger i, educació francesa obliga, un ineludible Proust, amb la seva Recherche com a territori de recurrents relectures. No és casualitat que l’autora hagi consagrat nombrosos articles a aquest autor i que el 2023 fos premiada amb el Médicis d’assaig per la seva obra Proust, roman familial (Proust, novel·la familiar, publicat per Robert Laffont).
En definitiva, l’obra de Murat és una reflexió sobre l’acte gojós i íntim de la relectura. És una obra recomanable per als professionals del llibre (editors, bibliotecaris, llibreters, traductors literaris), però també per a amants de la literatura francesa, estudiosos de la cultura i investigadors del procés cognitiu de l’experiència lectora.
Potser seria interessant transposar la metodologia de Relire al nostre context local de lectors. Desconec si ja s’han publicat estudis d’aquest tipus, però no tinc cap dubte que serien un instrument d’anàlisi interessant per conèixer el pes i la vigència de certes lectures a la nostra formació intel·lectual.
En tot cas, el que ens queda clar després de llegir aquest assaig, és que la relectura només pot concebre’s en el seu doble component d’acte voluptuós i de cerca del plaer ja degustat. Sense ell, la relectura no té sentit o acaba per perdre-ho definitivament. És el joiós «delicte del reincident feliç», sobre el qual va parlar ja Oscar Wilde en dir que «si un llibre no val la pena ser llegit una vegada i una altra, no val la pena llegir-lo».
Javier Campillo Galmés
Bibliotecari de l’Instituto Cervantes de Tolosa de Llenguadoc
Afegeix un nou comentari