Bollmann, Stefan. Las mujeres que escriben también son peligrosas. Pról., Esther Tusquets. Trad., Ana Košutič. Madrid: Maeva, 2017. 152 p. ISBN 978-84-16690-92-3. 29,90 €.
Las mujeres que escriben también son peligrosas és un llibre que té relació, i d’aquí el «también» amb un llibre anterior escrit pel mateix autor titulat Las mujeres que leen son peligrosas, tots dos editats en gran format i amb il·lustracions que acompanyen el text, llibres pensats no només per gaudir de la lectura, sinó que aporten un valor afegit com a llibre objecte.
Els llibres no han estat sempre a l’abast de tothom, aprendre a llegir era un privilegi que no estava destinat a la gent del poble, el coneixement que podia proporcionar faria els homes menys temorosos i mal·leables i posaria en perill l’ordre social establert. Perquè la lectura proporciona coneixement, i el coneixement t’ajuda a entendre qui ets, qui vols ser i el lloc que ocupes al món. Van caldre molts anys per acceptar que l’accés a l’educació era un dret per a tothom i molts més anys encara perquè se li considerés a la dona aquest dret.
Semblava que havent rebut la benedicció de la maternitat, una dona no necessitava cap altre estímul a la seva vida que no fos la consagració a la criança del seus fills i una dedicació plena a les tasques domèstiques, de tal manera que per a moltes dones aquella suposada benedicció va passar a ser una maledicció i el resultat del seu esforç domèstic una confortable i bella presó. Des d’aquella presó i sense experiències per viure, la dona comença el procés d’escriptura per una necessitat d’expressar emocions i sentiments i ho fa a través de la correspondència i els diaris, fórmula que donarà pas a la novel·la epistolar, un dels primers gèneres en la literatura escrita per dones.
Stefan Bollmann ens explica com és el lent procés d’incorporació de la dona en la literatura com a escriptora, quines autores en són les precursores i destaca per èpoques les escriptores més emblemàtiques des del segle XII fins a l’actualitat, això sí, centrant-se en la cultura europea i americana; les circumstàncies en altres cultures són avui en dia encara molt adverses.
Així tenim Christine de Pisan (1365-1430?) que a la seva obra La ciudad de las damas, publicat per la col·lecció Tiempo de clásicos, de Siruela (2013) i en català per Edicions de l’Eixample (1990), rebatia els arguments de la misogínia i defensava l’abstinència sexual femenina per fugir de la possessió del cos per part de l’home i a través d’ell de la vida. Madeleine de Scudéry que, entrant al segle XVII, proposava la caducitat del matrimoni, institució que considerava una font d’odi a perpetuïtat, va optar també pel celibat per mantenir la seva llibertat.
Recordem com Jane Eyre, l’heroïna de Charlotte Brontë (1816-1855), és internada en un lúgubre orfenat i l’escassa i doctrinària educació que rep és suficient per formar i aportar criteri a un esperit rebel i inconformista. Ella anhela, s’inquieta, actua, es pregunta i busca respostes igual que un home.
«…les dones senten, talment com els homes, que els cal exercitar les seves facultats i desenvolupar els seus esforços com els seus germans masculins; que sofreixen una rígida repressió, una restricció absoluta, exactament com les que sofreixen els homes, malgrat que els més estrets de mires dels seus congèneres privilegiats considerin que elles s’haurien de dedicar tan sols a preparar púdings i a sargir mitjons, a tocar el piano i a brodar mocadors. És insensat condemnar-les, o riure-se’n, si aspiren a realitzar o a aprendre més del que el costum ha dictat com a necessari per al seu sexe.»
A mesura que la societat els permet noves experiències vitals, el contingut dels seus escrits surten de l’espai de confort i exploren nous horitzons sempre des de l’intimisme, amb l’emoció i els sentiments com a eix central. Karen Blixen, Agatha Christie, Colette, entre d’altres, tindran trajectòries excèntriques, com les qualifica l’autor, fugint dels convencionalismes triaran deliberadament un estil de vida atípic i d’ell en faran bandera. En el cas d’Ingeborg Bachmann i Sylvia Plath el procés creatiu correrà en paral·lel a l’autodestructiu amb un nivell d’exigència i pressió tal que les conduirà a un final tràgic.
L’audàcia és un altre tret destacable segons l’autor en totes aquestes dones, però en algunes d’elles no es tracta només d’un enfrontament obert o ocult cap a una societat encarcarada i opressora, sinó que hi ha un risc real, físic, s’hi juguen la vida. Parlem d’escriptores que van sobreviure a través de l’escriptura quan tot estava perdut. Irène Némirovsky, Anne Frank, deportades i mortes als camps de concentració, Sophia Scholl, dirigent i activista del moviment de resistència la Rosa Blanca contra el nazisme, jutjada i guillotinada. Elles van continuar escrivint tot i el perill de perdre la vida, i moltes altres dones continuen fent-ho avui en dia perquè l’escriptura és una necessitat encara més forta i més exigent que l’instint de supervivència.
Avançat el segle XX, el camí de les dones escriptores serà més planer, tot i que no serà fàcil, per descomptat. En molts països la dona és considerada una ciutadana de ple dret encara que quedin molts prejudicis per combatre. Destaca l’autor per aquest període sota l’enunciat «La invención de la vida» noms com Dorothy Parker, d’un enginy esmolat; Carson McCullers, la veu dels marginats; Simone de Beauvoir, autora d’El segon sexe, una de les obres clau del moviment feminista; Marguerite Duras, escriptora, directora de cinema, guionista; Françoise Sagan, icona entre els intel·lectuals dels anys cinquanta i seixanta… Per acabar, fa una tria de «Veus femenines de la literatura mundial» com Doris Lessing, de qui destaca El quadern daurat; Paula Fox, la Premi Nobel Toni Morrison, Zeruya Shalev, Assia Djebar, Isabel Allende o Arundhati Roy.
Si bé aquest no és un llibre de fons, ja que passa de puntetes sobre molts temes al voltant del feminisme, sí que enumera i destaca figures importantíssimes del mon intel·lectual femení que giren al voltant de l’escriptura i esbossa unes biografies sobre les quals val la pena aprofundir. Esperem que aquest petit tast ens estimuli a seguir llegint, indagant i aprenent que al cap i a la fi és en el que consisteix la lectura.
Cèlia Estatuet
Llibreria Laie
Podeu fer-hi un tast del pròleg de l'obra.
Afegeix un nou comentari