L’aventura del diàleg

Gallén, Enric; Ruiz Casanova, José Francisco (curadors). Josep M. Castellet, editor i mediador cultural. Lleida: Punctum; Barcelona: Edicions 62, 2015. 375 p. ISBN 978-84-943779-6-9. 16 €.

Aquest volum de semblança sòbria, sòlida, i ja (als deu anys de la seva fundació) inequívocament de l’editorial lleidatana Punctum, conté vuit treballs. Set foren presentats al III Simposi sobre Literatura Comparada Catalana i Espanyola, celebrat a Barcelona el 26 de setembre de 2014, i s’hi afegeix una aportació posterior. També hi figura la transcripció d’una taula rodona en la qual van intervenir els autors de les comunicacions així com també altres participants.

Aquestes intervencions acadèmiques es complementen amb la publicació de setanta-dues cartes, fruit d’una correspondència entre Josep Maria Castellet i Joan Ferraté entre 1948 i 1951, facilitades per la marmessora de l’obra de Castellet, Teresa Muñoz Lloret, i el marmessor de l’obra de Ferraté, Jordi Cornudella,[1] a més d’un punyent apunt de la neboda de l’editor i crític, Isabel Castellet. De fet, el volum ens dona més del que anuncia el seu títol, ja que va més enllà del vessant professional i cultural d’aquesta «figura clau en el desenvolupament de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX» (Gallén 2015, p. 7), tot recollint una dimensió més íntima de la seva persona.

A la «Presentació» del volum, Enric Gallén informa que el simposi comptà amb «la participació dels millors coneixedors de l’obra global de Castellet i amb algunes aportacions de les últimes promocions universitàries» (Gallén 2015, p. 10). El lector té a la seva disposició, doncs, una publicació que podria considerar-se exhaustiva fins al moment present pel que fa al coneixement de l’aportació d’aquest «[f]ill d’una família “vencedora”» (Gallén 2015, p. 9) al món editorial barceloní i a les cultures en llengua castellana i catalana en la Catalunya de la postguerra. Els estudiosos que hi figuren tracten aspectes diversos de l’obra de Castellet.

Quatre comunicacions estan redactades en llengua castellana:  la del professor de la Universitat de Jaén, Eduardo A. Salas Romo, que dedicà la seva tesi doctoral al pensament literari de Castellet, presenta el subjecte com a «seductor, ilustrado y visionario»;[2] la del professor de la Universitat Pompeu Fabra, José Francisco Ruiz Casanova,[3] expressa, segons explica, el que es va considerar un deure a partir del traspàs de Castellet, és a dir, la jornada d’estudi, i afirma: «Castellet representa […] la perfecta navegación entre dos culturas, entre dos lenguas y entre dos literaturas […] ubicadas […] en un mismo territorio cultural». El tema fonamental de la seva aportació, doncs, serà: «el de la posición de Castellet entre dos lenguas, dos literaturas, dos culturas» (Ruiz Casanova 2015, p. 57); el professor de la Universitat Ramon Llull, Armando Pego Puigbó, traça les diferents etapes castelletianes entre els anys cinquanta i setanta pel que es refereix a la relació crítica amb la narrativa espanyola d’aquest «lector compulsivo» (Pego Puigbó 2015, p. 74) que fou Castellet; [4] i Chiara Chieregato, professora de la Universitat Pompeu Fabra, és l’autora d’una de les tres comunicacions que enfoquen la relació de Castellet amb cultures més enllà de la península Ibèrica. La de Chieregato revela les relacions professionals i personals de Castellet amb Itàlia.[5]

De les quatre comunicacions en llengua catalana, la del professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Enric Sullà, versa entorn de la tasca de Castellet com a autor d’antologies,[6] centrant-se sobretot en les tres dedicades a la poesia espanyola entre 1939 i 1964 i a l’obra de poetes més actuals, publicada l’any 1970. També fa menció de la primera antologia de les tres, dedicada a la poesia catalana del segle XX i coeditada (com totes tres) amb Joaquim Molas. A més, el simposi pogué comptar amb una aportació del professor de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i «màxim especialista en l’estudi del món editorial català» (Gallén 2015, p. 11) Manuel Llanas, que es dedicà a la història d’Edicions 62 i la tasca de Castellet com a director literari, tot tractant la prehistòria de Castellet amb Luis de Caralt, Joaquim Horta i Joan Oliver, a l’editorial jurídica Praxis i al comitè de lectura de Seix Barral.[7]

Les dues comunicacions restants consideren l’impacte de la literatura i del pensament francesos en l’obra de Josep M. Castellet i la seva relació amb la cultura nord-americana, sobretot amb l’obra dels novel·listes Faulkner, Hemingway i Steinbeck. Àlex Broch, de l’Institut del Teatre i director literari adjunt de Castellet a Edicions 62, és l’autor de la primera.[8] Broch torna als orígens literaris de Castellet, a articles publicats a dues revistes del SEU franquista, Quadrante i Estilo, on hom trobarà els noms de Claude-Edmonde Magny i Jean-Paul Sartre, teòrics que contribuiran: «a fixar les posicions estètiques i de teoria crítica que defensarà [Castellet] al llarg dels anys cinquanta» (Broch 2015, p. 101).[9] Finalment, Maria Dasca, investigadora del grup de recerca TRILCAT, ubicat a la Universitat Pompeu Fabra, explora la tasca difusora de Castellet de la literatura i cultura nord-americanes a Catalunya, tot exercint com a crític i director/docent de la secció literària de l’Institut d’Estudis Nord-Americans de Barcelona entre 1952 i 1961.[10]

Els vuit treballs creen un ventall divers i ben informatiu per conèixer i reflexionar entorn de la figura dialogant i emprenedora de Castellet, «escriptor, crític, editor, estudiós, activista cultural i polític» (Gallén 2015, p. 10), i de la seva aportació, sens dubte enriquidora, al món del llibre a partir dels anys cinquanta i cap al tombant de segle.                                                           

Jacqueline Hurtley
Professora emèrita de Literatura en llengua anglesa de la UB


[1] Com a exemples de com la correspondència complementa l’exercici acadèmic, vegeu la referència a l’article de Castellet dedicat a Le deuxième sexe de Simone de Beauvoir (Broch, p. 103-104) i la carta número 38 de Castellet a Ferraté de gener de 1950 (Gallén i Ruiz Casanova 2015, p. 273). També s’hi troben lligams interessants entre les comunicacions i les intervencions a la Taula rodona (Gallén i Ruiz Casanova 2015, p. 347-375), per exemple, la comunicació de Manuel Llanas entorn de Castellet com a director literari i les observacions de Ruiz Casanova en relació amb els directors literaris o directors editorials a finals dels anys seixanta i als setanta. (Ruiz Casanova 2015, p. 367).

[2]«J. M. Castellet: seductor, ilustrado y visionario» (Gallén i Ruiz Casanova 2015, p. 18-31). El títol de Salas Romo evoca la publicació del mateix Castellet, Seductores, ilustrados y visionarios: seis personajes en tiempos adversos. Barcelona: Anagrama, 2010.

[3]«Infame turba de nocturnas aves: Castellet y las culturas peninsulares» (Gallén i Ruiz Casanova 2015, p. 55-71). Els mots en cursiva són de la cinquena estrofa de la «Fábula de Polifemo y Galatea» (1613), de Luis de Góngora, filtrats, com explica Ruiz Casanova, per una ponència de Joaquim Molas a l’Encuentro de Intelectuales de Sitges de 1981 (Ruiz Casanova 2015: 55, nota 1).

[4]«J. M. Castellet y la narrativa española» (Gallén i Ruiz Casanova 2015, p. 73-98).

[5]«Josep M. Castellet y el encuentro con Italia: editores, traducciones y amistades» (Gallén i Ruiz Casanova 2015, p. 121-138).

[6]«Les antologies de J. M. Castellet» (Gallén i Ruiz Casanova 2015, p. 33-53).

[7]«Josep M. Castellet: aspectes, criteris i idees d’un director literari»(Gallén i Ruiz Casanova 2015, p.159-174).

[8]«La presència i influència de la literatura francesa en l’obra de Josep M. Castellet» (Gallén i Ruiz Casanova 2015, p. 99-120).

[9] Salas Romo menciona Sartre i Magny també. I hom tornarà a parlar dels dos autors francesos a la taula rodona, vegeu E. Sullà i À. Broch (Gallén i Ruiz Casanova 2015, p. 357).

[10]«Josep Maria Castellet: un passeur cultural excepcional entre Amèrica del Nord i Catalunya» (Gallén i Ruiz Casanova 2015, p. 139-157).

 

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.