Lectura, escriptura i oralitat, tres eines per comprendre i transformar la realitat

López, María Emilia; Sanjuán, Beatriz; Ventura, Antonio. Anidando entre palabras [en línia]: orientaciones para el fomento de la lectura en la primera infancia. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina (CERLALC), 2020. 115 p. [Consulta: 14 abril 2021].

A l’Amèrica Llatina ja fa molts anys que inverteixen i s’interessen per la promoció de la lectura a la primera infància. L’any 2020, des del CERLALC (Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe), van publicar un document titulat Anidando entre palabras: orientaciones para el fomento de la lectura en la primera infancia, on  M.ª Emilia López, Beatriz Sanjuán i Antonio Ventura formalitzen els principis que s’han de tenir en compte per a la mediació de la lectura amb infants menors de sis anys, de forma molt acurada i ben documentada.

Aquests tres especialistes, de solvència demostrada en l’àmbit de la literatura infantil, donen una importància crucial a la mediació literària, per això dirigeixen aquesta guia a bibliotecàries, mestres, famílies i altres persones involucrades en l’atenció a la primera infància. Posen l’èmfasi en la influència decisiva de les primeres experiències lectores per acompanyar la construcció de la subjectivitat, el desenvolupament de la relació amb els altres i per ajudar a crear pensament crític.

Destaquen la importància de la transmissió del llegat artístic, cultural i literari des del naixement i expliquen quins són els beneficis de la lectura i el contacte precoç amb l’oralitat i la cultura escrita. Expliquen com les experiències d’ampliació de les capacitats comunicatives i expressives dels infants seran determinants en els aprenentatges futurs de la lectura i l’escriptura. També assenyalen la transcendència de la lectura per refermar els vincles afectius de l’infant amb l’adult quan aquesta s’ofereix com una experiència satisfactòria.

Els diferents capítols que composen aquesta publicació donen pistes als adults mediadors per poder seleccionar materials de lectura així com referències i recursos que faciliten aproximacions creatives i plaents dels infants amb la lectura.

El capítol de Beatriz Sanjuán dona compte de com tota la comunitat intervé en l’educació i en la mediació lectora. Es centra en la vessant educativa i social, formal i no formal, i desenvolupa molt bé les característiques de la lectura infantil, que són molt diferents de la lectura adulta. Parteix de les capacitats, destreses i interessos dels més menuts i fa una crítica al poc ressò i reconeixement que sovint tenen les professionals que treballen en aquesta etapa educativa tan important. Fa esment, també, a la responsabilitat dels prescriptors, que haurien de ser també mediadors, i recomana que seria bo que tinguessin contacte directe amb els infants (cosa que sovint no passa). Desenvolupa detalladament les condicions de temps, espais i recursos d’interpretació que calen per poder crear entorns de mediació a casa, a l’escola, a la biblioteca, així com en qualsevol espai o institució dirigida als més petits.

Sabem que l’infant comença a construir el seu psiquisme a partir de les interaccions amb els seus referents primaris. És per això que M.ª Emilia López dedica dos dels capítols a la mediació amb famílies. L’autora, especialista en educació precoç i literatura infantil, desenvolupa els camins del llenguatge i el seu acompanyament basant-se en la seva experiència amb famílies. Els pares i les mares són els primers mediadors que amb la seva veu introdueixen a l’infant al món del llenguatge i de la paraula. «Els infants no poden créixer sense la veu de l’altre que se n’ocupa ni poden arribar als llibres si no hi ha un adult que els posa al seu abast. Els infants comencen a llegir escoltant».

També és de remarcar la importància de la funció de la biblioteca pública, per la gratuïtat del seu fons i per la tasca de democratització de la lectura per arribar a tots els sectors socioculturals, sobretot als que tenen menys recursos. A la guia que estem ressenyant es detalla com adaptar les seves instal·lacions als usuaris més petits. I s’anima els mediadors de lectura a apropar-se als CAP (centres d'atenció primària), com fa ACCES a França i com es va intentar aquí, fa uns anys, amb el projecte «Nascuts per llegir» que no va tenir prou suport institucional per sostenir-se. Aquest organisme francès ha promogut accions d’acompanyament a la literatura des del 1982 i els seus estudis demostren la importància d’apropar els llibres des del naixement en contextos significatius afectivament. Per tant, podem afirmar que és bàsic ajudar els adults que tenen cura dels infants, en qualsevol àmbit, a comprendre l’abast i la necessitat de la lectura en un context plaent i sense esperar-ne res a canvi, pel pur plaer de compartir lectures. Cosa que s’hauria de continuar fent a l’educació primària i a la secundària.

Hi trobareu l’evolució lectora partint de les cançons de bressol, les moixaines, els jocs de falda i els textos rimats com a preludi de la lectura ‒en sentit ampli‒. A l’últim capítol, Antonio Ventura detalla acuradament la importància de la paraula poètica, en totes les seves vessants. El text ens obre preguntes interessants: en quin món de paraules naixen els infants en l’actualitat? Quines són les cançons i cantarelles que provenen de la tradició oral per a cada infant, per a cada mediador? Com podem iniciar l’infant en el camí de la narrativa oral en un món saturat de pantalles? Per què la poesia és la ventafocs de la literatura? Per què costa tant fer propostes literàries amb poesia? L’autor recomana que la poesia tingui una presència diària a les vides dels infants des dels tres anys (i per què no, a l’escola bressol). L’autor desplega exemples de jocs de paraules, embarbussaments, endevinalles, cantarelles i poemes per jugar, cantar i recitar que podran memoritzar i repetir a mesura que creixen. Anima els mestres a ser com el Frederick de Leo Lionni perquè els infants puguin ser-ho per a altres.

Els autors descriuen detalladament quines han de ser les característiques fonamentals de les lectures per a les primeres edats i les claus de l’experiència lectora, i donen molt de valor a les diverses tipologies de llibres que podem oferir. Des dels primers assenyaladors i imatgiaris, als llibres de coneixements, els àlbums, els llibres il·lustrats i les primeres narratives. Destaquen el valor dels diferents formats i donen molta importància a com estan escrits (si hi ha text) i com estan il·lustrats perquè hi ha molta producció buida de contingut que hauríem de descartar.

La guia també dona pistes per poder triar i seleccionar el fons literari que volem oferir, donant molt de pes a la qualitat més que a la quantitat, i sense oblidar que cal una oferta variada pel que fa a les tipologies, gèneres i formats. Amb autors locals i d’altres procedències, de ficció, no-ficció i amb estils variats d’il·lustració.

Per construir una biblioteca per als més petits (municipal, d’aula, d’escola, de casa...) el primer que hauríem de fer és esporgar els llibres que no compleixen les característiques que aquests autors ens recomanen. Vivim en un món on s’ha prioritzat la intel·ligència emocional en detriment de la intel·ligència crítica, on els llibres «recepta» inunden les taules de les novetats editorials. Aquests llibres que podríem anomenar «d’autoajuda» els hauríem de descartar de les tries, sobretot perquè van més dirigits als adults que als infants, i quedar-nos amb els llibres que ofereixen experiències lectores interessants, que contenen sorpreses, que poden remoure, motivar, obrir preguntes i no deixar indiferent el lector, sigui petit o gran. Podem parlar de la mediació literària des de la primera infància quan l’objectiu no és moralitzador, quan tenim present l’herència cultural perquè no es trenquin els llaços que uneixen les persones al lloc i a la cultura que pertanyen.

Seria molt interessant fer-nos nostra aquesta guia per poder-hi incloure professionals i projectes de promoció de la lectura del nostre país i animar la Conselleria de Cultura de la Generalitat i els ajuntaments que inverteixin en la millora de la competència dels mediadors en la primera infància. Per desgràcia, en ser una etapa educativa no obligatòria, no sempre s’ha tingut cura de la valoració i la formació dels professionals que s’hi dediquen. Per donar als mediadors els recursos necessaris per acompanyar els infants a créixer com a ciutadans formats i cívics, que tinguin les bases culturals mínimes, la capacitat d’argumentació i el domini de les exigències lingüístiques elementals que ens ofereix la formació literària des de la mes tendra infància. Guies com aquesta, que no infantilitza el públic al que es dirigeix, poden ser una eina per fer-ho possible.

És un text imprescindible i molt útil per als mediadors que tenen un paper crucial en aquesta lectura compartida que és necessària i prèvia a la lectura individual. Va dirigit als adults que són conscients i que volen evitar els efectes censors de la selecció i que tenen ganes de formar lectors polivalents i amb criteri.

Ara faria falta que hi hagués al nostre país una aposta política d’inversió i de recursos per dur a terme formacions i investigació en aquest àmbit, però perquè això passi cal donar a l’etapa d’educació infantil la importància que té. ¿Deu ser que no convé, a la política imperant, formar ciutadans crítics sinó obedients, que es deixin manipular i controlar, i sobretot que no llegeixin gaire no fos cas que se’ls tirés en contra?

Montse Colilles Codina
Psicòloga i assessora en educació infantil

Nota: Aquesta ressenya es publica simultàniament a Blok de BiD.

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.