Petit, Michèle. Leer el mundo: experiencias actuales de transmisión cultural. Trad., Vera Waksman. Buenos Aires, etc.: Fondo de Cultura Económica, 2015. 208 p. (Espacios para la lectura). ISBN 978-987-719-078-6. 18 €.
Michèle Petit treballa com a investigadora a la Universitat de París 1 (Panthéon Sorbonne). Les seves principals línies d'investigació són la lectura i la seva funció en la construcció o reconstrucció de la identitat, així com els espais de lectura. Els seus darrers treballs, com el que estem ressenyant ara mateix, es basen en reflexions i investigacions sobre aquests temes.
L'obra de Petit està marcada per les experiències personals i col·lectives dels lectors amb els quals ha tingut contacte. Des de 2005, ha aprofundit de manera important en una anàlisi seriosa sobre la lectura en espais conflictius: entorns pobres, amb crisis econòmiques severes, espais on hi ha conflictes armats…
Leer el mundo és un clar exemple del relat d'aquestes experiències lligades sempre a la lectura. El llibre consta de set capítols. Tots ells, des de perspectives diferents, defensen que la literatura, oral o escrita, i qualsevol forma d'art, arribi a la vida dels infants i adolescents. I que aconsegueixi canviar-la.
Una altra idea fonamental que neix del llibre és el fet de fer notar la importància d'una lectura imaginativa, una lectura que obre ments i que ens fem nostra, que interioritzem. I alhora oposada, però no menys vàlida, a la lectura acadèmica, d'una avaluació quantitativa, d'una rendibilitat immediata.
Petit comença a presentar-nos una primera transmissió cultural com a presentació del món. Quan nosaltres proposem llibres o exposem històries als infants, el que fem és transmetre el món que vivim i que ens han passat els nostres avantpassats. I alhora també se'ns presenta la lectura i les il·lustracions com a font de saber, que ens ajuden a aconseguir la llibertat pròpia de coneixement.
Ja hem comentat que l'escriptora treballa sovint en espais en crisi. Diverses vegades comenta experiències personals que, vistes en conjunt, esdevenen positives i efectives. Recalca que la lectura de contes, de llibres o de poemes ajuda a donar forma al món dels infants i adolescents i a fer-los capaços de ser independents i vàlids per ells mateixos. Alhora que els ajuda també a alimentar somnis, desitjos, converses… També en aquest context, algunes persones que han viscut històries traumàtiques, mitjançant la narració, provoquen que parts senceres del que van viure no es quedin enquistades al seu cos.
És interessant també l'equivalència que fa entre els llibres i les cabanes. Per als que han perdut la casa, per als exiliats, els llibres esdevenen llars prestades, un mitjà per recompondre els fonaments espaials. Com diu l'autora, esdevenen una segona pell.
I tornem a donar caràcter especial a la contemplació d'obres d'art i al fet de llegir per aconseguir que tot allò que ens és quotidià no esdevingui rutinari. Mitjançant la lectura i la contemplació, arribem a un estatus superior en el qual és possible obrir un espai interior, on hi hagi connexions constants, relacions entre allò quotidià i allò imaginari que sorgeixi de cada lectura. I aquest fet és especialment interessant per a tots els que es troben fora de lloc.
En aquest punt es fa una contraposició entre els llibres de coneixements versus els fantàstics, els d'imaginació, i es fa especial atenció als darrers. Segons Freud, al començament de la vida, el psiquisme tendeix a l'obtenció del plaer. A mida que ens fem grans, deixem pas a la realitat, però com a contrapunt, una part del nostre pensament segueix lligat a la fantasia, al plaer i continua durant tota la vida en forma de somnis.
Cita Juan Villoro, que ho explicita amb prou claredat. Tenim dues realitats: el món material on treballem, estimem, patim… i un altre món, l'imaginari, on trobem els herois de les històries literàries. Per això, la literatura existeix, per la necessitat de completar imaginàriament un món que esdevé imperfecte.
Després de tots aquests apunts i com ja hem dit en un principi, la postura de Michèle Petit és clara. Rebutja la lectura com a mer utilitarisme, evoca el plaer de la lectura i que aquesta pot anar molt més enllà que el simple fet de llegir.
Editat a l'Argentina, aquest llibre és una eina força interessant i recomanable per a professionals del món de la transmissió cultural. Per tal que aquests tinguin una eina clara on s’expliquen experiències de la vida mateixa, que corroboren de nou la importància de la lectura, però especialment en la infància i adolescència. Crec que podem tractar el llibre com a bon maridatge entre transmissió cultural i creixement personal.
És un treball exhaustiu, on trobem nombroses notes a peu de pàgina, que segurament el lector agrairà per ampliar coneixements. Cal esmentar també l'índex analític de noms citats que trobem a les darreres pàgines, és una eina prou útil per recuperar informació.
Fina Olivella
De la 4a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari