Orioli, Giuseppe. Le avventure di un libraio. Milano: Luni Editrice, 2022. (Il sogno di Gutenberg; 14). ISBN 978-88-7984-770-4.
Le avventure di un libraio és la narració en primera persona de la vida i les peripècies del llibreter d’antiquària i editor italià Giuseppe Orioli, nascut l’any 1884 a Alfonsine (Emília-Romanya). Orioli va publicar les seves memòries, escrites originalment en anglès, a Florència l’any 1937 dins la col·lecció Lungarno Series que ell mateix editava, i van ser reimpreses l’any següent a Londres i Nova York. La versió italiana, que ara publica Luni Editrice, va ser traduïda per l’autor mateix i va veure la llum l’any 1944 a Milà de manera pòstuma. Orioli havia mort dos anys abans a Lisboa, en solitud i pobresa.
El seu amor pels llibres antics i rars comença a Londres de la mà del llibreter polonès W.M. Voynich (que donà nom a l’indesxifrable Manuscrit Voynich que l’anima a fer-se llibreter, li dona consells i li explica, sobretot, com fer-hi diners. S’associa primer amb un tal Barbieri a Londres i, més endavant, amb el seu amic J.I. Davis amb qui obre una llibreria a Florència l’any 1910, molt freqüentada pels estrangers residents a la ciutat. Quan els dos s’enamoren de la mateixa persona, per tal de no perjudicar la seva amistat i el negoci, decideixen abandonar Florència i obrir una llibreria a Londres, especialitzada en llibre antic i clàssic, obres rares de la literatura italiana i obres mèdiques. Un cop acabada la Gran Guerra, Orioli s’estableix a Florència i obre la seva pròpia llibreria d’antiquària al lungarno degli Acciaiuoli (prop del Ponte Vecchio), que té un notable èxit entre els escriptors i intel·lectuals anglesos establerts a la ciutat.
La seva carrera d’editor comença al voltant de 1928 i té per objectiu oferir a autors de la talla de D.H. Lawrence (a qui també publicà la polèmica novel·la Lady Chatterley's lover), W. Somerset Maugham, Richard Aldington i Norman Douglas la possibilitat d’escriure allò que volien i de veure-ho publicat d’una manera atractiva. Les obres publicades s’apleguen en una col·lecció de només 12 números titulada Lungarno Series, que es clou amb les pròpies memòries d’Orioli, i que en l’actualitat és força cobejada per bibliòfils i col·leccionistes (l’any 2006 la casa de subhastes Christie’s va vendre la col·lecció completa per 840 lliures esterlines).
Les memòries d’Orioli no són, però, unes memòries de llibreter d’antiquària habituals, com podrien ser les extenses i detalladíssimes Memòries d’un llibreter català d’Antoni Palau (Doce Calles, 2020) o els records de Santi Mallafré recollits per Manuel Llanas a La Canuda i el comerç del llibre vell (Comanegra, 2020). De manera amena, sincera i plena d’anècdotes personals –d’ell i d’altres persones–, amb el mateix estil dels vells rondallaires que passaven els vespres a casa de la família Orioli quan ell era un nen, explica una vida curulla d’aventures i viatges, que el porta a buscar-se la vida a París i a Londres, sense saber una paraula d’anglès i xampurrejant un mal francès; a conèixer grans personatges de l’època (com ara, el poeta i heroi de guerra Gabriele d’Annunzio o un dels pares del dadaisme, Tristan Tzara), a passejar per Siena amb Aldous Huxley i a prendre unes copes amb el pintor A.J. Munnings o el poeta Eugenio Montale; a creuar mitja Europa com a correu militar en plena Guerra Mundial portant un barril ple de cristalleria i a acompanyar el bisbe de Catània per Londres, com a guia i traductor. No falten, però, les anècdotes sobre la cerca d’infolis en convents alemanys, les males praxis en subhastes de llibres, i alguna venjança a conseqüència de no haver pogut tancar un negoci de compravenda d’un volum molt desitjat.
En conjunt, són unes memòries plenes de vitalitat, amb molt d’humor i fina ironia, on relata amb molta franquesa una vida plena de dificultats i alegries, i que es llegeixen en un tancar i obrir d’ulls. Però qui millor pot sintetitzar el conjunt de les seves aventures és el mateix Orioli que clou les seves memòries amb les següents paraules:
«E io? Come ho passato i miei giorni? Bene o male? Domande difficili […] Non ebbi mai cinquantamila lire da dare ai miei parenti, questo è certo; quanto al resto… Che importa agli altri? Bene o male che io l’abbia spesa, non mi dispiacerebbe rivivere questa mia vita».
Núria Cangròs i Alonso
CRAI Biblioteca de Fons Antic. Universitat de Barcelona
Afegeix un nou comentari