Gallico, Vins. Storia delle librerie d’Italia: dai negozi storici ai librai indipendenti fino alle grandi catene moderne: l’evoluzione della vendita dei libri nel nostro paese. Roma: Newton Compton, 2022. 287 p. (Quest'Italia; 555). ISBN 978-88-227-6425-6.
Aquesta obra sembla, a simple vista, un recull històric de les llibreries italianes, però en realitat ens trobem davant d’un homenatge que respon a la voluntat de recordar com eren les llibreries en el seu origen, quins vestigis en queden actualment, quins són els establiments més representatius, com ha evolucionat el model de negoci al llarg del temps i què és allò que les fa especials i diferents.
Ens trobem amb un estudi territorial exhaustiu i detallat que recorre la història de l’evolució de les llibreries d’Itàlia des de les entitats històriques fruit de la vocació llibretera fins als models actuals, amb una orientació més comercial. És un compendi ordenat cronològicament i molt documentat que ens permet traçar el recorregut de la venda de llibres al territori italià i, per extensió, a la cultura occidental.
A través d’aquest recorregut, a més d’oferir un catàleg de les llibreries italianes més destacades, l’autor es planteja què fa que les llibreries, tot i ser botigues comercials, siguin diferents als altres negocis. Argumenta que les llibreries són espais simbòlics que contenen somnis, que propicien l’aparició de noves idees, que tant poden ser refugis de resistència com també llocs de perdició. Són punts de sortida i d’arribada, considerats per alguns com a patrimoni de la humanitat i per altres com una espècie en extinció.
Apunta també a la idealització de l’ofici de llibreter per part de la clientela, que sol reduir-lo a la simple passió per la lectura obviant les tasques rutinàries com poden ser l’organització de l’espai, la fatigosa actualització dels comptes, la constant reposició dels volums, l’avorriment de les hores mortes en què no entra ningú, la llàstima d’haver de retornar els volums no venuts, l’esforç físic per carregar l’enorme pes de les caixes plenes de llibres, la baralla contra l’acumulació de pols i humitat, la vigilància constant per evitar els furts, les converses eternes que treuen temps d’avançar feina... En fi, totes aquestes aparents anècdotes que tanmateix formen part estructural de l’ofici.
Considera que l’ofici de llibreter està considerat tradicionalment més aviat com una professió romàntica que en realitat requereix molt esforç que no sempre es veu recompensat, sobretot econòmicament; la satisfacció resultant no sempre es pot quantificar positivament. A això s’ha d’afegir que els temps, les demandes i la forma de fer han canviat molt i aquest canvi no sempre ha implicat una voluntat d’adaptació dels llibreters tradicionals, que van començar a dedicar-s’hi per pura vocació. Molts no comparteixen els nous gustos del públic de masses, no volen haver de vendre només best-sellers i les novetats més recents, ni passar-se a la venda en línia o fer de l’espai una sala d’activitats. Tampoc compten amb els recursos necessaris per fer-ho, i això, sumat a la feroç competència dels nous models actuals, fa que moltes llibreries històriques hagin hagut de tancar.
L’època daurada de les llibreries va estar emmarcada en altres temps, uns temps en què la manera d’interpretar la cultura i el seu valor era essencial independentment de la seva rendibilitat econòmica. Però els temps han canviat i ara sembla que aquests vestigis hagin de sobreviure de la nostàlgia.
Tot i així, benauradament, sempre ens quedarà plasmat el record d’aquestes trinxeres de la cultura en fantàstics compendis dedicats a les llibreries com aquest que ens ocupa i la consideració que cada llibreria ha tingut també la seva pròpia història marcada pels seus períodes bons i no tan bons i per les seves característiques particulars que les han fet úniques.
María Olivera Pérez
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari