«Libres y libreras: mujeres del libro en Londres»

Morató, Yolanda. Libres y libreras: mujeres del libro en Londres. Sevilla: El Paseo, 2021. 157 p. (De libros). ISBN 978-84-124077-5-4. 16,95 €.

Avís a navegants que voleu engegar una llibreria: en aquest llibre hi trobareu de retruc tot d’idees per als vostres futurs (i desitjo que pròspers) negocis; per a tots aquells que ja en teniu una, em temo que potser us decebrà comprovar que sou menys originals en les vostres propostes del que creieu, que la sopa d’all ja estava inventada, vaja, tot i que sempre és d’agrair que no es perdi, i en puguem continuar gaudint per molts anys més. I és que al Londres de principis del XX ja hi trobem, per exemple, venda de marxandatge (en aquest cas feminista) a The Woman’s Press Shop o ja s’oferia la possibilitat de poder llegir un llibre abans de comprar-lo, còmodament asseguts davant una llar de foc a The Poetry Bookshop. També hi descobrim protomàquines de vending de llibres als anys trenta o repartiment a domicili de llibres en un mitjà tan ecosostenible que en diríem avui com una bicicleta als anys quaranta.

Libres y libreras: mujeres del libro en Londres, guanyador del primer premi del II Certamen Literario de la Asociación Amigos del Libro Antiguo de Sevilla 2021 i publicat per l’editorial independent sevillana El Paseo, és justament un passeig de la mà de la seva autora, Yolanda Morató, per algunes de les llibreries més emblemàtiques de Londres regentades per dones al llarg dels últims dos segles. És, per tant, una reivindicació de les dones valentes i lluitadores que, com malauradament passa massa sovint, han quedat relegades a l’oblit amb el pas del temps, a l’ombra dels seus homòlegs masculins.

No és el primer cop que Morató, filòloga (anglesa i hispànica), traductora, poeta i bibliòfila empedreïda, fa una publicació per tal de reescriure la història, de restaurar i reconèixer el paper de les dones del món del llibre al lloc que els correspon: en aquesta línia, ja el 2019 publicava a la revista Jot Down «La bibliofilia y el género».

A Libres y libreras trobem una col·lecció d’assajos al voltant d’una trentena de dones llibreteres que poden ser llegits de manera independent, sense seguir-ne l’ordre cronològic en què han estat concebuts, però que al meu parer és interessant llegir-los tal com venen estructurats perquè d’aquesta manera podem copsar millor fets com l’evolució del feminisme a través de les llibreries des de les sufragistes fins a l’actualitat.

Si bé l’autora es centrarà en les llibreteres de Londres des de finals del XIX, excepcionalment en el primer capítol fa una breu introducció del negoci dels llibres en l’època medieval i primers temps de la impremta, i reflexiona sobre la necessària participació de moltes persones en les diferents funcions del negoci i que, per tant, les dones no podien ser alienes als diferents oficis al voltant de la creació i distribució dels manuscrits. Malgrat no haver-ne transcendit massa exemples, tenim constància d’il·lustradores miniaturistes com l’enigmàtica En («la monja Ende») al segle X o el descobriment de restes de lapislàtzuli i pa d’or en la dentadura d’una monja alemanya de l’Edat Mitjana.

En gran mesura, el fet que no hagin transcendit més noms femenins també es deu al fet que, fins ben entrat el segle XX, moltes dones amb inquietuds empraven un pseudònim masculí o bé jugaven a l’ambigüitat amb una solució fàcil i pràctica: utilitzar només la inicial del nom seguida del cognom. En tot cas, Morató argumenta que «cuando se nos dice que no había mujeres en este o aquel oficio estamos ante una falta de rigor histórico que se ha convertido ya en un indeseable cliché […] las mujeres fueron necesarias como ayudantes cuando los propietarios se dedicaban a ejercer sus funciones públicas; también como continuadoras de las empresas cuando eran hijas únicas o no había hombres que heredasen para poder garantizar la subsistencia de las librerías e imprentas; muchas veces moría el impresor. […] En periodos de guerra, las mujeres se quedaron al frente del negocio para seguir atendiendo a los clientes o para mantener a flote los proyectos de la imprenta. En definitiva, no hubo época que no tuviera sus libreras […]».

A partir d’aquesta reflexió comença un viatge a través del temps en què se’ns donaran a conèixer dones emprenedores i absolutament extraordinàries, a la vegada que se’ns van desmuntant més clixés. Comencem el recorregut a finals del XIX amb les primeres feministes i la seva llibreria The Woman’s Press Shop a la mítica Charing Cross Road i acabem al segle XXI amb llibreteres que s’han hagut de reinventar per la crisi del sector editorial, la gentrificació i subseqüent crisi immobiliària o la irrupció d’Amazon. Entretant, anem fent parades a diferents espais màgics de la ciutat com The Poetry Bookshop amb Alida Klemantaski, esposa del fundador però veritable ànima del projecte. Fundada el 1912, era un espai de creació i vida amb totes les originalitats que trobem a les llibreries actuals: lectures poètiques, presentacions de llibres, fins i tot hostal per a escriptors i artistes molt abans de la Shakespeare&Co de París. Entrarem a la Boots Book-Lovers’ Library, un interessantíssim projecte de Florence Boot (filla de llibreter i jove del magnat de l’imperi Boots) que va permetre l’accés a la cultura a molta gent de classe obrera quan encara no hi havia biblioteques públiques i gratuïtes a Anglaterra. Coneixerem també la misteriosa bibliotecària, llibretera i espia E. Millicent Sowerby i les no menys intrèpides Esther Archer i Eva Reckitt. També participarem a l’animat i exclusiu saló literari de la Heywood Hill que va saber crear l’escriptora Nancy Mitford en plena Segona Guerra Mundial, llibreria actualment encara activa i un dels establiments preferits de la reina d’Anglaterra i de John le Carré. Menció especial mereix també Christina Foyle, «la reina roja de Charing Cross», i la seva mítica llibreria Foyles amb el seu no menys mític cicle de xerrades «Right Book Club», on al llarg de seixanta anys hi van passar els personatges més il·lustres i es van forjar anècdotes increïbles. Per aquest passeig no hi poden faltar llibreries amb projectes de caire més social, recollint les inquietuds del seu temps i condició i creant comunitat, com les feministes dels anys setanta i vuitanta Sisterwrite i Silver Moon, que també actuava com a punt d’informació per a dones víctimes de violència domèstica, o la Brick Lane Bookshop en un barri obrer i multicultural sense llibreries, on es va fomentar la lectura amb propostes alternatives. No podem acabar aquest viatge bibliòfil en el temps a Londres sense deixar de visitar Persephone Books, The Second Shelf o la Tales from the Moon, de tant d’èxit.

La nòmina de llibreteres de Londres és extensíssima, però com diu la pròpia autora «tendrán que esperar otra ocasión». Mentrestant, no deixem d’anar a les llibreries perquè «ir a una librería es una de las mejores formas de desconexión de la esclavitud en la que vivimos […], si todo se gestiona ya desde una pantalla, ¿no es maravilloso poder salir de ahí, aparcar los palabros de Internet y vagar libremente y sin rumbo entre los títulos de una librería?» Doncs això mateix.

Mònica Sáez Mateu
De la 8a promoció de l’Escola de Llibreria

Podeu escoltar una entrevista a l’autora en el programa Artesfera - 27/01/2022