Aoyama, Michiko. La biblioteca de los nuevos comienzos. Trad., Marta Morros Serret. Barcelona: Planeta, 2023. 301 p. (Planeta internacional). ISBN 978-84-08-27718-7. 19, 90 €.
Michiko Aoyama, nascuda a la prefectura d’Aichi, és una escriptora japonesa famosa per les seves novel·les d’estil suau i terapèutic. Aquesta novel·la, La biblioteca de los nuevos comienzos, va ser finalista del Japan Booksellers’ Award de l’any 2021, un premi atorgat a partir dels vots dels llibreters de tot el Japó.
El llibre consta de cinc capítols, amb cinc protagonistes diferents. Inicialment, no hi ha relació entre unes persones i les altres, però d’alguna manera estan tots connectats. Tots cinc protagonistes són gent frustrada (a la feina o a la vida personal), es troben en una cruïlla existencial, i no estan segurs cap a quina direcció han d’avançar. Tots cinc van al Centre Cultural del barri de Hatori per participar en activitats o rebre classes que el centre ofereix, i descobreixen per casualitat la biblioteca dins del centre, on treballa l’auxiliar Nozomi Morinaga i la bibliotecària, la senyora Komachi. De fet, la Nozomi sempre és la primera persona que veuen quan entren a la biblioteca, i per consultar un llibre concret, després acudeixen a la bibliotecària, la senyora Komachi, sempre situada al fons del passadís. De fet, sovint troben que la senyora Komachi sembla una mica intimidant. La Tomoka comenta que «Era una señora muy, pero que muy grande. No es que fuera gorda, sino grande […] Me recordó a un oso polar invernando en una cueva» (p. 25). Més endavant, en Ryō comenta: «Allí, sentada, me encontré a una mujer de lo más robusta. La cabeza le reposaba directamente sobre un cuerpo que parecía a punto de estallar. Llevaba un delantal beige con una tosca chaqueta de color marfil encima. Tanto su piel como la ropa eran tan blancas que parecía el Hombre de Malvavisco de Los cazafantasmas» (p. 77).
Tanmateix, mai no pots jutjar una persona per l’aparença. La senyora Komachi té una veu suau i és una persona plena de tendresa. A més dels llibres concrets que els lectors demanen, ella sempre afegeix a la llista un llibre recomanat per part seva, segons el que ella ha detectat basant-se en les converses amb els lectors. A més a més, com que ella fa manualitats, acompanya el llibre que el lector s’enduu amb un obsequi fet de feltre de llana que té relació amb el llibre complementari recomanat: per exemple, un cranc, o una bola com el planeta Terra. La suma del llibre recomanat i el regal «sorpresa» provoquen reaccions psicològiques profundes en els protagonistes de cada capítol, i fa que reflexionin, i a partir d’aquesta sotragada, els sorgeixen noves idees o poden iniciar camins inexplorats que els permeten de trobar de nou un sentit a la vida. Ara bé, segons la senyora Komachi, ella no s’atribueix cap poder ni força: «…no se trata de que yo sepa algo ni que se lo quiera conferir. Todos ustedes descubren por sí mismos el significado de los obsequios que les doy. Con los libros es igual. El lector relaciona algunas palabras del libro consigo mismo de un modo que no tiene nada que ver con la intención de quien lo escribió, y así es como obtiene algo único para él» (p. 293).
La biblioteca de los nuevos comienzos és un llibre adient per a tots tipus de lectors, especialment per als que se senten frustrats o encallats en algun moment de la vida. També és una lectura molt apta per als professionals que treballen en biblioteques o llibreries. La novel·la pot servir com a inspiració o fins i tot un revulsiu motivacional si hom està experimentant un esgotament o cansament en el treball diari. La manera com la senyora Komachi i la Nozomi treballen i el que ofereixen als lectors de ben segur que animarà tots els lectors i potser farà que (si és el cas) tornin a enamorar-se de la seva feina. Tal com diu la Chie, llibretera i filla d’en Masao: «No basta con que solo haya personas que hacen las cosas. También tiene que haber quien las transmita y las entregue. ¿Cuántas personas crees que están implicadas desde que se termina un libro hasta que llega al lector? Yo formo parte de ese proceso y estoy orgullosa de ello» (p. 287).
Finalment, cal destacar que aquesta traducció al castellà inclou notes molt útils de la traductora per explicar termes japonesos no gaire coneguts pels lectors. Per exemple, la traductora explica que el menjar senbei vol dir «galletas hechas de harina de arroz glutinoso, generalmente saladas, que suelen acompañar el té verde» (p. 202); que nozawana vol dir «hoja de nabo que suele servirse encurtida, típica de la prefectura de Nagano» que és un sabor d’onigiri (p. 294); o que la paraula natsu significa estiu (p. 160).
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria
Bibliotecària digital
Afegeix un nou comentari