Marchamalo, Jesús. Los reinos de papel: bibliotecas de escritores. Madrid: Siruela; Fundación Miguel Delibes, 2016. 221 p. (El ojo del tiempo; 94). ISBN 978-84-16854-20-2. 18,95 € en paper, 9,99 € llibre electrònic.
En aquest volum, el seu autor, Jesús Marchamalo, reprèn dos dels seus temes més estimats: les biblioteques i els llibres, als quals ha dedicat la seva atenció en nombrosos articles, programes de ràdio i televisió, conferències i també altres tres llibres: Las bibliotecas perdidas (Renacimiento, 2008); Tocar los libros (Fórcola, 2010); i Donde se guardan los libros (Siruela, 2011).
Per corroborar la màxima de Marguerite Yourcenar que deia que la millor manera de conèixer algú és a través dels seus llibres, Marchamalo s’endinsa en la llar de vint escriptors amics per descobrir com és l’espai on els «guarden» perquè està convençut que l’important no és només saber la identitat d’aquests llibres sinó revelar el lloc precís reservat pel propietari per a ells, com estan organitzats, si s’associen a altres objectes, segur com està que «los lectores se reconocen y se muestran la manera en que la viven, conviven con sus libros» (p. 13). És així com se’ns mostren al detall unes biblioteques viscudes ben allunyades de les que «corren plaza más de camarines... pues sin jamás ojearse, repasan mucho más frecuentes sus quadernos las polillas que sus dueños» a les quals es referia el frare mercedari Gabriel Téllez (1639).
La mirada de Marchamalo és d’absoluta complicitat. Amfitrió i hoste comparteixen una mateixa passió encomanadissa gràcies a l’excel·lent domini del llenguatge de l’autor. Un castellà ric que aconsegueix que el lector pugi «por una escalera de madera de esas [...] que podría crujir con cada paso, un lamento, un chasquido, como crujen las escalas de los barcos» per entrar a la biblioteca de Bernardo Atxaga (p. 23), o que se sàpiga protegit perquè «hay bibliotecas como esta [de Manuel Vicent], acogedoras, dóciles, de las que abrigan en invierno, como abriga una chaqueta de punto» (p. 53). També hi ha d’altres en trànsit: «[Luis Goytisolo] Anda enredado ahora en la zozobra de una mudanza inminente, entre dos casas y sus dos bibliotecas, y una tercera, en cajas, a menudo añorada» (p. 73). N’hi ha de desendreçades «su biblioteca tiene algo de ese caos, originario, magmático, del principio de los tiempos... de miles de libros amontonados sin más criterio que el orden de llegada y que amenazan con derrumbarse, caer estrepitosamente, colapsar con el mínimo roce, un traspiés, que los haría desmoronarse como una arquitectura infantil» (J. J. Armas Marcelo, p. 181). Per fer-hi front, la d’Ángeles Caso segueix «un orden predecible, una cartografia rigurosa, como una ley orgánica, y el hábito, curioso, de las dos limpiezas anuales en las que se quita el polvo de los lomos, se recolocan los baldes con cuidado...» (p. 93).
La prosa lluminosa de l’autor fa que el lector ressegueixi les pàgines dels llibres d’autors imprescindibles (Rousseau, Cernuda, McCullers, Cioran, Clarín, Verne, Pombo, Pessoa, Barral, Austen, Stein, Aldecoa, Moix, Munro...), que senti el tacte del paper, la seva olor, que s’embadaleixi davant de les andròmines que lluiten per fer-se un lloc als prestatges o que experimenti l’equilibri dubtós de les lleixes atapeïdes de llibres arrenglerats en dues o tres fileres «como un tetris resuelto con torpeza» (p. 126).
Però Los reinos de papel és molt més que una estada encuriosida i «notarial» a les biblioteques d’Atxaga, Llamazares, Martínez de Pisón, Vicent, Lindo, Goytisolo, Azúa, Caso, Colinas, Trueba, Gomà, Villena, Sanz, Longares, Molina Foix, Silva, Armas Marcelo, García Montero, Montero i Delibes. L’«inspector» Marchamalo aconsegueix que comparteixin amb nosaltres passatges biogràfics, veritables tranches de vie que ens els fan propers: quan van descobrir-se com a lectors? Quin és l’espai de les seves primeres lectures? Quin autor? Quina obra? Què els emociona o conserven com un tresor? És així com nosaltres descobrim l’autor en moltes de les nostres lectures. No és pas una coneixença morbosa sinó el retrobament joiós amb un amic que fa molt de temps que no veiem.
La vista conclou amb la triple demanda que planteja Marchamalo als escriptors que visita i que esdevé, alhora, una magnífica i argumentada prescripció lectora. Tots ells han de recomanar tres obres: una de pròpia, una altra de la literatura universal, i finalment, una de Miguel Delibes, no endebades la fundació que porta el seu nom cofinança l’edició. La resposta al prec ens mena a viatjar a través de la història de la literatura universal: la Bíblia, Virgili, Shakespeare, Baudelaire, Cervantes, Rulfo, Lanchester, Brecht, Montaigne, Pérez Galdós, Nabókov... Ens redesvetlla l’interès mai perdut per Delibes i ens convida a conèixer o bé a aprofundir en l’obra d’uns autors que ens han franquejat, sense reserves, les portes de casa seva i una mica també, la seva ànima.
Es tracta, sens dubte, d’un llibre absolutament recomanable que pot assaborir-se d’un glop o a poc a poc, delectant-nos en cadascun dels racons d’aquestes biblioteques d’escriptors.
I per acabar, com si es tractés del joc del caçador caçat, ¿no volen saber com és la biblioteca de Jesús Marchamalo? Els convido a entrar-hi.
Concepción Rodríguez-Parada
Directora del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari