Costa-Gramunt, Teresa. Elogi de l’exlibris: memòries i reflexions. Argentona: Voliana Edicions, 2023. 293 p. (Memòria; 17). ISBN 978-84-125974-5-5. 19 €.
«Què tenen, els exlibris, que enamoren a primera vista?», es pregunta Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 1951) al seu llibre Elogi de l’exlibris (Voliana Edicions, 2023). Ho sabem bé els qui som addictes al seu encís, ja que moltes vegades un exlibris és una petita obra d’art col·leccionable pel seu valor artístic i tècnic més enllà del seu paper funcional de singularitzar llibres i biblioteques. En un dels capítols d’Elogi de l’exlibris l’autora fa una ben triada antologia de diverses definicions de l’exlibris al llarg del temps amb el propòsit de donar-les a conèixer i fer entenedor tant el seu ús com la seva singularitat artística que passa pel simbolisme visual.
Elogi de l’exlibris és el títol que l’autora pren del seu blog amb el mateix nom iniciat l’any 2014 arran de la celebració, a Tarragona, del XXX Congrés Internacional d’Exlibristes. Ho explica de manera tan concisa com vibrant en un llibre on fa memòria del gruix més significatiu de la seva activitat com a exlibrista d’ençà l’any 1976 en què va descobrir els exlibris en una biblioteca privada. Testimoni viu d’una època i d’una activitat creativa poc coneguda pel gran públic, l’escriptora va desgranant en diferents capítols la seva vasta experiència en el món exuberant de l’exlibris que, en el seu cas, va des del disseny d’exlibris (el nombre de les seves obres s’acosta al 500), fins a una pròdiga activitat expositiva i divulgativa: més de 100 exposicions al llarg d’una dècada llarga que inclou conferències, tallers d’història i disseny d’exlibris i articles sobre el tema. Des del punt de vista històric cal ressaltar la seva participació en la fundació de l’Associació Catalana d’Exlibristes (ACE) l’any 1989, de la qual en aquests moments és vicepresidenta. Per la seva dimensió internacional, cal esmentar l’assistència a alguns dels congressos internacionals que organitza la federació internacional d’associacions d’exlibristes, F.I.S.A.E. Amb l’estil literari que la caracteritza, l’autora ens n’explica els avatars, les descobertes i els amics que hi va fent, un dels grans atractius de l’univers exlibrista on pràcticament ens coneixem tots: artistes, col·leccionistes, editors de publicacions i revistes, historiadors.
En l’escriptura d’aquestes memòries –úniques en el seu camp i porta oberta a noves aportacions–, Teresa Costa-Gramunt exposa un seguit de reflexions que alhora que transparenten el seu pensament en què es pregunta per què fa el que fa i mostra la seva vocació, mostra també el paper gens fàcil de la dona en el camp de l’art, si més no les dones de la seva generació. Interessants resulten les seves opinions personals sobre el mateix fet artístic (la seva formació humanista passa per la formació artística a Llotja), resultant, doncs, un assaig ben complet sobre la pròpia activitat creativa que mai no deixa de compartir, ja que en aquest volum l’escriptora i dissenyadora homenatja personalitats de l’exlibrisme, començant per Alexandre de Riquer, paradigma de l’exlibrisme artístic i simbòlic del Modernisme, i continuant per l’admiració de l’obra del monjo benedictí Oriol M. Diví, amb qui va mantenir amistat i correspondència, així com afirma la vinculació fraterna amb exlibristes ja desapareguts, com el primer president de l’ACE, el professor Francesc Orenes, i Mercè Insenser, bona gravadora i un temps, secretària de l’ACE.
En els apèndixs s’inclouen textos on personalitats destacades com Joan-Lluís de Yebra, estudiós de l’exlibrisme, i Jordi Ribas, dissenyador, parlen de l’estil artístic de l’autora que els lectors mateixos podran apreciar en els exlibris disseminats en un llibre en què també s’hi publica una petita selecció d’articles de la seva autoria sobre exlibris i exlibrisme, així com una bibliografia de les seves publicacions en aquest camp. No voldria deixar de dir, perquè ho comparteixo plenament, el que Teresa Costa-Gramunt afirma en el text que clou Elogi de l’exlibris: «Les històries de família són una cosa molt profunda en el nostre ser humans. Tota història personal està inserida en un retrat col·lectiu». La família exlibrista té les seves particularitats gràcies a la personalitat artística i humana de tots els que en formem part.
Celebrem, doncs, la publicació d’aquestes memòries i reflexions que, en l’expressió personal de l’escriptora, ens explica una mica a tots els qui estem enamorats d’aquestes petites obres que són els exlibris del passat, del present i del futur, gràcies al sempre renovat entusiasme per la seva pràctica i divulgació a través de la revista Ex-libris en la qual l’autora participa amb els seus escrits.
Marià Casas Hierro
President de l’A.C.E., la F.I.S.A.E.
i director de la revista Ex-libris
Afegeix un nou comentari