Més que una llibretera i més que unes memòries

Steloff, Frances. La librera y los genios: una historia de Nueva York. Madrid: Trama, 2019. 230 p. (Tipos móviles; 29). ISBN 978-84-120493-4-3. 22 €.

En la seva col·lecció Tipos Móviles, dedicada exclusivament al món del llibre en les seves diverses facetes i professions, Trama Editorial ha publicat recentment el llibre La librera y los genios: una historia de Nueva York, escrit per Frances Steloff, la llibretera de la GBM (Gotham Book Mart), situada a la ciutat dels gratacels. 

És un llibre de memòries molt curiós i ple de les petites anècdotes que decoren la vida, en aquest cas, d’una llibretera, que munta, de jove i l’any 1920, una llibreria molt personal al centre de la Gran Poma. Després de treballar durant una temporada no gaire llarga en dues bones llibreries tradicionals de la ciutat, la seva opció va ser crear una llibreria literària, artesanal, petita perquè no disposava de gaire capital i dedicada preferentment a llibres de bons autors desconeguts que ella considerava avantguardistes o publicats en tirades molt curtes, també gairebé artesanals.

Per aquestes limitacions econòmiques, només pogué omplir les prestatgeries d’una banda del local i decidí col·locar, a la prestatgeria buida de la paret del davant, petits objectes més o menys artístics que ella havia anat col·leccionant privadament. La llibretera també procurava tenir llibres exhaurits, n’importava d’Europa, que en aquells moments era on hi havia l’avantguarda, i no li feia res tenir llibres de segona mà. Com és evident, la paraula «artesanal» camufla i decora elegantment el fet que havia de treballar com una negra i a totes hores per tirar endavant la llibreria.

L’autora l’ha escrit de gran, cap al final de la seva brillant carrera i amb una prosa aparentment senzilla, que el fa molt llegidor perquè és molt viu i directe. Hi recorda moltes anècdotes, en general divertides, que demostren que es pot tenir èxit quan es treballa de valent i amb les idees clares. Per exemple, li preocupa, com a mi, que els paquets de llibres estiguin ben fets; però en aquella època no existia el cel·lo, que ens salva a tots, i ella els lligava amb un cordillet i hi feia un llaç en acabat.

Davant per davant de la Documenta de Cardenal Casañas, hi havia la Llibreria Pompeia que devia obrir també als anys vint del segle passat.[1] A mitjans dels setanta, quan nosaltres vam obrir la nostra, anava a l’altra banda del carrer a buscar material de papereria. També m’admirava com la Montse lligava els paquets ràpidament, sense ni pensar-hi, amb un cordill que ho subjectava tot fent-hi un llaç final. Actualment, em sembla que ja hi posa una gometa elàstica, però ho podeu comprovar anant-hi un dia perquè encara està oberta i deu celebrar els seus primers cent anys o estar a punt de fer-ho, i ella encara hi treballa. 

La majoria d’anècdotes que explica la llibretera novaiorquesa no són extraordinàries, més aviat són gracioses; però estic segur que agafen un altre caire quan es coneix els seus protagonistes o se’ls situa molt bé. Per exemple, quan parla de la Martha Graham: un dia de les festes de Nadal, aquesta clienta seva arriba a la GBM i veu que la llibretera està molt atabalada perquè no dona l’abast amb tanta gent. Sense dir res, es treu l’abric, el deixa plegat sota el taulell i es posa a embolicar llibres de regal. Naturalment, no l’he conegut en persona; però sé que va ser una ballarina molt important de dansa moderna que va revolucionar el món del ballet amb gran èxit. A partir d’aquesta petita diferència, d’aquesta informació aparentment irrellevant, l’anècdota agafa un valor molt diferent.

El problema que em plantegen aquests llibres de memòries tan locals, encara que estiguem parlant de Nova York, és que molts dels noms que hi surten em són absolutament desconeguts. L’autora va conèixer i tenir de clients la crème de la crème de la cultura novaiorquesa més moderna de l’època: Gertrude Stein, Henry Miller, Cyril Connolly, Peggy Gugghenheim, Edith Sitwell, Dylan Thomas, W.H. Auden o Thornton Wilder, per citar-ne uns quants; fins i tot, Marcel Duchamp i André Breton hi van fer uns quants aparadors. En canvi no sé qui eren Norman Macleod, Madame Jolas, Winthrop Palmer, E. McKnight Kauffer, Kenneth Patchen, William Rose Benét, Samuel Putnam i molts més que anomena.

Guillem Terribas, un dels fundadors de la Llibreria 22 de Girona, a qui aprecio i admiro molt, també ha publicat unes memòries.[2] Les vaig agafar amb molta il·lusió però tinc el defecte de ser molt barceloní i conec poca gent a Girona; per tant, em perdia molts matisos de bastants de les anècdotes que hi explicava. En canvi, en el dinar d’homenatge a Jordi Herralde de l’editorial d’Anagrama que va organitzar Les Punxes, a partir d’una proposta de l’Oriol Serrano, el vaig sentir explicar un parell d’anècdotes viscudes entre el llibreter i l’editor. Va ser una autèntica delícia tenir al davant els dos protagonistes, recordant la nit que van sortir a passejar per la ciutat, amb alguna copa de més, parlant de literatura a la llum d’una lluna plena com un cabàs, després d’una presentació multitudinària.

Quan era jovenet, estudiava la carrera i encara ni se m’havia acudit la possibilitat d’obrir una llibreria, en vaig descobrir una de semblant a la GBM en uns baixos del Passeig de Gràcia, cantonada amb Mallorca: Leteradura. Molt temps després vaig saber que l’havia muntat la Lali Gubern, l’actual dona de Jordi Herralde, perquè no sé si llavors eren parella. En ple franquisme, era una llibreria internacional, no gaire gran, amb uns llibres selectíssims que no podia pagar però que me’ls anava a mirar i olorar. Molts dels seus clients devien fer el mateix perquè no va durar ni deu anys. Una vegada en vaig voler parlar amb ella i va esquivar el tema perquè em va semblar que li era dolorós recordar-ho.

Des que soc llibreter, no he conegut cap llibreria d’aquest tipus, on es barregin el llibre nou i el llibre de segona mà amb llibre d’artista i col·leccionista, amb edicions limitades i gravats. He sentit parlar d’algunes que han obert amb aquestes aspiracions i han tingut una vida efímera. Potser és la llibreria somiada, el racó dels llibres secrets introbables o la cova dels exquisits envejats, però em sembla que Barcelona i Catalunya no són capaces de mantenir vives aquestes llibreries tan sofisticades.

Així doncs, aquest llibre de Frances Steloff serà una delícia per a qui conegui els petits secrets, les cantonades o racons i els protagonistes del món artístic de Nova York entre els anys vint i els setanta. O, si s’ho treballa per Internet, descobrirà tot un món oblidat... si hi consten. Ànims!

Josep Cots
Llibreter sènior de Documenta