Villazón, Néstor. No vuelva usted mañana: historias de un librero. [Palma de Mallorca]: Dolmen, 2017. 152 p. ISBN 978-84-16961-24-5. 14,90 €.
- ¿El Quijote?
- ¿Alguna edición en concreto?
- La de la Mancha
No vuelva usted mañana és, en aparença, un anecdotari de llibreter on l’absurd i el ridícul ens sorprenen a cada pàgina podent provocar al lector un somriure sorneguer, una caiguda de parpelles i un lleu moviment de negació amb el cap, tot alhora. L’autor, Néstor Villazón, filòleg de carrera i llibreter per necessitat, diu que l’hem de creure, que tot el que ens explica (transcriu) és cert, que ell només ha estat atent i jugat amb els ingredients.
Això és el que ens mostra la coberta, d’un vermell atractiu, amb una il·lustració a mode de vinyeta on hi veiem-llegim la demanda del «modèlic» client i una resignada llibretera traginant una bona pila de llibres.
En aparença.
Néstor Villazón, poeta i dramaturg, ha publicat una quinzena de textos i col·labora fent ressenyes i crítiques en diferents mitjans. Guardonat amb els premis Lázaro Carreter, Lanau Escénica, Asturias Joven i el Jovellanos a la producció, i finalista al Premio Europeo Pop Drama, el Jovellanos de Poesía, LVR Ediciones i La Jarra Azul. Aquest bagatge brolla de seguida que ens adonem quina és la intenció del llibre i com va més enllà d’un recull d’anècdotes. Estructura el contingut intercalant entrevistes a figures representatives de les baules en la cadena del llibre: l’autor, l’editor i el lector. Aquestes entrevistes són la referència que serveix a l’autor per ordenar les anècdotes en blocs temàtics, però sobretot per obtenir el contrapunt amb una mirada crítica, experimentada i competent que, des de la subjectivitat, convida a la reflexió.
I és que cal reflexionar, ja que el panorama pot ser desolador. Podríem començar qüestionant-nos quanta gent llegeix i/o compra llibres. Quants? Quins llibres? Respon el volum de novetats editorials que es treuen cada any amb la demanda del públic? Quins catàlegs? Quantes llibreries i quin model de llibreria trobem en la mostra actual del nostre territori? El llibre digital desafia el llibre imprès?
- ¿Qué funciones tiene usted como librero? ¿Entre ellas está la de buscarme un libro?
A l’entrevista a Diego Doncel, poeta, crític i novel·lista, en el paper de l’autor, pedra angular i ‒sorprenentment‒ qui menys cobra en l’assumpte (Villazón), ens dona una visió sobre el mercat del llibre: «Entramos en una librería y la lógica del mercado, de la literatura hecha para el mercado, lo ocupa todo. Esto nada tiene que ver con las dimensiones de la librería, sino con el concepto que se tenga de ella y de las personas que la gestionan. El libro debería ser algo más que un producto comercial o algo publicitado desde los suplementos literarios o desde las redes sociales. Lo que espero de una librería es que le dé dignidad al libro».
En aquesta mateixa línia, posant l’accent en el paper del llibreter, l’editora Conchita Piña (Ediciones Antígona) ens diu que: «Las librerías deberían apostar en ser, más aún, espacios culturales de encuentro... recuperar la figura del “amigo librero”, ese profesional que conoce tus gustos [...] así se puede fidelizar a un público lector»; assenyalant així un nou model de llibreria, més activa en la dinamització cultural i no tant en la figura del comerciant. Reflexiona també sobre el paper de l’editor com a agent interventor de la difusió de la cultura: «el ideario utópico del editor debería orientarse a conseguir sacar a la luz un patrimonio bibliográfico que dé cuenta de la riqueza cultural de una época, sea esta presente o pretérita».
- ¿Infantil es arriba?
- Sí, al fondo del pasillo.
- Es que hay un señor hablando...
- Es la presentación de un libro.
- ¿Y no pueden dejarlo un momento?
Aquestes reflexions, tant de l’autor com de l’editora, vers una mirada utòpica es contraposen a la visió més crítica del qui fa el paper en l’última baula de la cadena, José Luís Morante (bibliòfil, poeta i crític), el lector.
Morante és punyent en les seves respostes descrivint un model de mercat del llibre on sembla encertar de ple presentant el consumidor com: «un público que admite bien esa exigencia de homogeneización que dictan los mercados. Un público que avanza de la mano de la tecnología y que busca a cada instante un punto de luz para cargar el móvil». I delatant que alguna cosa falla quan en gran part de les llibreries d’avui dia «... la abrumadora marea de material de papelería que parece decir en voz baja: “esta libreria sobrevive gracias a las habilidades de parvulario de los escolares”. La especialización en géneros literarios solo lleva a la indigencia».
A No vuelva usted mañana les anècdotes són un recull de converses, curtes i lleugeres, en forma de diàlegs, sovint surrealistes, entre client i llibreter. L’autor, que és el llibreter, ens fa picades d’ullet transcrivint els seus pensaments o bé descrivint detalls que considera importants, posant-los entre parèntesi, buscant d’alguna manera la complicitat i comprensió del lector, i ho aconsegueix, i tant que sí. És capaç de fer-nos sentir l’aixecament de cella seguit d’un arrufament del front (què m’està dient?), l’eixamplament d’ulls (no pot ser que m’ho estigui dient), el respirar profundament (un, dos, tres... com responc?) i finalment, la caiguda de les parpelles (resignació). Tot un exercici de llenguatge facial que, s’ha de dir, va acompanyat d’un constant somriure.
I per descomptat, una meditació encoberta.
Cristina Caballé Capdevila
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari