Ricart i Delgà, Victòria. Espais literaris. Girona: Diputació de Girona, 2020. 96 p. (Quaderns de la Revista de Girona; 206. Sèrie Guies; 89). ISBN 978-84-15808-86-2. 14 €.
Els «Quaderns de la Revista de Girona» varen iniciar-se el 1985, patrocinats per la Diputació de Girona, que presidia Salvador Carrera, i la Caixa de Girona. Els iniciadors d’aquest projecte editorial, Xavier Carbó com a responsable de les publicacions de la Diputació, i Jaume Fabre, primer director de la col·lecció, van marcar-ne el tarannà que s’ha mantingut fins avui en dia. Consta de dues subcol·leccions: «Monografies locals» (dedicada als municipis de la demarcació gironina) i «Guies» (sobre temàtica variada, encara que sempre fent referència a les comarques de Girona).
El model d’edició està totalment determinat des del primer volum de la col·lecció: uns 30 capítols limitats a dues pàgines confrontades, acompanyats de mapes i cronologia. L’esperit de la col·lecció es basa en uns criteris molt precisos: rigorositat, divulgació, abast enciclopèdic. Per aquesta raó els títols són encarregats a especialistes en la matèria o a grans coneixedors del territori gironí. La divulgació s’aconsegueix amb uns textos amens, no acadèmics però didàctics i cuidant el disseny gràfic i les imatges. Els «Quaderns» són un exemple excel·lent de com haurien de ser les publicacions gestionades per l’administració pública: títols d’interès per al públic en general i necessaris perquè a una editorial privada no li serien rendibles de publicar. Es pot considerar que la seva existència representa un model autèntic de servei públic.
El volum que ara ressenyem, Espais literaris, és l’últim que ha sortit a la llum, dins de la sèrie «Guies». Constitueix el número 206 de la col·lecció i participa de totes les característiques que hem esmentat. La seva autora, Victòria Ricart i Delgà, és professora de literatura catalana a l’ensenyament secundari, i escriptora ella mateixa, amb uns quants títols publicats. El 2016 va publicar, dins de la mateixa col·lecció dels «Quaderns», el títol Les fagedes. Persona activa en el món literari gironí, té el perfil ideal per guiar-nos en la recerca de noms i llocs representatius de la literatura en terres gironines.
El llibre consta de 38 capítols-fitxa que es complementen amb un mapa amb les rutes literàries dels autors que s’esmenten, una cronologia, bibliografia utilitzada i cinc capítols especials dedicats als espais museístics, als festivals i jornades relacionats amb la literatura, als autors en llengua castellana, als espais poètics a inicis del segle XXI i a la narrativa gironina actual.
Els capítols que són el gruix de l’obra ens parlen de la incidència i relació de la literatura en les comarques gironines, no solament els escriptors nascuts en aquest territori, sinó també els autors foranis que s’hi han inspirat o que s’hi han arrelat, recalcant, sobretot, la importància del territori i del paisatge, de com la literatura pot relacionar-se amb la geografia física i humana, amb l’antropologia i la història. Així comença pels temps medievals (trobadors a Mataplana i Besalú, Muntaner a Peralada), la Renaixença (Carles Bosch de la Trinxeria a l’Albera, Jacint Verdaguer a la Mare de Déu del Mont, Marian Vayreda a l’Alta Garrotxa), el Modernisme (Joan Maragall al Ripollès, Narcís Oller a la Cerdanya), el Noucentisme (Joaquim Ruyra a la Costa Brava, els Bertrana a Girona).
Segueixen els capítols dedicats a paisatges molt ficcionats o poetitzats (el Montgrí de Víctor Català, Tossa de Mar de Manuel Vilà i Joan Nadal, Sant Feliu de Guíxols de Gaziel, la comarca olotina per Joan Teixidor i Concepció Carreras, el Port de la Selva de Josep M. de Segarra, l’Empordà de Josep Pla i de Carles Fages de Climent). No oblida tampoc els autors més contemporanis (Mercè Rodoreda a Romanyà de la Selva, Joan Vinyoli a Santa Coloma de Farners i Begur, Rosa Leveroni i Quima Jaume a Cadaqués, J.V. Foix i Tomàs Garcés al cap de Creus, M. Àngels Anglada als aiguamoixos de l’Empordà, Montserrat Vayreda a l’Empordà i la Garrotxa, Miquel Pairolí a les Gavarres, Josep N. Santaeulàlia, Salvador Oliva i Miquel Aguirre a Banyoles, Narcís Comadira a Girona, Rosa Font a Sant Pere Pescador, Miquel Fañanàs a la Girona medieval, Rafael Nadal a la Girona de postguerra, Núria Esponellà a diversos indrets de les comarques gironines, Vicenç Pagès Jordà a Figueres, Martí Gironell al Besalú medieval).
Però l’autora, amb el propòsit d’abastar tots els aspectes que tenen a veure amb la literatura, també fa referència a les iniciatives per divulgar els escriptors (associació Espais Escrits, rutes o itineraris literaris, webs i aplicacions al mòbil, festivals i recitals poètics), autors en llengua castellana (Josep M. Gironella, Roberto Bolaño, Javier Cercas i Carlos Ruiz Zafón) i anglesa (Patricia Langdon-Davies, Nancy Johnstone i Lucia Graves) i una relació gairebé exhaustiva dels escriptors més novells o pluridisciplinaris.
Espais literaris es pot utilitzar com una guia turística. Ens selecciona els millors indrets d’inspiració literària de les terres gironines i ens recomana els escriptors que les han admirat i estimat. El turista cultural està interessat en els monuments artístics i històrics dels llocs que visita, però no pot oblidar el patrimoni intangible representat pel testimoni literari. En aquest sentit els llibres són autèntics monuments.
Carme Simon
Bibliotecària
Afegeix un nou comentari