Aranda, José Carlos. El arte de contar un cuento. Córdoba: Berenice, 2021. 214 p. (Manuales). ISBN 978-84-17418-35-9. 21,95 €.
José Carlos Aranda és doctor en Filologia Hispànica i Ciències de l’Educació, professor de la Universitat Alfonso X de Madrid, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Còrdova i professor de llengua espanyola i literatura des del 1980. Autor de diverses obres especialitzades de temàtica docent pedagògica, és, també, col·laborador habitual en programes de ràdio i televisió de l’Estat espanyol.
La seva darrera obra és un manual que se’ns presenta com «una eina útil per a pares i docents que s’inicien en l’apassionant aventura de narrar un conte i els cal saber quin conte, quan narrar-lo i com fer-ho per convertir-lo en una finestra d’aprenentatge». És, així mateix, el resultat de quatre anys d’investigació per a la seva tesi doctoral que, en concret, va investigar per mitjà d’un estudi de cas, el conte com a eina pedagògica en el desenvolupament psicolingüístic infantil en nens i nenes de tres anys. L’autor ofereix la seva tesi completa a qui li demani per correu electrònic, cosa d’agrair.
El conte, la seva narració i la seva escolta, són un acte de comunicació, però això és tan sols la punta de l’iceberg i, sens dubte, una evidència reduccionista. El conte, els contes, són molt més, a banda d’una eina pedagògica, la més important en la primera infantesa que, segons ens argumenta l’autor, poden multiplicar per cinc les possibilitats d’èxit escolar dels nostres fills. Els contes, de sempre, s’han fet servir per transmetre els valors dels diferents grups socials i culturals i les experiències vitals rellevants a les quals els homes i les dones es veuen sotmesos al llarg de la seva existència. Així ajuden l’infant en la seva adaptació al medi i en faciliten la seva supervivència.
Però són molt més; són un artefacte d’allò més adient per a l’adquisició del llenguatge, i per tant del pensament. Són un espai i un temps de qualitat compartit amb la canalla que ajuden a establir i reforçar el vincle emocional. Aquí hi entra la importància en la tria dels contes per a la transmissió de valors. Són una síntesi de la realitat, en la qual es destaquen els fets essencials que cal que centrin l’atenció. Són peces de literatura oral, i la seva narració és una comunicació artística en petit grup, terme encunyat per Dan Ben-Amos el 1968, que va difondre a casa nostra Josep Ma. Pujol, com molt bé ens recorda Roser Ros i Vilanova en aquest seu article, a tomb de la seva darrera obra, ressenyada en aquest blog. Els contes són la primera aproximació a la literatura pels que encara no dominen el procés de lectoescriptura, i la porta que hi dona entrada. Ajuden a l’adquisició del pensament simbòlic íntimament lligat amb la llengua materna. Són molt adients per treballar l’ajornament de la recompensa, la concentració, l’escolta activa, la comprensió i l’expressió, que estan directament relacionades amb l’èxit escolar i ajuden a conformar l’esperit crític.
Al llarg de l’obra, l’autor, recolzant-se en més d’un centenar de fonts relacionades en l’extensa bibliografia final, en els seus coneixements psicològics i neurocientífics i en l’estudi de cas i la seva experiència com a pare, ens anirà espigolant aquests i altres avantatges d’aquest estri depurat per segles d’ús i gaudi. Ens exposarà primer les diferents etapes de les adquisicions dels diversos assoliments dels més petits, ens parlarà de neurones, de l’efecte mirall, de les finestres d’aprenentatge, de les fases de l’adquisició del llenguatge, de la permanència de l’objecte, i de com una bona autoestima afavoreix aquestes adquisicions.
Després d’aquest marc imprescindible per als profans, desenvoluparà, en tot un extens i exhaustiu capítol final, una anàlisi detallada de tot allò que cal tenir en compte per a la tria, sobre les estratègies, els diferents formats, els personatges, les funcions, les estructures i tipus de contes, amb una bona mostra d’exemples per aclarir els conceptes i poder arribar a una bona i reeixida pràctica.
És un manual de factura clàssica, utilitarista, ben fonamentat i documentat, amb un registre clar i assequible per al públic generalista; però no només. Per posar a l’abast de les famílies, dels professionals de l’ensenyament, ja sigui reglat o del lleure, bibliotecàries i llibreteres interessades en la narració oral, eines per començar a dur a la pràctica aquest art i per resoldre tota mena de dubtes que se’ls puguin presentar. Es centra, com ja s’ha dit anteriorment, en el conte com a eina pedagògica en la primera infància.
Els qui ens hem dedicat, en algun moment de la nostra vida, a l’art de la narració, sabem de la seva importància, la seva capacitat de seducció, lligada al bon saber fer de la narradora i la seva vitalitat que no queda circumscrita tan sols a aquesta etapa infantil. Hem pogut constatar, per experiència professional, que a tothom, tingui l’edat que tingui, li agrada que li regalin les orelles amb una bona història, i seguim oferint-les a tota mena de públic per intentar eixamplar els seus oients i descobrir-los una opció d’oci i de comunicació cultural antiga que ha perviscut i s’ha sabut adaptar al nostres temps sense perdre la seva essència.
Cèlia Millán González
Bibliotecària
Afegeix un nou comentari