«Este es el libro de la portada verde»

Saumell Pascual, Llum. Este es el  libro de la portada verde. Ilust., Nerea Landajo Gorroño. Portugalete: Rubric, 2019. 89 p. ISBN 978-84-120924-7-9. 13 €.

—Tenen llibres d’en Pere Reverté?

Aquesta és una pregunta que em van fer quan jo treballava al darrere del taulell d’informació de la biblioteca. Vaig trigar una estona a endevinar el que realment em demanaven. Després de buscar també el cognom per «Reverter» i no trobar cap opció, vaig preguntar si sabia cap títol d’aquest autor. Li’n sonava alguna cosa semblant a Alatriste...

Podeu pensar que aquestes coses no passen. Doncs sí que passen. Més o menys, que sigui així de curiós, una vegada per setmana. Un s’hi acaba habituant, i al final és capaç de desxifrar què vol la persona que t’està preguntant, perquè, abans que arribi un dubte completament descol·locat, com el cas d’en Pere Reverté, n’arriben molts altres amb un petit canvi de títol, amb un petit canvi de cognom, amb un petit canvi d’editorial. Perquè ningú, ni el client-usuari ni el llibreter-bibliotecari poden saber-ho tot, i equivocar-se és humà i, moltes vegades, divertit.

Com les equivocacions, preguntes i dubtes que recull Llum Saumell al llibre Este es el libro de la portada verde. Però, abans de valorar el llibre, vull fer una confessió: tenia prejudicis lectors abans de començar la seva lectura, perquè de llibres sobre clients que entren a un negoci i s’equivoquen en el que demanen o on han entrat, n’hi ha força, i sovint desprenen cert tuf de condescendència a la qual no li veig la gràcia. Sí, em refereixo als llibres d’anècdotes de pacients a centres sanitaris o farmàcies que, hihi-haha, no saben pronunciar bé el nom del medicament.

Però Este es el libro de la portada verde no és d’aquest tipus. Sí, les anècdotes dels clients que entren a la Librería de Deusto, a Bilbao (també hi ha un capítol dedicat a demandes d’usuaris de biblioteques i de clients d’editorials), sovint són per no saber correctament el títol d’un llibre o el nom de qui l’ha escrit. I què? Els llibres et poden fer la vida més fàcil, i fer-te oblidar una estona un dolor (o aprofundir-hi, que no sempre és dolent) però la seva lectura mai ens salvarà literalment la vida.

El client que vol un llibre que sigui més pesat, de pes, no d’avorriment, per fer un regal; el client que vol un llibre on al títol hi hagi alguna paraula esdrúixola perquè aquestes paraules li «flipen», el client que llegeix la coberta massa ràpid i creu que «Sexi Barral» és una editorial especialitzada en novel·la eròtica.

No us ho creieu? Doncs tot això passa. Pot ser inversemblant; pot ser que si ho trobéssiu escrit en una novel·la, no us ho creuríeu. Però és que la realitat no és creïble. El que és creïble és que les persones que entren a llibreries i biblioteques poden arribar a demanar quasi qualsevol cosa. Sí, el més sovint relacionat amb llibres, però cal estar preparat per a tot. I, com dèiem, ja que no ho podem saber tot, al llarg del llibre, sota el títol «Ojo al dato» també hi trobem algunes explicacions erudites curioses. Per exemple, sabeu d’on prové l’expressió castellana «tener más cuento que Calleja»? Sabeu realment què es un «best-seller»? Sabeu quantes pàgines ha de tenir un llibre, segons la Unesco, per poder ser considerat talment un llibre?

Voleu passar una bona estona? Si sou llibreters/es, segur que recordareu moltes més anècdotes i potser les voldreu compartir amb l’autora, i també veureu que alguns dubtes, equivocacions i situacions viscudes a la Librería de Deusto també les haureu viscut vosaltres, potser no iguals, però molt semblants, i veureu que el «no pot ser» no és tan estrany com podríeu haver pensat. Si sou clients, o bé us podeu sentir identificats (jo em vaig equivocar també!), o bé podeu riure, o bé podeu aprendre també (ah!, doncs jo també pensava que el títol era així i no aixà.)

I voldria acabar la ressenya com l’he començada, amb una altra anècdota a la biblioteca: un usuari es va dirigir al taulell i ens va demanar si teníem taquígrafs. Llibres? No, no. La màquina, per poder utilitzar-la allà.

Diego Ruiz Llamas
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria