Toro, Suso de. Dentro de la literatura. Madrid: Alianza Editorial, 2022. 185 p. ISBN 978-84-1362-773-1. 14,90 €.
Suso de Toro (Santiago de Compostel·la, 1956) és escriptor gallec en gallec (la precisió és obligada), professor de secundària i polític; és sobretot conegut per les seves col·laboracions a la premsa: fins i tot té entrada a la Wikipedia (si això pot servir de referència).
Aquest llibre és un assaig, fet des de dins de la professió (com recorda el títol), sobre l’escriptura literària, presentat en 26 capítols breus, on parla tant del lloc de l’escriptor dins de la societat (l’èxit i el fracàs, la fama pòstuma…), com de les característiques de la paraula escrita en front de l’oralitat; tant del compromís de l’autor com dels processos de composició, que anomena en un moment «la herrería de los textos» (p. 109): la concentració, l’aïllament… I, és clar, en un autor espanyol que no escriu en una de les «lenguas europeas con Estado» (p. 58), les conseqüències que això suposa per donar-se a conèixer.
L’assaig permet transicions entre temes aparentment deslligats, digressions i especialment un to assertiu, de vegades contundent; potser per remarcar-ho, la disposició tipogràfica usa un text no justificat, com si mantingués encara l’escriptura sobre paper, sense elaboracions posteriors. Les digressions expliquen també els nombrosos parèntesis (p. 29). L’assaig gairebé exigeix citar aquells autors que han aportat arguments a les opinions de l’autor; en algú preocupat per les exclusions del cànon (p. 57), no ha d’estranyar que, quan parla de la intimitat requerida per l’escriptor, a més de la previsible referència a Virgina Woolf, citi Entre visillos de Carmen Martín Gaite (p. 104) o un desconegut (almenys per a mi) assaig de Rosalía de Castro (p. 110), i que, a propòsit de la preocupació per la posteritat, esmenti Miguel Torga (p. 43) que, com tants escriptors portuguesos, és força desconegut fora del seu país.
L’assaig permet conèixer sentiments que són propis dels autors, com les relacions que tenen amb les seves obres: «una relación simbólica semejante, aunque estéril, a la de tener hijos y criarlos» (p. 42). El lector espera opinions que no es poden trobar en un manual o en un article acadèmic, i per tant aprecia que l’autor reconegui que es va avorrir amb La muntanya màgica (p. 90) i que Camilo José Cela «fue un escritor enorme, aunque en los últimos tiempos, esclavo de su vida, anduviese en caminos literarios muy dudosos» (p. 67). Esperem també opinions discutibles: considerar Unamuno com una referència «denota una falta de madurez, un infantilismo grave y autocompasión» (p. 71) és una afirmació greu, que només en aquest àmbit es pot deixar passar sense exigir més explicacions. No estic segur que «un lector joven de hoy estaría siempre de parte de Moby Dick y nunca de Ahab, ni siquiera de Ismael» (p. 51) però l’afirmació incita al debat; estaria d’acord en canvi que «las obras de Salgari […] son ya clásicas en la práctica para generaciones de lectores» (p. 46); però em temo que l’última generació que coneix el Corsari Negre sigui la de Suso de Toro. Algunes d’aquestes afirmacions ens poden semblar ingènues i altres arrogants, però també s’encarrega de recordar-nos que l’arrogància i la innocència són pròpies de l’escriptor (p. 103).
Difícilment, amb un tema tan debatut, l’assagista serà sempre original: en aquest cas, les observacions sobre Cervantes (cap. 8) o sobre el compromís dels escriptors (cap. 11) no semblen aportar gran cosa. En d’altres casos, l’autor parteix d’una experiència personal (l’analfabetisme d’un familiar) per parlar del que significa l’aparició de l’escriptura (cap. 2), però les seves reflexions queden presentades de manera excessivament ingènua, potser perquè no té en compte les aportacions fetes en aquest àmbit per l’antropologia i la filologia. També semblen excessivament arriscades afirmacions com «la relación padre e hijo, tan poco tratada por la literatura» (p. 28), especialment durant l’any Proust.
En tot cas, es tracta d’un assaig que, sense pedanteries ni estridències, aproxima el lector a l’experiència literària, des de la perspectiva de l’autor.
Lluís Quintana Trias
Universitat Autònoma de Barcelona
Afegeix un nou comentari