Munita, Felipe. Yo, mediador(a): mediación y formación de lectores. Barcelona: Octaedro, 2021. 257 p. (Horizontes-Educación). ISBN 978-84-19023-14-8. 19,50 €.
La paraula «mediació» és darrerament una de les més utilitzades en el camp de la literatura infantil i juvenil. Sovint el concepte es confon i s’utilitza de forma ambigua per parlar de qualsevol forma d’actuació relacionada amb la promoció a la lectura. Però els conceptes de «mediació de lectura» i de «mediació literària» impliquen la construcció d’una mena de gestos i de formes d’estar al terreny que els particularitzen, conformen una manera determinada de relació (tant amb les obres com amb els infants i joves) i orienten la pràctica cap a uns objectius concrets, allunyats de la immediatesa, l’espectacularització i les pràctiques impressionistes de lectura.
Yo, mediador(a), de l’investigador xilè Felipe Munita, és una proposta de clarificació que dibuixa el camí que ha portat el concepte cap al terreny de la didàctica de la literatura des de les darreres dècades del segle XX. El llibre, fruit de la seva tesi doctoral (El mediador escolar de lectura literaria:un estudio del espacio de encuentro entre prácticas didácticas, sistemas de creencias y trayectorias personales de lectura), defineix el concepte de mediació tant en context escolar com en ambients de formació no reglada i el situa dintre del mapa de les transformacions que han marcat tant l’ensenyament de la literatura a l’escola com les pràctiques i creences relacionades amb «l’animació a la lectura» provinents dels corrents d’educació popular.
Per fer-ho, Munita dialoga amb investigacions i obres de disciplines tan diverses com la sociologia de la lectura o la psicologia cognitiva i deixa clara la seva filiació, posant en evidència com d’importants poden arribar a ser els grups de recerca quan el seu treball dibuixa camins que conflueixen des de perspectives diverses. És així com llegir Yo, mediador(a) és llegir, en part, una part de les discussions que han marcat la història del grup de recerca GRETEL. La seva és una actualització i concreció d’alguns elements de la didàctica de la literatura que ja va teixir Teresa Colomer, però és també un camí recorregut en paral·lel amb investigadores com Mireia Manresa, Martina Fittipaldi, Lara Reyes-López o María Cecilia Silva-Díaz, que apareixen de formes diverses a les pàgines del llibre. Però no només amb GRETEL; la didàctica de la literatura anglosaxona, francesa i argentina estan molt presents amb noms com Tauveron, Bombini o Montes, per posar alguns exemples.
Yo, mediador(a) comença exposant i deconstruint algunes de les creences que han marcat històricament el camp de la promoció a la lectura, per dibuixar tot seguit una petita història que porta cap a la redefinició del camp, a través de diferents desplaçaments: des de l’ensenyament de la literatura fins a l’educació literària; des de saber literatura a saber llegir literatura (entenent la lectura literària com una postura de lectura que conjuga participació i distanciació); des de l’estudi del text cap a l’estudi del lector; des del model historicista fins a la didàctica cultural.
Aquests desplaçaments permeten a l’autor començar a esbossar la definició de mediació en el context actual. Un dels aspectes que em resulta més interessant en aquest apartat (per la seva incidència encara avui a les aules de primària) és la deconstrucció que Munita elabora d’un concepte de «plaer» entès com a natural i que en realitat és un fenomen culturalment construït (concepte que ha marcat una manera de fer a les aules des de finals del segle XX i que estaria bé posar en entredit en base a tota la recerca que així ho demostra). L’aportació més original i rellevant del llibre està en la seva definició del mediador escolar de lectura literària i en la forma d’exposar els coneixements i les línies d’actuació que l’han de guiar: el coneixement del corpus, el coneixement literari que poden aportar les obres en la formació de lectors i lectores i el disseny de pràctiques de lectura. Per fer-ho, l’autor construeix diversos capítols en què exposa i analitza pràctiques reals dissenyades i portades a terme per diferents docents i escoles de contextos diversos i elabora un instrument de mediació que ajuda els docents a dirigir les pràctiques futures (PRADEL). També resulta interessant la particularització de la mediació en conversa literària. Tots els capítols aporten exemples concrets i anàlisis acurades i mostren com les pràctiques ben dissenyades poden ajudar els infants i joves en la «lectura d’obres cada cop més complexes o en les lectures cada cop més complexes de les obres», seguint Guadalupe Jover.
La seva anàlisi del context actual posa en evidència la ineficiència de la formació actual de mediadors i mediadores de lectura i la necessitat de repensar-la en termes d’educació literària, concebent els centres educatius en termes d’ecosistemes mediadors que facin possible que la lectura no sigui cosa d’una persona, sinó d’una comunitat que reflexiona i actua de forma conjunta.
Anna Juan Cantavella
Especialista en literatura infantil, autora del blog La coleccionista
Podeu veure el vídeo de la presentació del llibre a YouTube.
Afegeix un nou comentari