«What is American literature?»

Stavans, Ilan. What is American literature? Oxford: Oxford University Press, 2022. XVIII, 191 p. ISBN 978-0-19-881621-8.

Ilan Stavans és un crític cultural i acadèmic reconegut als Estats Units amb una trajectòria avalada per nombroses publicacions i una dilatada carrera com a investigador i docent. En aquesta ocasió, ens presenta un text d’un enfocament generalista publicat per la prestigiosa Oxford University Press sobre els grans temes que han conformat la literatura dels Estats Units.

Un dels aspectes que crida l’atenció de manera immediata és el títol, What is American literature? Aquesta és una pregunta que ha figurat de manera central en la història dels Estats Units ‒el topònim emprat des de perspectives que qüestionen la utilització imperialista del terme que designa tot un continent, «Amèrica», per referir-se al país, Estats Units‒. Des de ben aviat després de la independència política a finals dels segle XVIII, es va considerar necessari aconseguir una mateixa independència cultural que acompanyés la política, i noms com Ralph Waldo Emerson al segle XIX encoratjaven els seus compatriotes a deixar de mirar a Europa i de trobar el seu camí en els materials autòctons que el propi país els podia oferir. Posteriorment, el desenvolupament dels American Studies durant la primera part del segle XX va dur sovint a celebrar l’autodenominada Excepcionalitat Americana, fonamentada en el suposat caràcter únic del país. Posteriorment, els esdeveniments històrics derivats dels moviments pels drets civils van comportar una profunda revisió d’aquest tipus de narrativa que semblava determinar una sola manera de definir-se com a «americà» i, per tant, trobar altres maneres d’evitar generalitzacions.

Stavans, de fet, el que ofereix és una particular selecció de textos basada en la seva experiència lectora. És a dir, ens trobem davant d’un text que malgrat la voluntat definitòria compresa en el títol, se sustenta en una sèrie del que anomena «reflexions» (p. x) sobre la manera en què «Amèrica fabrica el consens i la rebel·lió» (p. x) defugint de manera explícita la crítica tradicional per la seva posició de superioritat des de la Torre de Marfil (p. x). Partint del que identifica com un moment històric de vulnerabilitat ‒escriu el text durant el confinament derivat de la pandèmia de la covid‒, el text s’inicia amb un prefaci en què fa una breu crònica d’aspectes que han tingut una influència cabdal en la historia dels EUA i que mostren el moment de revisió que travessa el país: la pandèmia; el naixement de Black Lives Matter com a resultat de l’assassinat de George Floyd a mans de la policia i que s’ha convertit en el moviment de protesta més nombrós en la història del país; la retirada d’estàtues que rememoraven temps de colonització i maltractament de la població indígena. En aquest context, Stavans celebra la literatura com el medi més apropiat per parlar de les contradiccions humanes i aquest principi constitueix el punt de partida fonamental en l’estudi, és a dir, en considerar la literatura com una finestra al món, com un medi que ens dona informació valuosa sobre la condició humana i sobre diferents maneres de viure.

Estructurat en quatre capítols, Stavans fa una crònica de temes recurrents en la literatura d’aquest país com ara la idea de l’Excepcionalisme Americà; la idea d’una llar (com ara la poesia de Phillis Wheatley o l’autobiografia d’Olaudah Equiano); la cerca del somni americà o la distopia que se’n deriva davant la impossibilitat d’aconseguir-lo. En aquest sentit, sobta comprovar que el primer capítol, titulat «L’ambició dels orígens», inclou una sèrie de tòpics sobre la història dels Estats Units que han estat profundament revisats. Per exemple, Stavans afirma en la primera frase d’aquest capítol, «Amèrica és un país sense passat» (p. 1), és a dir, un país la història del qual sembla començar amb l’arribada dels colonitzadors, ignorant completament la presència de nadius americans molt abans de la seva arribada. En el mateix capítol, Stavans segueix desenvolupant aquesta idea, ja que «Amèrica és un país de nouvinguts, un país fet de persones que escapaven d’altres llocs per començar sempre de nou» (p. 1), reforçant així un dels mites fundacionals del país que invisibilitza la història prèvia a la colonització blanca. D’igual manera, algunes afirmacions com ara «l’Excepcionalisme a Amèrica té molt a veure amb la hipnosi: fas que els altres es pensin que ets un campió, mai un perdedor» (p. 35) fan que el text, sota la pretesa aproximació personal al tema, inclogui afirmacions vagues i generalitzacions que difícilment aporten una perspectiva rica sobre el tema que tracta.

El text configura una narrativa volgudament plena de digressions i cronològicament desmembrada que respon a la lectura personal de textos de ficció, poesia i assaig per tal d’oferir la perspectiva de Stavans sobre la funció de la literatura en el nostre context actual. Stavans és un lector que ell mateix s’anomena compulsiu, aspecte que queda clar en el desenvolupament dels seus arguments basats en un sòlid coneixement de textos cabdals de la literatura dels Estats Units. Segurament, fruit d’aquest coneixement a fons del tema que tracta, el text inclou certes notes al peu que són inusualment ‒i afegiria, feixugament‒ llargues, ja que no fan més que emfatitzar el caràcter digressiu de l’argumentació. Quant a aspectes formals, el text inclou un nombre prou nombrós d’errors tipogràfics que sorprenen donada la demostrada qualitat de l’editorial que publica el text. Amb tot, Stavans ofereix una narració que si bé pateix dels aspectes mencionats amb anterioritat, també constitueix una mostra rica de textos i de gèneres que poden inspirar a qui ho llegeixi a estirar del fil i endinsar-se en els temes que Stavans apunta.

Teresa Requena Pelegrí
Universitat de Barcelona