Tomasena Glennie, José Miguel. Los booktubers en español [en línia]: entre la cultura participativa y el comercio de la conectividad: tesi doctoral. Dir., Carlos Scolari. [Barcelona]: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació. 2020. XXI, 394 p. <https://www.tdx.cat/handle/10803/670637>. [Consulta: 4 gener 2023].
La necessitat de donar a conèixer la publicació de qualsevol novetat bibliogràfica ha estat constant, sobretot d’ençà que els mitjans de comunicació han permès fer-ne divulgació. De fet, si no es coneix l’existència d’un llibre en concret, es fa difícil que algun lector potencialment interessat el pugui buscar i trobar. El clàssic «boca-orella» funciona, però és clarament insuficient. Fins fa relativament pocs anys, aquesta tasca divulgativa o, si ho voleu, propagandística, es trobava sobretot limitada als suplements literaris o culturals dels principals diaris o bé en les revistes especialitzades. Amb l’esclat del fenomen d’Internet, les possibilitats s’han multiplicat exponencialment i les xarxes socials, siguin particulars o comercials, han esdevingut un canal d’allò més interessant i efectiu.
Però el que ha suposat una veritable revolució ha estat la irrupció, pel que sembla espontània, de persones, sobretot joves, que volen compartir les seves lectures, i les plataformes digitals −sobretot YouTube− que hom té avui dia a l’abast, ho faciliten en gran manera. El professor José Miguel Tomasena explica a la seva tesi que l’any 2016, quan es va sentir atret per aquest món i s’hi va voler introduir per conèixer-lo a fons i estudiar-lo, va escriure que no entenia els booktubers.[1] Segons ell, eren molt joves, i els seus codis culturals i la seva forma de comunicar-se li eren molt allunyats de la seva manera de ser i, fins i tot, li semblaven repel·lents. De fet, tradicionalment se sabia que els infants lectors patien, en general, una crisi de lectura durant la seva adolescència i primera joventut, de manera que motivar els joves d’aquesta franja d’edat era una tasca titànica i de resultat incert. Curiosament, amb aquestes noves eines de comunicació, ells mateixos eren capaços d’assolir milers −en alguns casos es parla de milions!− de seguidors que es deixaven aconsellar. Som davant d’un model participatiu.
En Tomasena va decidir entrar-hi a fons, i ell mateix, per experimentar, es va convertir també en un booktuber i entendre així des de dins les característiques, pautes i protocols que, espontàniament, apareixen en aquesta gran xarxa de joves lectors. Naturalment, les editorials es van adonar aviat del potencial comercial i publicitari que suposava un influencer a l’hora de recomanar els seus títols. I també han intentat captar-ne alguns dels més famosos per als seus interessos. La tesi, doncs, analitza, dissecciona, observa i ens explica aquest fenomen audiovisual adreçat a l’univers cultural dels llibres i la lectura, la qual cosa podria semblar a priori incompatible perquè són dos registres amb un suport diferent. També ens permet desmuntar algunes idees preconcebudes com que els seus protagonistes / prescriptors són narcisistes i que cerquen bàsicament notorietat i, en alguns casos, diners. El contacte de Tomasena amb aquests joves li ha permès poder bastir una anàlisi prou detallada sobre aquest nou model, nascut espontàniament i amb una difusió exponencial, teòricament impensable. El seu treball de camp −entrevistes, estadística, seguiment, anàlisi semiòtica,etc.− ens és molt útil per poder encarar amb coneixement de causa aquest fenomen. Una altra cosa és saber si, a partir d’aquí, aquest fenomen evolucionarà, s’afermarà o decaurà. No tant la plataforma de difusió a escala tècnica, sinó l’interès dels seus seguidors. I, a més a més, és difícil saber si això ens portarà al fet que els autors i els seus editors enfoquin la seva creativitat literària en funció de l’acceptació dels seguidors d’aquestes xarxes a determinats gèneres o arguments. El temps ens ho dirà. De moment, si més no, tenim ara a l’abast un treball d’investigació que ens aplana el camí per parlar i actuar amb propietat.
Antoni Daura i Jorba
Llibres Parcir (Manresa)
Expresident del Gremi de Llibreters de Catalunya i professor de l’Escola de Llibreria
[1] El Termcat recomana la forma «bibliotuber» per a aquest concepte, en català. (N. de la R.)
Afegeix un nou comentari