Publishers weekly. New York: PWxyz, 1873- . Setmanal. Disponible també en línia: https://www.publishersweekly.com/. ISSN 0000-0019.
Publishers weekly o, tal com s’autodefineix, «la biblia dels assumptes del llibre» ha complert l’any 2022 el seu cent cinquantè aniversari. En més d’un segle d’existència ha estat alimentant editors, llibreters, bibliotecaris, agents literaris, autors i qualsevol membre de l’univers del llibre amb articles, notícies i ressenyes. Univers que, d’altra banda, no ha deixat d’evolucionar en els anys d’activitat de la revista, que ha anat adaptant els seus continguts per anar al ritme de la societat.
Publishers weekly fou fundada el 1872 pel bibliògraf Frederick Leypoldt, ciutadà estatunidenc original d’Alemanya i un dels fundadors de l’American Library Association, amb el títol de The publishers’ and stationers’ weekly trade circular, fins que adoptà el nom actual un any més tard. En un primer moment, la revista, de caràcter setmanal, recollia informació sobre novetats provinents d’editorials i s’adreçava a llibreters i bibliotecaris per tal de mantenir-los informats. Més endavant, va començar a incloure articles i reportatges.
Al llarg dels anys, tot un seguit de figures destacades del món editorial han anat enriquint la revista. Per exemple, Mildred Smith, que va ser-hi al capdavant durant més de 40 anys i que va insistir en la importància d’incloure notícies del món editorial i de publicar textos clars i concisos. O Arnold Ehrlich, gràcies al qual la revista va convertir-se en una publicació atractiva per als lectors menys versats en el món de les lletres, ja que va proposar la inclusió d’entrevistes amb autors i va contractar el primer corresponsal a l’estranger (Herbert R. Lottman, a París), pràctica que va acabar normalitzant-se i va donar peu a la creació d’una plantilla de columnistes a l’exterior.
Amb el temps, altres col·laboradors van contribuir a convertir la revista en el que és avui, quan va adoptar la famosa llista de best-sellers, ressenyes (que en un primer moment rebien el nom de «forecast», com si d’una previsió de l’èxit d’un llibre es tractés), inclusió de llibres infantils, i espais dedicats a còmics o literatura de gènere, com també a notícies rellevants per a autors i editors. Fins i tot arriba, als anys més recents, a ressenyar llibres autopublicats, fet poc corrent en aquest tipus de publicacions i que obre possibilitats a molts autors, no només a aquells més prestigiosos.
Finalment, als anys noranta, la revista va crear el seu primer lloc web, i amb el temps va reforçar la seva presència a Internet amb les newsletters digitals gratuïtes (com Children’s bookshelf, dedicada a la literatura infantil, o The fanatic, especialitzada en còmics i novel·les gràfiques), blogs, diversos pòdcasts (posant el focus sobre els bibliotecaris amb The skillset podcast, ouna secció a Velocity of content anomenada PW’s week ahead en la qual es comenten les notícies literàries de la setmana), i una aplicació. Amb la tecnologia actual, PW organitza conferències virtuals sobre assumptes d’actualitat literària i debats sobre diferents temàtiques.
Actualment, Publishers weekly s’edita en paper i en digital, i entre les seves pàgines hi trobem no només llistes dels llibres més venuts, autors destacables o ressenyes de tot tipus de llibres, sinó que també hi ha contingut especialitzat en literatura infantil, una secció sobre notícies de caire internacional, columnes d’opinió i entrevistes. Segons ells mateixos declaren, ressenyen més de 8.500 llibres a l’any.
Aquesta trajectòria que els ha portat fins aquí, ha estat celebrada posant a disposició de tothom en obert un número molt especial de gairebé 300 pàgines. En un article al lloc web de PW el passat 14 de gener del 2022 afirmaven que el número especial tenia la intenció de plantejar una retrospectiva en la qual es destaquessin els canvis en la indústria des que va celebrar-se el seu 125è aniversari al 1997.
Finalment, el 19 d’abril de 2022 va llançar-se el número de celebració: el «Publisher’s weekly’s 150th anniversary issue». En aquest hi trobem molts articles, entre els quals destaquem aquells que es centren en la història de la revista, sobre el món editorial i els aspectes que l’envolten, com la llibertat d’expressió o el paper dels autors i editors negres en la indústria. Però també hi trobem les característiques llistes d’autors i llibres líders en vendes (en aquest cas abastant un ampli període, del 2004 al 2021).En general, es percep en el contingut ofert en aquest número una especial dedicació a l’actualitat de la indústria del llibre (amb reflexions sobre l’autopublicació, els llibres electrònics o els canvis en els models de venda) i la pròpia trajectòria de Publishers weekly.
El 2020, Publishers weekly va llançar una edició de la revista a Espanya, en col·laboració amb l’editorial sevillana Lantia. Si bé s’inclouen seccions molt similars, com ara reportatges, entrevistes i ressenyes, la versió espanyola no és una traducció de l’edició original, sinó que és un producte totalment diferenciat.
En el panorama català i espanyol no hi ha gaires revistes especialitzades per a professionals del llibre. A més de la versió espanyola de Publishers weekly en español (ISSN 2695-9313) que acabem de comentar, cal destacar Trama & texturas (ISSN 1887-3669). Amb un to de caire acadèmic, i dedicada sobretot al tema de la lectura, hi ha Ocnos (ISSN 1885-446X). I per al públic general, amb una orientació més comercial, cal esmentar Qué leer. Podeu veure altres publicacions periòdiques relacionades amb aspectes concrets del món del llibre a la selecció de revistes d’aquest blog.
Marta Roig Maya
Estudiant de Gestió d'Informació i Documentació Digital
Afegeix un nou comentari