Correro, Cristina; Portell, Joan. Lectures que fan lectors: l’educació literària d’infants i joves. Vic: Eumo, 2023. 159 p. ISBN 978-84-9766-797-5. 16 €.
Bettina Hürlimann va escriure l’any 1968 un llibre anomenat Tres siglos de literatura infantil europea (publicat en castellà per Juventud el 1982) que ens va obrir la mirada al que es llegia a d’altres països. Des de llavors, regularment, apareixen estudis que revisen l’estat de la qüestió lectora com és el cas d’aquest Lectures que fan lectors. L’enfocament és similar al de la Hürlimann, però fent esment i ampliant el que es cou a casa nostra.
El títol continua amb el subtítol L’educació literària d’infants i joves i ens indica que es tracta d’aconseguir que els infants i els joves esdevinguin lectors competents i s’incorporin a la comunitat lectora essent capaços de trobar el que necessiten per conèixer el món, per viure aventures, per identificar-se amb els personatges dels relats o per trobar arguments que els ajudin a defensar les seves preocupacions.
El llibre està estructurat en quatre grans blocs, un epíleg i una bibliografia bàsica.
El primer capítol, «"Vet aquí una vegada...": els orígens de la literatura infantil i juvenil» és un exercici complex, un intent de recollir en unes poques pàgines el corpus de la literatura per a infants i joves. Com que hi ha tantes obres (i tan bones) resulta complicat destriar el bo i millor, però la Cristina Correro i en Joan Portell se’n surten prou bé del repte.
Són quaranta pàgines que repassen, de manera didàctica i amb nombroses referències, com ha evolucionat la literatura infantil i juvenil als Països Catalans i són un bon relat per als que comencen a interessar-se per aquest món tan fascinant.
El segon capítol, «"Tots per a un i un per a tots": una literatura i molts llibres per a cada edat» està dividit en dues parts. A la primera s’ofereixen criteris i idees per no perdre’ns en el marasme de títols, editorials, formats, edats, temes i un seguit d’elements que poden resultar complicats per a les famílies i per als infants i joves que visiten una llibreria a la cerca d’una lectura que els emocioni i els agradi. N’hi ha tanta, d’oferta, que es fa difícil encertar. Per això, en aquesta primera part del capítol, els autors ens ajuden, com es diu a l’inici, a anar tots a una, i ens expliquen quin tipus de paper s’usa en cada llibre, com són les diferents enquadernacions, la importància del format, i un grapat de detalls que convé tenir presents quan ens acostem a l’objecte llibre.
A la segona part del capítol trobem una extensa bibliografia molt útil i actualitzada de les bones lectures que conformen cada categoria (poesia, cançons, imatgiaris, endevinalles, abecedaris, llibres-joc, pop-up, contes populars, etc.).
«"Com una novel·la": anàlisi i crítica de la narrativa infantil i juvenil» és el tercer capítol i el més potent, el que s’ha de llegir amb calma i un llapis al costat per anar anotant els pensaments que ens provoca la seva lectura.
L’encapçalament «Com una novel·la» està ben triat perquè ens remet a l’obra homònima de Daniel Pennac (Empúries, 2008), un estudi imprescindible que ha esdevingut un clàssic, com ho són La página escrita de Jordi Sierra i Fabra (SM, 2016), la Gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari (Labutxaca, 2016) o Si un matí d’estiu un nen: carta al meu fill sobre l'amor als llibres (Edicions 62, 1996) de Roberto Cotroneo.
En aquest capítol, els autors es posen el vestit de professors i fan una classe pràctica amb nombrosos exemples perquè s’entengui com funcionen les novel·les per a joves, especialment. Ho fan recolzant-se en autors, mestres i investigadors com són Vicent Pagès Jordà, Jaume Cabré, Teresa Duran, Teresa Colomer, Ana Díaz-Plaja o Gemma Lluch, entre d’altres.
Acaba el llibre amb un quart capítol que porta com a títol una referència clara a la gran novel·la d’Horace McCoy i que ens porta a pensar en els alumnes que fracassen, s’allunyen de la lectura o senzillament no han entrat mai en aquest món fantàstic dels llibres que ens aporten saviesa, diversió i reflexions sobre nosaltres mateixos.
A «"Llegiu, llegiu, maleïts...": educació literària: el pla lector a l’escola, a la biblioteca i a casa» s’aborda com s’hauria d’organitzar un centre educatiu perquè la lectura estigui present en el dia a dia. Es parla d’educació literària, de pla de lectura, de programació, de cànons, de mediadors, etc. i es posen alguns exemples (pocs) de centres que s’organitzen per fer possible l’acompanyament lector als infants i (sobretot) adolescents.
Trobem a faltar una crítica sobre com estan de migrades les biblioteques escolars ‒quan n’hi ha‒ pel que fa al nombre de documents, la manca de personal que la pugui gestionar i la insuficient dotació econòmica per part de Departament d’Educació. Una assignatura que està pendent de resoldre’s des de fa molts anys, massa. Sense mencionar aquestes mancances, el discurs del llibre queda esbiaixat i porta a pensar, erròniament, que tot va bé.
El llibre, amb un relat que no costa de seguir, pot resultar útil a aquells adults (mestres, famílies, bibliotecàries) que vulguin conèixer l’univers literari dels infants i quines estratègies i trucs usar per ajudar els nens i joves a acostar-se a la lectura. Sempre és bo seguir els consells de Frank McCourt quan, a la seva novel·la El professor (Bromera, 2007) diu: «Em posaré al dia amb els llibres que m’he perdut en els darrers trenta anys. Passaré hores a la biblioteca del carrer Quaranta-dos, el lloc que més m’estimo de Nova York...».
Jaume Centelles
Promotor de l’Espai Llamps i Centelles
Afegeix un nou comentari