Pujol, Josep M. Josep M. Pujol: notes i dos textos sobre tipografia. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili: Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes, 2022. 60 p. ISBN 978-84-1365-026-5. 10 €. Disponible també en pdf: http://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/book/515.
L’absència trasbalsa: en l’àmbit personal i, en el cas de Josep M. Pujol, també en aquell àmbit en què només la perspicàcia i el matís eren capaços d’obrir nous viaranys. Enguany passat, el 2022, es complia una dècada des que el mestre Pujol, Josep M., ens deixava quan tenia el sarró mental reblert d’iniciatives, idees i coneixements que, en el camp de la tipografia, no s’havien desplegat amb tota la seua saviesa.
La perspectiva de deu anys engrandia si més no aquest buit: amb la seua Ortotipografia (Educaula, 2011), preparada amb el també malaguanyat Joan Solà, concloïen una obra que havia començat amb el Tractat de puntuació (Columna, 1992). Dues obres que justificaven el doble caràcter del seu tarannà universitari: la investigació i la pedagogia. Perquè com sovint esclaria ell mateix «cal fer arribar el coneixement a tothom, cal estendre’l».
Un any després del seu traspàs, l’editorial Campgràfic recollia en el llibre Jan Tschichold y la tipografía moderna un primer acostament a manera d’homenatge a qui ens acabava de deixar. El pròleg de La nueva tipografía de Jan Tschichold havia esdevingut una fita ineludible en els treballs d’historiografia tipogràfica, i com que el llibre s’havia esgotat, l’editorial va aprofitar la maltempsada per recuperar un text essencial per a la tipografia europea. El llibre es complementava amb textos de Juan J. Arrausi, Anna Calvera, Albert Corbeto, José Martínez de Sousa i qui signa aquesta ressenya. Aquell mateix any s’organitzava a l’espai Barra de Ferro, de Barcelona, una exposició homenatge de la qual encara es poden trobar algunes obres a Internet, organitzada per l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes, l’APELLC, i un dels seus socis més actius, Pere Farrando.
Amb motiu dels deu anys de la mort del mestre Pujol ha arribat una segona tongada de reconeixements. Organitzats d’una banda per la Universitat de Barcelona, on va ser docent a partir de 1979 i, de l’altra, per la Universitat Rovira i Virgili i per l’escola EINA. D’aquests dos centres on també exercí el mestratge ha arribat un reconeixement que, potser, encara no s’ha tancat del tot. O no hauria. El resultat d’aquest reconeixement van ser unes conferències a la Universitat Rovira i Virgili i a la Universitat de Barcelona i aquest llibre que avui ressenyem, Josep M. Pujol: notes i dos textos sobre tipografia. Es tracta, seguint el títol, de dos textos cabdals i difícils de trobar: en el primer cas, «L’aplicació del principi cardinal de la democràcia a la tipografia» perquè prologava l’opuscle La copa de cristal, de Beatrice Warde, la dona que, amb el pseudònim de Paul Beaujon va revolucionar el tradicional ambient tipogràfic amb el seus treballs a la revista The Fleuron sobre Jean Janon i els tipus atribuïts a Garamond i poc després amb la seua contractació per dirigir la Monotype Recorder i que esdevindria tot un èxit: per a ella, i per a la Monotype. Però aquest text de Pujol, com també el de La copa de cristal, només es podia trobar en l’opuscle amb què Campgràfic va felicitar l’Any Nou de 2005 els seus amics i clients. Ara, però, gràcies a aquest homenatge, torna a l’abast del públic en general, en traducció al català, perquè en aquest cas, l’original era en espanyol.
De l’altra banda, una mena de full volant del qual s’havien imprès molt pocs exemplars, «A la recerca d’una tipografia col·lectiva exacta (1923-1957)», forma part dels papers mig inèdits que el mestre va escriure i que en aquest cas encara es pot trobar en espanyol a 10 artículos en Helvetica, a Óscar Guayabero (ed.). El text que ara es publica, però, recupera l’original en català que va parir Josep M. Pujol al voltant de la modernitat tipogràfica i els intents d’assolir l’excel·lència en la lletra tipogràfica.
Aquests són els dos textos que van eixir de la mà de Josep M. Pujol que es complementen amb unes «Notes biogràfiques» (gràcies a les facilitats de la vídua Montserrat Planas) on podem trobar fotografies des del Pujol infant, al mestre ja consolidat i que són un complement just per poder endinsar-se i entendre el tarannà humanista i democràtic de l’autor que ara ressenyem.
Finalment, el llibre es tanca amb un tercer article, d’una de les persones que més van conèixer Josep M. Pujol i amb qui va passar moltes hores com a col·laborador, Pere Farrando. Ell és l’autor de «L’Helvetica, Van Leeuwen i la tipografia» en què fa un viatge detallat i contextualitzat de l’Helvetica de Max Miedinger. Aquest però, no és un article aliè al moll del llibre ressenyat, sinó que fa coure l’Helvetica al foc que va encendre Pujol amb els seus estudis sobre la tipografia moderna i l’arribada a Suïssa d’aquest model de pensament. Les aportacions de Farrando podrien semblar primfilades si no fos pel solatge detallista que aporta i que poden obrir nous viaranys per entendre un moviment, el de la modernitat, que naix en l’època de les avantguardes de principis del segle passat i que ressegueix el pensament tipogràfic de bona part del segle XX.
L’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes, l’APELLC, aporta amb aquest llibre no només una part de l’afecte que va rebre del mestre Pujol sinó que recupera dos dels textos més valuosos per comprendre parts difícils de trobar del pensament pujolià i, de l’altra, incorpora una nova mirada holística de la mentalitat modernitzadora de la tipografia del segle XX, de la mà de Pere Farrando.
Els qui vam tenir la sort de compartir una part de la saviesa de Josep M. Pujol, ens reconeixem deutors de la seua humanitat també, del seu humor, aspre o anglès, segons les circumstàncies, però sobretot del coneixement que tenia del mínim detall tipogràfic i la manera de relacionar-lo amb el pensament modern i de progrés que recobria la seva intel·ligència.
F. X. Llopis Bauset
Filòleg
Afegeix un nou comentari