Fombelle, Timothée de. 101 maneres de llegir a tothora. Il·lust., Benjamin Chaud; trad., Aurora Ballester. Barcelona: Combel, 2023. [120] p. ISBN 978-84-1158-042-7. 15,90 €.
Disponible també en versió castellana (ISBN 978-84-1158-043-4).
Que cada lector interpreta un llibre a la seva manera, és cosa sabuda i divulgada abastament. Però que cada lector tingui la seva postura particular per llegir, no és una cosa tan ben observada i classificada com ho han fet la parella d’autors francesos d’aquest llibre.
Timothée de Fombelle és un autor emergent que gaudeix d’un gran ressò internacional i que té un palmarès de premis de narrativa, especialment dins la novel·la juvenil (Tobi Lolnes, Vango, Capitana Rosalie, Alma...), que fa respecte, tot i que també és dramaturg i ocasionalment director o actor. L’il·lustrador Benjamin Chaud és ben conegut a casa nostra per la sèrie de Pomelo, amb textos de Ramona Bădescu, i pels àlbums dels quals n’és l’únic autor, que depassen la cinquantena llarga de títols. No és la primera vegada que ambdós talents treballen junts en un projecte, perquè ja ho havien fet amb Georgia: tous mes rêves chantent (2016) i això deu ser degut –és una suposició–, al fet que els uneix un molt especial i precís sentit de l’observació i/o dels espectacles, que en el cas de Chaud es pot observar bé en el llibre Arte a la carta (2017), editat per Libros del Zorro Rojo.
Doncs bé, dins d’aquesta línia que es pot qualificar de divertimento d’autor, aquest llibre n’és un bon exemple. S’hi presenten les vàries postures que es poden adoptar per llegir (sobretot si és té un cos flexible com el dels infants...) apassionadament i concentrada. I es classifiquen les tipologies dels lectors que les practiquen. Així, a la lectora que sempre busca un punt òptim de llum natural se li atorgarà el títol de «La gira-sol», o aquella que estirada a la sorra de la platja fa servir el llibre obert perquè el sol no li vingui als ulls, serà «L’ombrel·la», etc. El «tafaner» serà aquell que al tren llegeix de reüll el llibre de l’altre, o si en una mateixa butaca som dos, tres, quatre o una pila a llegir un mateix exemplar de llibre, passarem successivament a ser el «tàndem», el «tricicle», el «quadrúpede» o el «formiguer».
Els llibres que apassionen aquesta galeria dibuixada de lectors estan acolorits en taronja fosforescent, i només a la pàgina 4 hi ha representats els llibres que fan lectors: L’Illa del Tresor, El rei Babar, Els tres bandits, El vigilant en el camp de sègol, Els Mumin, etc. La resta d’il·lustracions, amb la manera inconfusible d’aninotar que té Chaud, van a tot color perfilades sobre fons blanc o, com a molt, damunt una taca ovalada de color, excepte la darrera doble plana, que va a sang i esdevé l’adient traca final.
En resum: un catàleg per a lectors i lectores de qualsevol edat, entretingut de mirar, que ens continua transmetent la idea que llegir és una gran cosa, divertida i variada. Una obra que es pot afegir al prestatge dels llibres que divulguen les mil i una variants de l’acte de llegir al costat d’àlbums com Si jo fos un llibre, de José Jorge Letria i André Letria (Joventut, 2014) o Què llegeixen els animals abans de dormir, de Noé Carlain i Nicolas Duffaut (Joventut, 2011).
Teresa Duran
Escriptora i il·lustradora, professora jubilada de la Universitat de Barcelona
Afegeix un nou comentari