Abril, Juan Carlos. La tercera vía: la poesía española entre la tradición y la vanguardia. Valencia: Pre-Textos, 2024. 409 p. ISBN 978-84-19633-78-1. 28 €.
Quan es proposa una tercera via, el primer que ens passa pel cap és imaginar una alternativa entre dos extrems. Juan Carlos Abril ha construït tot un cos teòric per tractar els espinosos i apassionats camins de la poesia espanyola. En certa manera, Abril, en forma d’assaig, tracta de l’estat de la qüestió actual i recomana noves maneres d’enfocar l’evolució de la poesia espanyola des d’un angle d’anàlisi precís i adaptat a l’objecte estudiat. El llibre és força descriptiu i clarificant, explica de forma senzilla l’evolució poètica dels darrers anys, el conflicte dels anys noranta entre la poesia de l’experiència i la poesia de la diferència com una lluita per un cert poder acadèmic i mediàtic. Però aquest no és el motiu real del llibre.
Abril se centra en els conflictes de la recepció poètica actual i del que podem dir vulgarment donar gat per llebre. L’assaig és en si mateix una denúncia d’actituds afectades que triomfen: «Uno que se dice a sí mismo poeta, aunque en realidad es un epígono, acaba de publicar un libro y afirma en un titular que sólo pueden leer su poemario aquellos que hayan sufrido mucho... Y pienso que no se puede ser más descarado». Aprofita les reflexions de Walter Benjamin per assenyalar el que abans era una tendència i ara és norma, la confusió: «La poesía indaga en el misterio, lo explica, lo desentraña. Lo desenmascara. Pero vivimos rodeados de confusión». L’anàlisi és profunda i emmarca, de forma exhaustiva, els problemes de la poesia entre el devessall mediàtic de les xarxes virtuals i les demandes del mercat. «El tan manido canon se ha rebajado, devaluando la calidad en favor de gustos homologados y masivos, al servicio del mercado». Però atenció, també fa èmfasi d’un altre risc, en aquest cas en el debat intestí de la lògica del poeta. «De otro modo, el principal peligro para la calidad de la literatura, y concretamente del género poético, se encuentra en una óptica esencialista o visión de un único modo de hacer poesía».
L’autor visualitza un canvi de paradigma on la crisi climàtica i una literatura de la dona, fins fa poc absent, aporta el fonament d’un canvi dialèctic amb la diversitat de propostes i vivències. Posa exemples: Pilar Adón amb el llibre Las órdenes (La Bella Varsovia, 2018), on l’autora adopta una posició crítica de la imposició del capitalisme tardà, el posicionament en el món, la reflexió sobre la identitat: «Ahí nace ese feminismo a flor de piel que supuran estas páginas. A flor de piel que, sin embages, se vuelve radical en muchos momentos, necesariamente en esa misma lógica». També, Nieves Muriel, Nieves Chillón, Nieves G. García, o en una altra dimensió realista, la poesia sorprenent de Marta del Pozo, autores que pren com a models d’una evolució que ha de produir una nova dialèctica de la poesia. En un altre angle propositiu, també valora l’obra de Juan Carlos Rodríguez, on troba motius de mestratge i inspiració.
El llibre continua en dos apartats més teòrics: «El gusto es mío. Notas sobre sociología de la literatura» i «El mercado de la poesía de la experiencia», on assenyala des de postulats teòrics les aportacions i reflexions afinades sobre els autors més representatius del corrent: «llama la atención que la poesía de la experiencia no sea la culminación de sus poéticas, sino una etapa por la que transitaron en busca de su voz, en busca de una normalización del lenguaje poético del panorama español lejos de alambicamientos y, sobre todo, en busca de la conexión con el lector, que es quien refrenda cualquier época, quien la sanciona».
El llibre acaba amb «Hacia otras formas de compromiso. A propósito de La cuarta persona del plural: antología de poesía española contemporánea (1978-2015)». Una antologia (Vaso Roto, 2016) que Abril valora per dur el germen de l’aspiració per fer arribar la poesia al públic lector des de la pluralitat formal més directa amb el compromís, sense paranys sentimentals. En resum, el llibre és un retrat actual de la situació de la poesia espanyola. Una invitació al lector a prendre partit per les alternatives que el mercat no potencia i sobretot un al·legat a favor de la poesia, espanyola i universal, com un gènere en contínua evolució i revisió. Potser la tercera via proposada per Abril no és la via del mig, sinó una via tan original per la novetat i tan radical com les altres dues. La que demanda sacrifici i honestedat.
Afegeix un nou comentari