Barros, Lúcia. Crianças leitoras: famílias felizes. Prefácio, Fernando Azevedo. Braga: Opera Omnia, 2022. 109 p. ISBN 978-989-8858-85-6.
En català el títol d’aquest llibre podria ser Infants lectors, famílies felices. El seu propòsit fonamental és defensar la tesi que la lectura de bons llibres en família contribueix a la felicitat dels infants i dels adults. Lúcia Barros és professora bibliotecària d’educació primària, docent de l’Escola Superior de Educação del Instituto Politécnico de Viana do Castelo, i també formadora de professors. Doctorada en Estudis de l’Infant – Literatura per a la Infància (Universidade do Minho), des de fa quinze anys treballa en projectes de promoció de la lectura en contextos familiars. Crianças leitoras: famílias felizes recull testimonis d’aquesta experiència i al mateix temps aporta suggeriments i pistes per al lector que vulgui ser mediador de lectura. Es tracta de contribuir a donar una resposta a la pèrdua dels hàbits de lectura de les famílies portugueses i, per això, també de l’alumnat.
Aquesta obra es troba organitzada en tres parts. A la primera, «Ninguém ama o que não conhece» [Ningú no estima allò que no coneix], amb 16 pàgines, explica que la lectura en família aporta felicitat immediata a tots els participants, i aquesta és la raó per la qual pot esdevenir un costum, reduint el temps passat davant les pantalles. L’autora transmet tres estratègies per formar infants lectors: continuar llegint per (i amb) l’infant quan aquest entra a l’educació primària; explorar els elements paratextuals; no comprometre el plaer de la lectura fent preguntes a l’infant per tal d’esbrinar si ha comprès el que acaba de llegir. Es defensa el paper de l’escola en la indicació de bons llibres i el fet que el llibre per a la infància és adequat també per a l’adult.
A la segona part, «Quando os livros se tornam família» [Quan els llibres esdevenen família], amb 48 pàgines, sorgeixen diversos testimonis de lectors a propòsit d’experiències de lectura en família. Entre els llibres que han estat llegits i d’altres que s’indiquen sobre temes afins, el lector troba 113 referències bibliogràfiques de llibres per a infants, d’autors portuguesos i d’altres nacionalitats, de diferents gèneres –poesia inclosa– i que s’ocupen de temes diversos, entre els quals alguns de tan delicats com la mort, l’assetjament escolar o la guerra. Es tracta d’una informació molt valuosa per a tots els que vulguin ajudar a construir una biblioteca i entrar en l’aventura de la lectura en família.
Aquesta llista és completada a la tercera part, «Leituras para uma pedagogia da felicidade» [Lectures per a una pedagogia de la felicitat], amb 19 pàgines, la qual ofereix 21 propostes de lectures específiques per a la construcció de la felicitat, al voltant de cinc estratègies: la contemplació de la bellesa i la gratitud; la capacitat de frenar la vida a correcuita per gaudir de cada moment; la certesa que tenim a dins de nosaltres mateixos les solucions per als nostres problemes; la valorització de la diversitat i del que cadascú té de distintiu; la consciència de les possibilitats que el futur sempre ofereix.
Crianças leitoras: famílias felizes constitueix una eina molt útil per endinsar-se amb bon peu en l’univers de la literatura infantil. Assumint el paper medicinal de la lectura en família, acaba amb un abecedari dels efectes secundaris –però no adversos– d’aquesta activitat. A la lletra N es troba la conseqüència més central i més feliç de l’adopció dels suggeriments vehiculats per aquesta obra de Lúcia Barros: «Enquanto lê um livro com o seu filho, não pode fazer mais nada. E este é, por norma, o momento mais aguardado do dia, por si e pelo seu filho» [Mentre llegeix un llibre amb el seu fill, no pot fer res més. I aquest acostuma a ser el moment més esperat del dia, per a vostè i per al seu fill] (p. 102). Vet aquí un llibre que desperta el desig de llegir d’altres llibres.
Fátima Fernandes da Silva
Université Sorbonne Nouvelle
CEComp, Faculdade de Letras, Universidade de Lisboa
Afegeix un nou comentari