Calasso, Roberto. La marca del editor. Trad., Edgardo Dobry. Barcelona: Anagrama, 2014. 174 p. (Argumentos; 465). Títol original: L'impronta dell' editore (Adelphi, 2013). ISBN 978-84-339-6368-0. 16,90 €.
La marca del editor es va publicar amb motiu dels 50 anys d'activitat de l'editorial Adelphi i recull onze textos escrits per Roberto Calasso, cèlebre editor d'aquesta casa editora. És per això un llibre d'autocelebració que, però, no manca d'idees interessants: comença amb un jove de vint-i-un anys, en Roberto Calasso, que s' uneix a l'equip com a col·laborador quan l'editorial es funda (1963).
L’editorial Adelphi des del principi assumeix un estil elegant, refinat i elitista, reconeixible per una atenció gairebé obsessiva pels detalls: des de la coberta, monocroma i en tons suaus, fins el paper mat, anomenat Imitlin. D'aquesta manera, Adelphi construeix una identitat forta que, personalment, en el panorama espanyol em recorda l'editorial Impedimenta.
Calasso, por exemple, explica la intricada recerca d'obres d'art, de vegades desconegudes, per associar-la com a metàfora visual a certs autors. Així va néixer un binomi, típicament adelphinià, entre les pintures de Spilliaert i les obres de Bernhard. Són precisament els autors de la Mittel Europa, especialment de la Viena dels principis del segle XX, els que marquen l'èxit d'Adelphi. Un entre tots: Joseph Roth, que va permetre a Adelphi, en aquell moment només editorial de nínxol, arribar a un públic més gran.
Calasso va veure néixer Adelphi entorn de la idea de publicar «llibres únics»: una sèrie de llibres descoberts per Roberto Bazlen que no havien rebut l'atenció d'altres editors. Les publicacions d’Adelphi de fet poden semblar fruit d'una selecció aleatòria, pero tenen un motiu conductor més ocult: són llibres en els quals l'autor deixa un residu personal, no en forma d'anècdotes, més aviat un indici que li ha succeït alguna cosa.
El títol italià amb la paraula «empremta» revela la naturalesa dual dels textos recollits en el llibre: empremta com a signe personal –de fet trobem moltes anècdotes i records associats sovint amb amics, que són també grans figures de l'època, com Giulio Einaudi i Luciano Foà–, i empremta també com a segell distintiu de la feina de l'editor –com expliquen algunes anàlisis subtils de la funció de l'editor, fins i tot en el món modern.
En la visió conservadora sobre el món digital de Calasso, l'editor segueix sent essencial; no són els e-books o l'autoedició el que li fa por, més aviat la competència ferotge en què viuen els llibres avui en dia. Els llibres que no es venen, desapareixen de les llibreries: se'ls ofereix només una oportunitat per penetrar el mercat i si les condicions no són favorables, s'eliminen. Així s'arrisca a perdre tan fàcilment petites joies –subjecte a la lògica del mercat i no a la lògica del llibre, més lenta i reflexiva.
Per Calasso, l'art de l’edició és com un joc d'atzar: hi ha un alt risc de perdre diners, i cal saber vendre sense perdre la integritat i la consistència. En fer això, ell s'ha divertit molt. Per a aquells que ja coneixen el seu treball, aquesta obra confirma la peculiaritat d'un llibre d'Adelphi i sens dubte fan ganes d'obrir-ne un a aquells que mai han tingut la sort de tenir-ne un a la mà.
Michela Candotti
De la 3a Promoció de l'Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari