Bas Martín, Nicolás. El correo de la Ilustración: libros y lectores en la correspondencia entre Cavanilles y el librero parisino Fournier: 1790-1802. Madrid: Ollero y Ramos, 2013. 314 p. ISBN 978-84-7895-292-2. [Premio Bibliografía Biblioteca Nacional de España].
El que té de bo l'estiu és que ens podem dedicar, per fi, a les coses interessants que durant l'any han anat passant inexplicablement darrere de les urgents. Tenia damunt de la taula esperant de feia temps, massa temps, l'obra El correo de la Ilustración de Nicolás Bas, professor del Departament d'Història de la Ciència i la Documentació de la Facultat de Medicina de la Universitat de València, sobre el conegut botànic Antonio José Cavanilles en una de les seves facetes desconegudes, la d'intermediari en el circuit del llibre entre França i Espanya a les acaballes convulses del segle XVIII.
L'obra parteix principalment de l'anàlisi de la relació epistolar entre el llibreter parisenc Jean Baptiste Fournier i Cavanilles en l'última dècada del segle, la correspondència de Cavanilles a Fournier malauradament no s'ha conservat. D'altres correspondències, entre membres de la noblesa i Cavanilles, ajuden a completar aquesta imatge del circuit de llibres i interessos culturals de l'elit espanyola sota Carles IV.
Comencem però pel principi, Antonio José Cavanilles és reconegut com un dels botànics més importants del segle XVIII i forma part d'aquell segle valencià ric en gegants intel·lectuals: Gregori Maians, Francisco Pérez Bayer, Juan Bautista Muñoz, els germans Villanueva, Joaquín Lorenzo i Jaime, malauradament sovint encara poc coneguts o reconeguts a Catalunya.
Cavanilles va néixer a València el 1745, estudia Filosofia i Teologia a la universitat d'aquesta ciutat i és ordenat sacerdot en 1772. Després d'intentar sense èxit obtenir una càtedra a la universitat, Cavanilles entra al servei d'algunes de les grans famílies aristocràtiques espanyoles com a preceptor dels infants. Alguns preveres d'aquella època es converteixen d'aquesta manera en el secretari, confessor, tutor i professor de la casa, els anomenats «Secrétaires».
El 1777, i com a docent dels fills de Pedro de Alcántara de Toledo Pimentel, XII duc de l'Infantado, marxa a París, on entrarà en contacte amb la gran cultura europea de l'època, els salons on es discutia de tots els temes: de ciència, de pensament, de religió, d'art, de moda, de xafarderies... Allà coneixerà D'Alembert, Marmontel, Malesherbes o Buffon, alguns dels quals seran els seus mestres, i on els abats com ell, com ara Morellet i Galiani, hi són ben presents (abat és un títol honorífic, car als francesos del XVIII, i que no té el significat de superior d'un monestir). És sabut que molts d'aquests clergues francesos il·lustrats, científics o jansenistes tenen poc a veure amb la imatge decimonònica del religiós tretzut i el seu caràcter trabucaire d'aquest costat dels Pirineus.
París no és només la capital de França, és el centre d'un món políticament i cultural dinàmic amb aportacions de tota Europa des de la Gran Bretanya fins a la llunyana Rússia, una benedicció per als qui vénen àvids de coneixement des d'Espanya, catòlica i tradicionalment autàrquica, culturalment i espiritual letàrgica i lleganyosa. A París, Cavanilles hi descobrirà també la que serà la seva passió: la botànica, i entrarà en contacte amb una xarxa d'editors i llibreters extensa i complexa, primer com a consumidor d'obres científiques i novetats; en segon lloc, aquests editors esdevenen elements clau per a la divulgació de la seva obra com a botànic per tota Europa, i, finalment i tema central del llibre de Bas, pel paper important que tindran els llibreters en el seu retorn a Espanya, el 1789, com a proveïdors de llibres de qualitat per a una minoria de nobles i intel·lectuals interessats pel que passava al món.
L'estada a París s'allarga dotze anys fructífers, de fet de París no marxa per voluntat pròpia sinó que ho fa amb la família dels de l'Infantado i forçat per les circumstàncies polítiques: arran de l'esclat de la Revolució les vides dels aristòcrates i clergues corren un perill seriós i real.
De tornada a Espanya i els últims anys de la seva vida, Cavanilles posa en funcionament tots els seus contactes i coneixements: els diplomàtics i funcionaris espanyols que va freqüentar, els intel·lectuals que produïen les obres, els editors i llibreters que les distribuïen i els nobles que es podien permetre l'adquisició d'aquests materials.
El paper de Jean Baptiste Fournier és clau en aquesta xarxa, que deixa de ser inextricable a partir de l'estudi de Nicolás Bas. El llibreter parisenc es troba en una situació econòmica complexa: de París han fugit els clients de qualitat i poder adquisitiu, grans quantitats de biblioteques dels fugits són a la venda, tot plegat el comerç interior francès del llibre estagnant, cal cercar mercat fora. Així, Fournier entra en contacte amb Cavanilles per proposar-li de distribuir els seus materials a partir de les coneixences i contactes del valencià a Espanya. Durant dotze anys cartes i llibres creuen la frontera per canals i vies que intenten superar els riscos del viatge i les autoritats, i que només s'aturen en els moments de guerres entre els dos països i, definitivament, la mort de Cavanilles i la fallida de la llibreria de Fournier.
L'obra de Bas, extraordinària per la capacitat de recollir i relacionar dades, per la seva erudició i el gran desplegament de notes i aparat crític, es dedica així a dissecar a partir d'aquesta correspondència tot un món poc conegut, a descobrir-nos els lectors i les lectures d'una elit en un període apassionant i convuls, les dificultats administratives i econòmiques, les rutes terrestres i marítimes, les persecucions i en ocasions la connivència dels poders amb el llibre francès i per tant sospitós. En definitiva a explicar el compromís intel·lectual d'un clergue valencià de l'Antic Règim, interessat i tolerant amb corrents religiosos i culturals amb els quals podia combregar o no.
Bas realitza aquesta anàlisi a partir d'una feinada poc visible però halterofílica, tot intentant identificar cadascun dels llibres que apareixen a les cartes, catàlegs i factures: llibres de viatges, la descoberta del món i dels seus misteris geogràfics, naturals i humans, d'Àsia, d'Amèrica, de l'Àfrica...; la literatura clàssica i les últimes novetats, no poques vegades presents en l'Índex; enciclopèdies, revistes i obres de divulgació científica, sobretot de botànica; nous corrents filosòfics i espirituals de renovació religiosa dins del Catolicisme jutjats com heterodoxos o directament perseguits, sobretot el jansenisme, però també el regalisme, el gal·licanisme; també dels anomenats mauvais livres però no tant del material morbós, llicenciós o dels libels de la Grub Street; aquests no hi són presents, Cavanilles no s'hi troba còmode, no li sembla material de qualitat al qual se li pugui dedicar el temps, ni el llibreter li'n proposa.
D'aquestes i de moltes altres qüestions apassionants tracta aquesta obra la lectura de la qual recomanem tard, però de manera decidida.
Lluís Agustí
Afegeix un nou comentari