Nodier, Charles. El amante de los libros. Trad., Alicia Herrero Ansola. Madrid: Trama, 2015. 69 p. (Largo recorrido). ISBN 978-84-943800-1-3. 12 €.
Novel·lista, poeta, lingüista, historiador, acadèmic, bibliotecari i bibliòfil, Charles Nodier (Besançon, 1780 - Paris, 1844) va ser essencialment un home de lletres que deixà una obra publicada de gèneres i temes ben diversos, però que actualment és reconegut sobretot per la influència que tingué en la conformació del Romanticisme francès a partir del saló literari que va reunir a la Biblioteca de l'Arsenal, on Nodier era el director. En aquest Cénacle hi assistirien, entre d'altres, Victor Hugo, Alexandre Dumas i Félix Arvers.
Nodier va ser un home intel·lectualment inquiet que viuria en temps convulsos i sempre envoltat de llibres des de la seva primera joventut. Als 18 anys obtingué la seva primera ocupació de bibliotecari a l’École centrale du Doubs, fins a la mort, com a director de la Biblioteca de l'Arsenal; les seves ocupacions professionals alternarien al llarg de la seva vida entre l'edició, la premsa, l'escriptura i la biblioteconomia (durant l'Imperi, i mentre durà l'ocupació de les províncies Il·líries, va ser el director de la biblioteca municipal de Ljubljana).
Amb El amante de los libros Trama Editorial ha volgut ara rescatar la figura del Nodier més bibliòfil amb la publicació de les dues petites peces incloses en el volum: «El bibliómano» i «El amigo de los libros».
La primera és una descripció satírica dels malalts atacats per la «monomanía del tafilete o tifus del bibliómano», que es preocupen més pel continent que del contingut, que procuren la quantitat per damunt de la qualitat; com a exemple a contrario, el protagonista ridícul de la historieta mor quan s'adona que la seva edició de Virgili del XVII té un terç de línia de menys que la que posseeix un altre col·leccionista.
La segona és una lloa de la bibliofília com a actitud moral: «El bibliófilo es un hombre dotado de cierto ingenio y gusto, que goza con las obras fruto del talento, la imaginación y el sentimiento. Aprecia esa muda conversación de las mentes superiores que no requiere reciprocidad, que uno inicia cuando quiere, abandona sin descortesía y reanuda sin riesgo de ser inoportuno. Y del amor por ese autor ausente, que recupera el lenguaje merced al artificio de la escritura, ha pasado sin darse cuenta al amor por el símbolo material que lo representa.»
I segueix amb aquesta voluntat de mostrar la gran diferència que hi ha entre dues persones aparentment apassionades pels llibres, de manera però tan divergent: «El bibliófilo sabe elegir los libros; el bibliómano los amontona. El bibliófilo añade un libro a otro tras someterlo a todas las indagaciones de los sentidos y la inteligencia; el bibliómano apila los libros sin mirarlos siquiera. El bibliófilo aprecia el libro; el bibliómano lo pesa o lo mide. El bibliófilo procede con lupa; el bibliómano, con vara. Sé de unos cuantos que miden la expansión de su biblioteca en metros cuadrados.»
A mode d'introducció, els editors han inclòs també uns passatges de l'obra d'Alexandre Dumas, La dona del collaret de vellut (La femme au collier de velours, 1850), concretament del seu primer capítol: «L'Arsenal». Dumas hi descriu el Nodier bibliòfil, erudit i humil director de la biblioteca, i narra l'anècdota de com Nodier ja gran i pròxim a la mort li fa entrega de l'argument de la novel·la de La dona del collaret de vellut per tal que sigui Dumas qui s'encarregui d'escriure-la.
La Biblioteca de l'Arsenal, cal potser recordar aquí, es va crear en el segle XVIII com una biblioteca particular enciclopèdica i de bibliofília; a finals d'aquell segle el comte d'Artois, germà de Lluís XVI, i futur Carles X, la comprarà i la farà pública. L'Arsenal és avui un departament de la Biblioteca Nacional de França, conté un fons històric de primer ordre i està especialitzada en literatura i història franceses i en bibliofília, el món del llibre i les biblioteques.
Com a valoració general, El amante de los libros és una obreta de lectura agradable que ajuda a la recuperació del Charles Nodier bibliòfil, però sobretot a reflexionar sobre les relacions que es tenen amb els llibres, positives i negatives; també serveix per resseguir una època daurada per a la bibliofília, la que va seguir-se a la Revolució Francesa, on l'expropiació, nacionalització o venda de grans i petites biblioteques eclesiàstiques i nobiliàries van posar a l'abast dels amants dels llibres el fruit d'una acumulació secular.
No voldríem deixar de comentar, ni que sigui breument, l'elegància senzilla de l'edició i l'excel·lent traducció dels textos al castellà per part d'Alicia Herrero Ansola. És aquesta una versió acurada, actualitzada i ben resolta, sense caure en l'anacronisme carrincló.
En definitiva, una estona agradable de lectura per un preu de coberta ben raonable.
Lluís Agustí
Afegeix un nou comentari