Ballaz, Jesús; Rincón, Francisco. La lectura poliédrica: metáforas para hablar de la lectura. Barcelona: Variopinta Ediciones, 2015. 157 p. ISBN 978-84-944438-0-0. 18 €.
Parlar de les metàfores de la lectura no sembla, a priori, un tema prou important per editar tot un llibre, però durant les hores que dedicarem a la seva lectura, descobrirem que la metàfora és molt més present a les nostres vides del que ens imaginem.
De la mà de Jesús Ballaz i Francisco Rincón, dues autoritats en literatura, anirem fent camí des del concepte de metàfora i la seva estructura, fins a tractar temes tan d’actualitat com el futur del suport de la lectura.
Hi ha en total set capítols dedicats a desgranar les metàfores més conegudes i fetes servir al llarg de la història de la literatura. Però el més interessant no és la ja curiosa llista d’imatges de grans autors al final de cada apartat, sinó les referències a altres obres que van esquitxant el text.
Començarem pel concepte més senzill, la sinonímia, que s’anirà enriquint definint una realitat amb altres paraules donat lloc a la metàfora: expressar una realitat identificant-la amb una altra de coneguda. Al llarg de la lectura, veurem que la vida de les metàfores també s’acaba, i trobarem exemples que han quedat en desús o han estat substituïts per altres que són més recognoscibles actualment. L’acte de llegir, tradicionalment, s’ha associat a conceptes tan abstractes com la llibertat, l’aprenentatge o a necessitats com l’alimentació.
Ens endinsarem després en la dimensió antropològica, com quan necessitem metàfores quan no tenim prou paraules per acostar-nos a allò que no sabem anomenar amb el nostre llenguatge diari. Seran els poetes els encarregats d’associar paraules i canviar-los el seu sentit per crear poesia.
A partir d’aquí, es desenvolupa un ampli estudi de les metàfores de la lectura i del llibre, i ofereix tota una classificació segons els sentiments que produeixen en els lectors o l’afinitat dels objectes a què es refereixen, donant com a resultat sis grups al final dels quals trobarem citacions o pensaments d’autors.
Més endavant es reflexiona sobre la literatura i la seva utilitat a la vida, la lectura com a acte quotidià que passa de ser purament descriptiu a carregar-se de referències metafòriques que converteixen aquesta lectura en crítica i literària.
Una analogia molt significativa la trobem amb l’esforç humà. Tot el que puguem imaginar s’ha posat per escrit i el lector pren consciència de la incapacitat de llegir-ho tot, encara que hi passés tota la vida, i apareix una mena de malenconia per tot el que no es pot abastar.
Llegir també pot fer-nos recordar experiències passades, ens pot alliberar de pors irracionals i ens serveix com a font de coneixement per proporcionar-nos seguretat i procurar-nos refugi quan la llibertat exterior desapareix: una resposta al caos de la vida.
En la part final trobarem reflexions sobre el suport digital o el paper de l’autor, molt interessants totes dues per entendre la situació actual i els canvis que s’acosten.
El llibre acaba amb una mirada cap al futur on el lector no només compra i llegeix, sinó que també opina i ho fa públicament, interactuant amb altres i establint una comunicació en la qual continuarem trobant metàfores sobre els nous hàbits lectors.
Soledad Sánchez
De la 3a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari