«Avui en dia, el llibreter ideal ha de ser un home orquestra»*
Quin és el teu primer record d’una llibreria?
Suposo que l'aparador de l'estanc Ortega, al barri de Rocafonda de Mataró. Suposo que veure totes aquelles revistes i còmics i alguns llibres em despertava desig, no sé si de coneixement, però sí de possessió. Però era molt petit i no puc estar segur. Sí que estic segur, en canvi, que va ser l'estanc Ortega el meu primer punt de connexió amb la premsa: amb l'hàbit, la necessitat d'estar informat. Primer, amb les revistes de videojocs, més tard amb el diari i els seus suplements culturals.
Quines llibreries han marcat la teva biografia (especialment en l’adolescència)?
La llibreria Robafaves de Mataró. I la llibreria Gigamesh de Barcelona. Era tota una experiència, venir a Barcelona, les primeres vegades, amb el meu amic Morón, a comprar còmics i novel·les de ciència-ficció i jocs de rol. Era, també, crear un vincle, el de l'escola secundària i la universitat. Vaig començar a estudiar humanitats a la UPF el 1994, a la seu de Balmes, de manera que ben aviat vaig descobrir La Central de Mallorca, un món ben allunyat del del passeig de Sant Joan i el seu col·leccionisme i la seva literatura, diguem-ne, d'evasió.
Podries mencionar tres llibreries (de qualsevol lloc del món) que destaquin per algun motiu concret?
Per exemple Pandora, a Istambul, perquè té dues seus, una a una banda del carrer i l'altra, a l'altra, una amb llibres en anglès i l'altra amb llibres en turc (a Librerías l'esmento com a exemple del conflicte, o la conversa, entre cultura local i global). Per exemple, Los Oficios Terrestres, de Palma de Mallorca, que és una llibreria especialitzada en poesia i en política i, al mateix temps, una perruqueria. Per exemple, també, Lolita, de Santiago de Xile, una de les poques llibreries del món (malgrat que sembli mentida) que és atesa personalment per un escriptor, Francisco Mouat, el seu propietari.
Quines qualitats hauria de tenir, segons tu, el llibreter ideal avui en dia?
Ha de ser un bon lector, un bon selector de materials, un bon prescriptor, però també un bon coordinador emocional. Algú amb carisma, que sàpiga dinamitzar grups, tant presencialment com virtualment. Un bon comunicador verbal i per les xarxes socials. Un home orquestra.
Segons la teva opinió, la formació de llibreters és necessària? És suficient?
No sé si és necessària, però és desitjable. Com l'ofici de l'escriptor o del pintor, es pot aprendre observant i llegint i practicant, però també acadèmicament, en contextos ben reflexionats, ben variats, que sàpiguen combinar la teoria i la pràctica.
Com haurien de plantejar les llibreries el model de negoci per incorporar els nous suports digitals de llibres i altres productes culturals?
És un misteri. Ningú no ho sap. Ni els suposats gurus digitals.
Poden les llibreries pensar en nous models de negoci mix amb les biblioteques? O amb les editorials?
Sí. De fet és un triangle necessari. Un dels grans temes de la relació entre llibreries i editorials és la venda directa a través de la pàgina web de l'editorial. Només el diàleg i les aliances pot fer que el tema no es torni problema.
Podries recomanar o suggerir algun servei, producte, activitat, ambient… que no hagis vist en cap llibreria de Catalunya fins ara?
La famosa màquina d'imprimir llibres de McNally Jackson ha arribat finalment a Europa, a París. S'ha de veure si és negoci, però està clar que és un reclam mediàtic. M'encantaria que, com a Buenos Aires o a Nova York, arribessin les llibreries clandestines, en cases particulars...
Alguna anècdota que t’hagi passat mai en una llibreria?
Moltes. Va ser important per a l'estructura del meu llibre. Es tractava de fer una història cultural de les llibreries (un eix temporal) i una volta al món per les llibreries més significatives (un eix espacial); la millor manera perquè el lector em seguís el fil, a banda d'implicar-lo emocionalment, perquè tots tenim records de llibreries i de viatges, eren les anècdotes. Però aleshores jo visitava les llibreries sempre anònimament. Ara, des de la publicació del llibre, és més difícil passar desapercebut. Les principals anècdotes d'aquesta nova etapa tenen a veure amb persones que em diuen que, gràcies a la lectura de Librerías, s'han decidit a fer realitat un vell somni i obrir la seva. L'altre dia em va passar a Oaxaca: un noi va venir des de Chiapas per explicar-me precisament això. És el millor que m'ha passat amb el llibre.
--------------------------------
*Jorge Carrión (Tarragona, 1976) és doctor en Humanitats i professor a la Universitat Pompeu Fabra, on codirigeix el màster de Creació Literària. Novel·lista i col·laborador de mitjans de comunicació (La vanguardia i El país, entre altres), el 2013 va publicar Librerías (obra finalista del Premio Anagrama de Ensayo), que el consagrà com a referent en aquesta temàtica. Precisament fa poques setmanes ha aparegut una nova edició ampliada d'aquest llibre, en rústica, i s'han publicat traduccions a l’italià, francès i anglès; properament veurà la llum en xinès, polonès, portuguès i coreà. Col·labora des del curs 2015-16 amb l’Escola de Llibreria, on ofereix una panoràmica internacional sobre llibreries. En aquesta ocasió ha atès amablement les nostres preguntes com a «firma convidada» del blog, cosa que li agraïm d’allò més.
Afegeix un nou comentari