Firma convidada: Jorge Carrión

«Avui en dia, el llibreter ideal ha de ser un home orquestra»*

Quin és el teu primer record d’una llibreria?

Suposo que l'aparador de l'estanc Ortega, al barri de Rocafonda de Mataró. Suposo que veure totes aquelles revistes i còmics i alguns llibres em despertava desig, no sé si de coneixement, però sí de possessió. Però era molt petit i no puc estar segur. Sí que estic segur, en canvi, que va ser l'estanc Ortega el meu primer punt de connexió amb la premsa: amb l'hàbit, la necessitat d'estar informat. Primer, amb les revistes de videojocs, més tard amb el diari i els seus suplements culturals.

Firma convidada: Sergio Vila-Sanjuán

«La pervivència d’un teixit llibreter sa i actiu és absolutament imprescindible per a la vitalitat cultural de Barcelona»*

Les llibreries són establiments especials per a molta gent. A Alemanya han descobert que per al 33 % de la població seria un lloc ideal per enamorar-se. Quins són els seus primers records d’una llibreria?

Sergio Vila-Sanjuán. El meu pare, publicitari i escriptor, anava sovint a visitar llibreries, i jo l’acompanyava. Recorria agafat de la seva mà els llibreters de vell dels carrers Ferran i Aribau, impregnant-me del pes de la història editorial i el tacte de les pàgines groguenques. Però érem sobretot assidus de la casa Argos del Passeig de Gràcia, on tenia compte. Aquest espai va ser el meu primer paradís llibreter. El meu pare i jo passàvem allà hores, ell anava a la seva i em deixava tafanejar, fins que em vaig familiaritzar completament amb la distribució de les temàtiques i amb els llibres de cada categoria (en aquella època la rotació era molt més moderada que l’actual i una obra podia passar anys a la lleixa fins que algú se l’emportava).

Cómo ser librero analógico en la era de Internet (y salir airoso del intento)*

Las noticias son alentadoras: parece que la crisis de las librerías está remitiendo. No sólo lo indican los últimos datos del Barómetro de las librerías de Cegal, sino el movimiento que se aprecia en la apertura de nuevos establecimientos regentados por gente con enorme vocación y amor al riesgo.

Pero no nos entusiasmemos. Las librerías no van a morir de ésta, pero ¿cuánto tiempo más van a sobrevivir? Porque está claro que, con el viejo modelo, tienen los años contados. Los hábitos de los lectores están cambiando, e Internet está creando una nueva cultura en la búsqueda y compra de libros a través de página web. El ecommerce es una tendencia en alza, y seguirá creciendo, probablemente hasta convertirse en el canal principal de ventas.

Librerías y calidad: punto de partida y no de llegada*

1. Introito
Parece que, de repente, vuelven a entrar las prisas por la «calidad librera». Y digo «vuelven» porque ni es la primera vez, ni será, casi con seguridad, la última.

Ya en el año 2002 desde CEGAL se trabajó en la implantación tanto de una herramienta de autoevaluación, según el modelo EFQM, como de un manual de calidad. Las conclusiones del trabajo realizado se presentaron en el congreso que los libreros celebraron ese mismo año.

En Catalunya también hubo un intento hace tres años. Así que... nada nuevo bajo el Sol. Aunque quizás a la tercera vaya la vencida.

Sí parece, aparentemente, que en esta ocasión se ha dado un paso más con la firma el 20 de julio de 2015 de un convenio entre la Dirección General de Política e Industrias Culturales y del Libro y la Asociación de las Cámaras del Libro de España.

La Escola de Llibreria me ha solicitado algunas reflexiones relacionadas con la propuesta del sello de calidad que se recoge en este convenio.