Perramon, Joaquim (ed.). Literatura i economia. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016. 257 p. (Economia UB; 7). ISBN 978-84-475-4037-2. 22 €
Aquest recull de textos de 12 diferents autors té el seu origen en les tertúlies d'economistes de l'Ateneu Barcelonès, en les quals es va abordar la relació, sovint molt concreta i de tant en tant més etèria, entre les obres d'alguns escriptors de tots els temps i la ciència econòmica, o algun aspecte concret de l'activitat econòmica, i que podem utilitzar com una eina útil, sintètica i prou àmplia per a una bona prescripció de lectures per als interessats en el tema, i penso específicament en llibreters i bibliotecaris.
En general, les relacions analitzades són força clares i explícites, i així ho constaten i demostren les anàlisis dels autors, però hi ha algun cas que detallaré a continuació, en què no ho són gens (o així m'ho sembla). El mateix editor, en la introducció, confessa que en alguns casos li costa entendre les associacions que determinats autors donen per fetes, i esmenta la que el Premi Nobel George A. Akerlof va fer entre la crisi del 2008 i el personatge Humpty Dumpty, d'A través de l'espill (continuació d'Alícia en terra de meravelles), o la d'El gran Gatsby com a paradigma característic del ianqui que fa fortuna. Doncs bé, m'ha passat el mateix amb el treball de Loreto Vilar sobre La mesura de Bertolt Brecht. Més enllà que el marxisme forma part de la ciència econòmica i que Brecht és un poeta i dramaturg marxista, l'anàlisi concreta s'enfoca més aviat a la crítica de la moral comunista i molt específicament del Partit Comunista Bolxevic i la seva interpretació dels «clàssics» del marxisme.
De les tres aportacions d'Iu Pijoan, la tercera sí que registra continguts econòmics en els monòlegs de Joan Capri, però jo no els qualificaria de «literaris», per simpàtic que ens caigui el personatge. Pel que fa als comentaris de Francesc Mercadé a El petit príncep són més aviat una lliçó magistral de conceptes de màrqueting que estrictament econòmics.
A partir del Plutos d'Aristòfanes, Joan Cano ens traça un fil conductor que porta de la relació maldat-riquesa i la ceguesa del déu Plutos que reparteix aleatòriament la riquesa, als fisiòcrates i la doctrina de la terra com a font originària de riquesa, també amb el liberalisme d'Adam Smith i amb el comentari de l'obra de Mandeville The fable of the bees sobre la necessitat de la pobresa. Jordi Pascual desgrana tant els temes com els termes relacionats amb la vida econòmica dels temps del Quixot a començaments del segle XVII.
La lectura del Faust de Goethe, de Guifré Belloso, posa en evidència les claus amagades de l'univers simbòlic on la pedra filosofal de l'economia seria el Capital; el Mercuri, el paper moneda; el Sofre, el valor de la propietat; la Sal, el capital creat. Belloso, en un altre article, també ens parla de l'especulació en el llibre El financer de Theodor Dreiser. Molt interessant és l'anàlisi d'Iu Pijoan de l'obra El bitllet d'un milió de lliures de Mark Twain on reflexiona sobre el rol del paper moneda lligat amb el crèdit.
Pérez Galdós, Narcís Oller i Blasco Ibáñez són els autors escollits per Andreu Grau per destacar els valors econòmics, pel que fa a l'economia domèstica en particular, en les seves respectives novel·les Tristana, La febre d'or i Arroz y tartana.
L'assaig de Ricard Fernández ens descobreix l'autor Rafael Chirbes, mort recentment, i que va dedicar un parell de novel·les a denunciar els desgavells econòmics dels anys de la bombolla immobiliària, especialment al seu País Valencià. Crematorio, retrat dels anys 1996 al 2006, i En la orilla, de quan esclatà la bombolla a partir del 2007. Un recorregut que explica el capitalisme concessional i la corrupció com a dues cares de la mateixa moneda.
Un llibre interessant, útil i que obre noves perspectives de lectura que potser ni ens havíem plantejat, donada la llunyania conceptual entre la Literatura i la Ciència Econòmica. En definitiva, d'una nova transversalitat.
Acabem amb una crítica: entre els 12 autors dels articles només hi ha una dona i entre els autors de les obres analitzades no n'hi ha cap. Esperem un «Literatura i economia II» que corregeixi aquesta mancança.
Antoni Estela Barnet
Alumne de la Universitat de l'Experiència de la Universitat de Barcelona
Sumari i primeres pàgines de l'obra ressenyada
Afegeix un nou comentari