Saladrigas, Robert. De un lector que cuenta: impresiones sobre la narrativa extranjera contemporánea: de Thomas Mann a Jonathan Franzen. Palencia: Menoscuarto, 2013. 296 p. (Cristal de cuarzo; 6). ISBN 978-84-15740-05-6. 22 €.
Saladrigas, Robert. En tierras de ficción: recorrido por la narrativa contemporánea: de Edgar Allan Poe a Evan Dara. Palencia: Menoscuarto, 2017. 406 p. (Cristal de cuarzo; 9). ISBN 978-84-15740-43-8. 23,90 €.
Segons les últimes dades disponibles, només durant l'any 2015 es van editar a Espanya 80.181 llibres. No cal fer gaire càlculs per entendre que és impossible llegir tal volum en una sola vida. D'aquí que la figura del crític literari sigui necessària: permet, gràcies als seus coneixements professionals, saber què val la pena llegir entre tot el que es publica, o què val la pena recuperar o no oblidar, i a què no cal prestar gaire atenció.
Robert Saladrigas, que porta 30 anys com a crític de La Vanguardia, d'on va ser el director del suplement literari entre 1981 i 1993, i que també ha escrit ressenyes a diferents mitjans de comunicació (a més de ser autor de diferents assajos sobre literatura i autors, i d'obra de ficció, amb la qual ha estat guardonat amb prestigiosos premis com el Sant Jordi, el Crexells o el Josep Pla), és una de les veus més reconegudes i respectades al nostre país en l'àmbit de la crítica literària i, per aquest motiu, fou una bona notícia que el 2013, l'editorial Menoscuarto tingués la bona pensada de publicar en un volum, titulat De un lector que cuenta, algunes de les ressenyes que Saladrigas havia publicat durant la seva carrera.
Per què fou una bona pensada? Perquè permet, en poc menys de 300 pàgines, fer-se un mapa mental de la narrativa estrangera (és a dir, de fora d'Espanya i l'escrita en espanyol) del segle XX. Arribats a aquest punt, la millor manera de ressenyar aquest llibre, tenint en compte l'espai limitat del qual es disposa en aquest blog, no és a partir de què es diu a cada ressenya que hi trobem, sinó que potser fora bo destacar els encerts i desencerts de l'estructura del llibre i veure com condicionen la seva lectura.
Encerts:
- Una introducció on Saladrigas explica la font dels articles i es lamenta perquè hi ha una sèrie d'autors dels quals, pel propi espai del llibre, no hi poden ser. I, a més, també explica la seva experiència amb l'acte de llegir: «Hay dos cosas que todavía hoy mi imaginación no asimila: que los otros no disfruten de la lectura como yo lo hago y que alguna vez pueda llegar a sentirme harto de leer.»
- Tres índexs diferents: el primer, a l'inici, en l'ordre en el qual apareixen els articles –és a dir, el sumari–; el segon, ja al final del llibre, un índex alfabètic d'autors; i, seguidament, el tercer, un índex d'obres.
- Tot i que cada ressenya és diferent, totes són escrites per Saladrigas, és a dir, s'hi pot identificar una estructura interna d'escriptura en la qual, a més de contextualitzar l'obra, també contextualitza l'autor i, per tant, tot i que el prímer index potser no té un ordre lògic a primera vista, amb la lectura hom s'adona que els capítols del llibre tenen un perquè segons cada autor.
- La (re)descoberta d'autors: des de veure amb un nou prisma alguns autors i obres, passant per saber situar-los en el mapa literari o, fins i tot, descobrir autors que potser siguin totalment desconeguts.
Desencerts:
- Molt poques autores: de seixanta autors que s'hi recullen, només set són dones.
- Molt pocs autors africans o asiàtics: de seixanta autors, només sis no són ni europeus ni americans.
- Totes les ressenyes són positives, algunes probablement exageradament entusiastes.
Enguany, l'editorial Menoscuarto ha publicat, sota el títol En tierras de ficción, un nou recull de ressenyes de Saladrigas, amb dos objectius: d'una banda, rescatar autors que no havien pogut encabir-se en l'anterior llibre (i que l'autor havia lamentat que no haguessin pogut aparèixer en aquella ocasió), i, d'altra banda, i com diu Saladrigas en la introducció, «a buscar abrigo» perquè vivim en un temps «de incertidumbres que invitan a pensar […] y, como en cualquier época problemática, a buscar abrigo –no respuestas– en la lectura de los grandes narradores desde los clásicos a los contemporáneos.»
Com ja he fet amb el primer recull, també destacaré els encerts i desencerts d'aquest segon volum:
Encerts:
- Un nombre més ampli d'autors i obres ressenyades, dividits en capítols com en l'anterior recull, però més lògic i visual en la seva divisió (autors anglosaxons de finals del XIX i principis del XX, autors europeus, autors hispanoamericans, etc.), a més d'un article sobre les traduccions al castellà d'À la recherche du temps perdu de Proust i un apèndix-conversa entre Saladrigas i el també crític literari José María Guelbenzu.
- Més autors i més obres ressenyades que completen la segona meitat del segle XIX i el segle XX literari iniciat amb l'anterior volum.
- Un major nombre d'autors més desconeguts pel gran públic, com poden ser Paula Fox, Jim Harrison o Evan Dara, entre altres.
- Com en l'altre recull, l'esquema de cada ressenya permet una contextualització d'obra i autor que s'agraeix quan no són o gaire coneguts, o no s'han llegit, o no s'havia pres en consideració des d'un altre punt de vista.
- L'article dedicat a la relectura de l'Ulisses de Joyce: la mescla d'erudició («la novela del siglo XX culminó en 1922 con Ulysses») i gust personal a parts iguals d'aquest article no només és l'exemple perfecte de com són ambdós llibres sinó que també és l'exemple de com Saladrigas contagia les ganes de llegir o rellegir.
- A diferència de l'anterior llibre, aquí apareixen dues crítiques negatives o, almenys, no del tot conformistes: en primer lloc, Saladrigas deixa constància que la relectura d'El cuarteto de Alejandría de Lawrence Durrell l'ha avorrit, tot i lloar-ne la seva escriptura; i, en segon lloc, li retreu a Orhan Pamuk que a El museu de la innocència escrigui tantes pàgines per tornar a escriure sobre el conflicte personal del propi escriptor amb Istanbul i, aquesta vegada, hagi estat més avorrida i llarga que a anteriors obres. No obstant, només dues ressenyes negatives segueixen essent poques en comparació amb les noranta-quatre restants del llibre.
- El sisè capítol, «Los riesgos de traducir a Proust», i l'apèndix «La crítica y la creación en el mundo actual», igual que l'article sobre Joyce, resumeixen i exemplifiquen els aspectes erudits d'ambdós llibres.
Desencerts:
- Com en l'anterior recull, poques són les autores ressenyades: de noranta-sis autors, només tretze són dones.
- Si en l'anterior recull, la procedència d'obres i autors era molt limitada, en aquest cas encara ho és més: exceptuant Nadine Gordimer (Sud-àfrica) i potser a Vikram Seth (podem referir-nos a ell com a indi?), la resta d'autors són americans o europeus. En la introducció, Saladrigas es lamenta que, amb l'última reforma educativa és possible que «un alumno podrá concluir la fase de educación básica sin haber conocido los fundamentos de la cultura que es garante de su libertad en tanto que individuo adscrito a los valores de una tradición, en este caso la occidental» i, per tant, potser és degut a aquesta lamentació que els autors compilats són majoritàriament europeus i americans. És aquest un llibre dirigit a aquests alumnes? Les ressenyes no es van escriure en el seu dia amb aquest objectiu, i per tant és lícit pensar que tampoc ara ho són i, doncs, caldria haver ampliat la selecció.
- En aquest recull hi ha un capítol específic amb autors espanyols i hispanoamericans i, per tant, que escriuen en espanyol, però la tria em sembla molt limitada: per què no hi ha ressenyes de llibres de Gabriel García Márquez, Juan Marsé, Ana María Matute o Carmen Laforet? No pretenc dir que sigui obligatori que aquests quatre autors hagin d'aparèixer, però sobta que al recull n'hi figurin tan pocs.
- A diferència de l'anterior recull, aquest no està actualitzat: així com a De un lector que cuenta, tot i que la ressenya dedicada a obres de Günter Grass va ser originàriament publicada abans que fos pública la filiació de l'escriptor durant la seva joventut a les Waffen-SS, al llibre Saladrigas en fa esment; en canvi, a En tierras de ficción, fallen petits detalls d'aquesta mena, com per exemple, l'article sobre l'obra de Hermann Hesse on es diu que és un autor que llegeixen els joves (i que fins al final de l'article, on apareix la data de publicació de l'article, no se sap que són els joves de finals de l'any 1979) o que no hi figuri la data de la mort de Nadine Gordimer ni es faci esment al respecte.
- Potser la immediatesa dels mitjans de comunicació on es van publicar aquests articles no ha donat l'oportunitat que Saladrigas hagi pogut ressenyar alguns autors, però no deixa de sobtar que a cap dels dos llibres no apareguin noms com Tolstoi, Dostoievski o Dickens (si tenim en compte que el primer autor ressenyat en aquest segon volum és Edgar Allan Poe, 1809-1849), o Natalia Ginzburg o David Foster Wallace, per exemple.
- Si quan Saladrigas escriu ficció, escriu en llengua catalana, com és que no hi apareix cap ressenya de cap obra escrita en català? A causa del mitjà on publicava les ressenyes?
- El sisè capítol i l'apèndix també exemplifiquen la no actualització dels articles d'aquest segon llibre: d'una banda, és estrany que no es faci cap menció a la traducció catalana de Josep Maria Pinto d'À la recherche... que està publicant periòdicament l'editorial Viena; d'altra banda, durant la conversa amb Guelbenzu, datada al 2006, Saladrigas es pregunta per què els escriptors nord-americans no estan escrivint sobre l'11-S, i posa el focus en Paul Auster, criticant a l'escriptor que no «asume riesgos» en la novel·la que va publicar al 2003, La nit de l'oracle, però precisament, l'any 2006, Auster va publicar Bogeries de Brooklyn o, anys més tard, va publicar Un home a les fosques, obres on sí parlava sobre el dia dels atemptats i la posterior guerra de l'Irak.
En definitiva, aquests dos llibres, a més de la saviesa literària professional que transmet Saladrigas, també és una confessió personal sobre la seva «devoción» a la lectura: «cada nuevo día empiezo la aventura de leer con predisposición a maravillarme con algo que lo da todo sin pedir otra cosa a cambio que devoción. Me conforta pensarlo. Y aquí estoy. Pasando páginas y más páginas»...«y embebido en ellas, sueño que la realidad –las realidades– que de veras me gustaría vivir se encuentra y perdura en las ficciones».
Diego Ruiz Llamas
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari