Rodríguez, Joaquín. El futuro de las librerías [en línia]. Pról., Manuel Gil. [Las Rozas, Madrid: J. Rodríguez], 2017. [70] p. (Los futuros del libro; 1). Disponible des de <https://lektu.com/l/futuros-del-libro/el-futuro-de-las-librerias/7013>. ISBN 978-84-617-9461-4.
Joaquín Rodríguez és un reconegut i actiu estudiós del món del llibre, que porta una dècada aportant informació i opinant sobre el passat, el present i, sobretot, l’esdevenidor del nostre sector cultural. Ara, ha agrupat en un volum –disponible i, doncs, consultable a través de la xarxa– un conjunt d’articles publicats inicialment al seu blog Los futuros del libro, degudament agrupats i actualitzats.
Val la pena seguir-lo perquè ens fa una anàlisi detallada de l’estat de salut de la cadena de valor del llibre, amb una especial atenció a veure com l’àmbit comercial, representat per les llibreries, ha de trobar el seu paper en un món que ha canviat en gran manera. La irrupció, més o menys sobtada, de les tecnologies de la informació ha canviat clarament les regles del joc. Sense cap planificació prèvia per part de les empreses del nostre sector i sense haver-ho demanat explícitament, les innovacions aportades pel món de la telecomunicació hi han entrat amb força, la qual cosa fa que la manera tradicional d’encarar la relació entre autor i lector, enmig dels quals hi ha l’editor, el distribuïdor i el llibreter, s’han modificat a marxes forçades. I no sempre amb el punt de pausa necessari per pair-ho bé. Tot plegat dins d’un nou context socioeconòmic d’àmbit global del qual el món de les lletres no n’ha quedat pas al marge. I, per acabar-ho de complicar, diverses empreses multinacionals, alienes d’entrada al nostre àmbit, hi han vist possibilitats de negoci, modificant per la força dels fets els usos, pràctiques i costums de sempre.
Però més enllà d’aquest punt d’inflexió que han suposat les noves maneres d’exposar, vendre i llegir, l’autor ens demostra clarament que teníem unes mancances estructurals, uns punts negres, que aquesta crisi tecnicoeconòmica, per dir-ho d’alguna manera, han posat al descobert. I convé, doncs, encertar el diagnòstic i, sobretot, les mesures urgents per guarir-nos. De fet, en Joaquín no es presenta pas com un analista extern i aliè. Més aviat al contrari. Lector compulsiu i amant de passejar per l’excel·lent xarxa de llibreries que encara conservem, li sap greu que potser la baula més feble de la cadena es trobi desconcertada, sovint paralitzada, i amb poca força per donar un cop de timó indispensable. S’adona clarament que cal dotar les llibreries d’un suport institucional clar i efectiu per realitzar la reconversió necessària, que passa per tenir una presència important a la xarxa i una nova projecció ciutadana com a comerç i agent cultural de proximitat. I això queda clar que s’ha de fer de manera coordinada i amb una cooperació indefugible.
I és que per tot arreu hi planen un parell de preguntes oportunes i pertinents: què té d’indispensable la presència física, analògica, respecte l’entorn virtual? I, sense ampliar significativament l’índex de lectors habituals, hi ha pastís per a tothom? És obvi que ens cal d’alguna manera reinventar-nos, agafant tot allò de bo que tenim –contacte directe amb el lector, coneixement dels seus gustos, prescripció personalitzada, ambient especial, etc.– i donant un servei adequat als nous temps, que passa per tenir la possibilitat d’oferir uns amplis catàlegs bibliogràfics i un servei logístic impecable. L’aposta del senyor Rodríguez és per un futur mixt, on la presència física, que hi dona un caràcter especial i emocional a l’acte de comprar, convisqui amb un bon treball en i a la xarxa.
Aquest recull té, s’ha de reconèixer, una voluntat de sacsejar-nos, tot i que en alguns capítols potser té un to un punt filosòfic i literari que no fa cap nosa, però que tampoc proposa solucions concretes i fàcilment implementables. I és que no és gens senzill, ja que a l’immobilisme estructural i als vicis adquirits amb el temps s’hi ha d’afegir una gran atomització de les empreses que no ajuda a ser àgils i actius. Costa, per tant, poder moure tota una dinàmica que té un recorregut temporal llarg, però ben segur que visions com aquesta ajuden a sacsejar-nos. De fet, dins del nostre àmbit català hem intentat, especialment des del Gremi de Llibreters, estar atents als nous escenaris i hem buscat fórmules i propostes que anessin en aquesta direcció. Vull recordar experiències com el portal E-llibreries (any 2010), reconvertit el 2012 en Liberdrac i el 2015 en Libelista, que va fent a poc a poc camí, en la línia de coordinar esforços, presentar una oferta rica i plural i posar en valor el paper indispensable de la llibreria, sense fer-li perdre la seva personalitat singular. O bé la creació de l’Escola de Llibreria (2012) per formar bons professionals. I fins i tot una proposta que ara comença a caminar que és l’espai de debat Hieronymus, que ens ha de servir per analitzar-nos i cercar propostes de millora que garanteixin la nostra supervivència, encara que sigui amb uns altres paràmetres. I, ja per acabar, la posta en marxa d’una Casa de les Lletres a Barcelona, en el marc de la marca Ciutat de la Literatura de la Unesco, ha de servir per agrupar tots els elements del nostre sector, donar valor i recursos a un necessari Observatori del Llibre i projectar-nos de cara al futur sense por i amb convicció.
Antoni Daura i Jorba
President del Gremi de Llibreters de Catalunya
Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament a Blok de BiD.
Afegeix un nou comentari