«La librería perdida»

Ruá, Aurora; Perales, Óscar. La librería perdida. Fraga: La Fragatina, 2016. 28 p. (Lo mullarero). ISBN 978-84-16566-17-4. 15 €.

Deia Ranganathan, un bibliotecari indi nascut a finals de segle XIX, que cada lector té el seu llibre. Bé, deia més coses, però aquesta és una de les «cinc lleis de la biblioteconomia» i probablement siguin lleis aplicables a qualsevol llibreria.

I per què començo amb aquesta frase? Doncs perquè aquest llibre, La librería perdida, ens hi fa pensar. Escrit per Aurora Ruá i il·lustrat per Óscar Perales, aquesta obra de ficció adreçada a un públic infantil ens parla d’un poble que no apareix als mapes i que, a pesar d’haver-hi carreteres i mar, mai ningú ha provat d’anar més enllà ni ha tingut curiositat per traspassar els límits del municipi.

Una de les seves habitants és la Marta, una noia de 10 anys inquieta que vol saber on acaba el mar o cap a on van les carreteres oblidades... però que no se’n surt gaire. I un bon dia, passejant pels carrers, troba una llibreria que mai havia vist abans i on només hi ha un sol llibre a l’aparador: el seu. Què amaguen aquelles pàgines? Com és que aquell llibre l’està esperant?

Es tracta d’un text curt amb il·lustracions que ocupen les pàgines de forma completa. A mi personalment m’ha recordat (salvant moltes distàncies, s’entén!) La història interminable de Michael Ende, just al principi de la història, quan en Bastian arriba de casualitat a la llibreria del senyor Koreander. Ells són aquests tipus de llibreters que saben perfectament quin llibre és l’ideal per a cada persona que entra a la llibreria. Crec que és una satisfacció múltiple: quan un llibreter encerta, el client torna content. I als clients, els agrada trobar professionals que sàpiguen interpretar bé els seus gustos i coneguin el que estan venent. És o no és?

La protagonista del nostre conte, la Marta, troba la llibreria de forma totalment casual. És el llibreter qui li dona el llibre i també qui adverteix que les lectures mai són neutres. Si ella agafa el llibre, li diu, es transportarà a un nou món, un lloc ple de nous paisatges i noves experiències per viure, fins al punt que ja no sabràs distingir entre el que ha passat de veritat i el que no, i ple de noves persones a les quals conèixer.

Es tracta d’una història curta, 28 pàgines en total i en format àlbum il·lustrat. Però això no ens ha de fer perdre la visió general: aquest llibre admet moltes lectures i tant pot agradar a petits com a grans (de fet, podríem dir que la franja d’edat és dels 8 als 99 anys, més o menys). Hi ha moltes coses que no es diuen, però que hi són, començant pel poble (perdut i abandonat a qualsevol mapa) i acabant pels seus habitants.

De fet, una de les coses més interessants és que acaba amb un final força obert que pot donar peu a diverses interpretacions. Cadascú pot pensar com vol que segueixi la història, tot i que tenim clara una cosa: aquesta persona mai més deixarà de llegir! 

Eli Ramirez  
Bibliotecària, CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge, UB