Alba Rico, Santiago. Nadie está seguro con un libro en las manos: lecturas inconvenientes. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2018. 174 p. (Colección Mayor; 673). ISBN 978-84-9097-464-3. 16 € en paper, 10,99 € llibre electrònic.
«Este libro reúne toda una serie de textos sobre textos, sobre literatura, sobre libros inconvenientes, a partir de un presupuesto: aunque uno lee sentado y uno lee siempre alejado, distanciado del lugar en el que ocurren los acontecimientos que se relatan en un libro, hay libros que nos hacen temblar, que nos hacen sentir inseguros en todos los sentidos. Inseguros no solo corporalmente ‒porque se lee con el cuerpo‒ sino también inseguros política y teóricamente. Eso es lo que pretendo con este libro, generar inseguridad en lectores proponiéndoles lecturas inconvenientes». S. Alba Rico.
En aquesta obra, l’autor actua com a prescriptor de lectures que ell qualifica d’inconvenients però a les quals també podem dir incòmodes perquè ens esperonen, ens qüestionen, ens empenyen a actuar, a intervenir políticament [des de l’esquerra], perquè són «un arma cargada de futuro» (Gabriel Celaya, 1955) i també, i sobretot, de present, afegiríem. Aquest és el gran objectiu de Nadie está seguro con un libro en las manos. I no ens ha de sorprendre perquè Santiago Alba Rico (Madrid, 1960) és un assagista d’arrel marxista i filòsof, llicenciat per la Universidad Complutense de Madrid, que col·labora en diversos mitjans de comunicació escrits, i que va ser candidat al Senat en les llistes de Podemos per la circumscripció d’Àvila en les eleccions generals de 2015. Ha viscut al Caire (1991-1998) i ara a Tunis, la qual cosa l’ha convertit en un gran coneixedor del món àrab i un actiu lluitador contra la islamofòbia. Ambdós activismes ‒llibresc i polític‒ són ben presents i s’entrellacen en el volum que tenim a les mans, tant pel que fa a les lectures, a les temàtiques i als autors proposats, com a la perspectiva des de la qual els analitza Alba Rico.
El llibre és un recull de 36 articles i d’altres textos escrits entre 2002 i 2018, que s’estructuren en cinc parts: «Los peligros de la lectura», «Extramuros» (20), «Intramuros» (9), «Cinco visiones» (5) i «Los peligros del arte». Dèiem més amunt que Nadie está seguro... és prescriptor d’autors i lectures. Així, a «Extramuros» ens descobreix o ens ajuda a redescobrir Kenzaburō Ōé, Michel Tournier, Edward Said, Miguel de Cervantes, Jun’ichirō Tanizaki, Marjane Satrapi, Nâzım Hikmet, Sei Shōnagon, Ibn Hazm, Teresa Aranguren, Wole Soyinka, Chimamanda Ngozi Adichie, Abd al-Rahman Munif, Tariq Ali, Naguib Mahfuz, Abed al-Jabri, Ngũgĩ wa Thiong’o, Michihiko Hachiya, Yun Heung-gil, entre d’altres. A «Intramuros» reivindica l‘obra de Rafael Barrett, G.K. Chesterton, Karl Kraus, Henri Alleg, Mustafa Khalifa, Pablo Sorozábal, Guillermo Rendueles, per exemple. A «Cinco visiones» explora qüestions clau del món on vivim (immigrants, refugiats, terroristes suïcides, les ciutats) i ens ofereix una mirada lúcida, fruit de la seva experiència vital.
A «Los peligros de la lectura», com si es tractés d’un treball científic, Alba Rico ens explica ‒i repeteix doblement a la pàgina 11‒ el mètode que segueix: «Lo que importa de un libro es desde dónde se lee. Lo normal es que un libro se lea desde otro libro y lleve a su vez a un libro nuevo». Això és el que fa en cadascun dels capítols que formen part de Nadie está seguro... És ben bé un joc de miralls en el qual ens sentim com Alícia en terra de meravelles avançant d’un autor a un altre, d’una a altra obra perquè «Leído desde la Inglaterra victoriana, el Kim de Kipling es una de las más fraudulentas exaltaciones del Imperio Británico, pero leído al mismo tiempo desde la juventud y desde Polanyi o Chesterton, es una emocionante defensa de la antropología elemental y una experiencia fuerte de cosmopolitismo empírico» (p. 11). Com Kipling, Alba Rico també rescata Hergé «... la evolución artística de Hergé es siempre hacia un mayor nivel de justicia […] sus libros más bellos no se agotan en su ideología católico-scoutiana [...] a medida que aprende a dibujar, que complica sus historias [...] va desprendiendo mundos [...] que se pueden mirar desde otros moldes humanos e ideológicos» (p. 10-11). Més tard, ens proposa abordar el menystingut per alguns G.K. Chesterton, quan es pregunta «¿Es Chesterton un pensador reaccionario?», i respon tot seguit «Chesterton es sobre todo dos cosas: un anticapitalista que ama los cuentos y un católico tradicionalista que detesta las convenciones. No soportaba las injusticias y no soportaba las estupideces y trató de demostrar que la injusticia es siempre el resultado, o la exigencia, de alguna tontería compartida» (p. 99).
La reformulació del mètode d’anàlisi de llibres i idees «Lo que nos defiende de los libros son otros libros [...] contra las malas [novelas], están las buenas» el posa sobre la pista de la «combinación platónica de justicia y belleza» (p. 12) que li permet fer l’exercici que ens proposa al llarg de les 174 pàgines d’aquest llibre.
No és la primera vegada que Alba Rico fa recomanacions libràries. Bona prova del que diem és Leer con niños (2007)[1] i les nombroses entrevistes que podem trobar a la Xarxa, en les quals destaca autors i temes que contribueixen a ampliar el nostre catàleg d’interessos.
Nadie está seguro... requereix un esforç per part del lector. El ritme del pensament i l’argumentari d’Alba Rico fan que no sigui una lectura còmoda sinó que demanen temps i concentració. Alhora, però, és una lectura joiosa per la generositat que desplega l’autor en compartir amb nosaltres les seves preocupacions vitals i la seva redescoberta i/o descoberta d’obres i autors mal, poc o gens coneguts a casa nostra.
Concepción Rodríguez-Parada
Coordinadora del màster de Gestió i Direcció de Biblioteques i Serveis d'Informació. Facultat de Biblioteconomia i Documentació
[1] Vegeu una ressenya d’aquesta obra en aquest enllaç. [N. de la R.]
Afegeix un nou comentari