«Mis libros de siempre jamás»

Argüelles, Fulgencio. Mis libros de siempre jamás: narrativa. Oviedo: Saltadera, 2018. 279 p. (Arenas movedizas; 6). ISBN 978-84-947552-5-5. 21 €.

Argüelles escriu al suplement cultural del diari El Comercio de Gijón des dels seus inicis fa més de vuit anys, on prescriu lectures des d’una secció que es titula «Mis libros de siempre jamás». Ara, sota el mateix títol, l’editorial Saltadera publica aquest llibre on ens presenta una selecció de 128 llibres que han marcat l’autor al llarg de la seva vida (ja al pròleg veiem la imatge bucòlica del jove Argüelles submergint-se en la lectura sota l’abraçada de l’ombra d’una figuera).

L’autor ho justifica dient que «en un mundo atormentado por las prisas, enloquecido por el vértigo de las imágenes y entregado incondicionalmente a las novedades, pensé que estaría bien detenerse en algunos de los libros grandes que merecen ser considerados generación tras generación».

A Mis libros de siempre jamás aconsegueix que cada capítol, més enllà d’una ressenya, sigui un text literari i una presentació del seu amor per la literatura. I és que Fulgencio Argüelles, llicenciat en Psicologia i especialitzat en psicologia del treball i les organitzacions, és un escriptor reconegut i establert a la seva Astúries natal. Des que el 1992 rep el Premio Azorín pel seu primer llibre Letanías de lluvia (Alfaguara, 1993) no ha deixat de publicar novel·les d’èxit com Recuerdos de algún vivir (Premi Principado de Asturias, 2000) (Nóbel, 2000), El palacio azul de los ingenieros belgas (Premi Café Gijón, 2003) (Acantilado, 2003) i altres títols com A la sombra de los abedules (Trea, 2011), No encuentro mi cara en el espejo (Acantilado, 2014) i la més recent El otoño de la casa de los sauces (Acantilado, 2018).

Argüelles compon textos literaris que parlen de literatura on desfilen autors des d’Homer i Ovidi fins a contemporanis com García Márquez i Saramago, passant per clàssics com Dostoievski, Tolstoi o Faulkner, fent la volta al món des de Pedro Páramo del mexicà Juan Rulfo al Nobel japonès Yasunari Kawabata amb La casa de las bellas durmientes.

Dones escriptores com Emily Brontë, Edith Bruck, Natalia Ginzburg, Rosa Chacel, Hiromi Kawakami, Susanna Tamaro, Marguerite Yourcenar i alguna altra més. Poques referències; ho dic sense ànim d’assenyalar l’autor, sinó de fer patent com la història, també la història de la literatura, les ha eclipsades.

Argüelles no segueix cap ordre ni criteri més enllà de fer una selecció d’aquells títols que li han arribat al cor, com diu l’autor «libros de siempre jamás» que els ha sentit com a abraçades que «duran tota una vida». I així és com es pot llegir també, sense cap ordre, a l’atzar, o triant a partir del títol indexat al començament del llibre, o per l’autor i obra referenciat en un índex al final del llibre. 

Cada capítol comença i acaba amb un petit fragment del principi i final de l’obra seleccionada. D’aquesta manera fem un tastet que ens fa anar i venir i ballar en diferents temps i distintes veus. Citacions i referències, Argüelles citant Dostoievski parlant de Nikolai Gógol «todos hemos salido de El capote de Gógol», o a Edith Bruck en la que anomena «literatura del holocausto», de la qual cita un dels poemes «nacer por casualidad, nacer mujer, nacer pobre, nacer judía es demasiado para una sola vida» o citant Miguel Torga en referència a Los Buddenbrook de Thomas Mann «no hay duda de que es un bello espectáculo leer un libro como este. Al hacerlo, nos da la impresion de que toda Grecia y toda Europa están disueltas en la caja de tipografia»... i deixem-ho aquí perquè no acabaríem mai.

Sense referències bibliogràfiques pel que fa a les edicions, més enllà de citar l’any d’alguna primera edició en alguns casos, l’única referència temporal són les dades biogràfiques dels autors/es (any de naixement i defunció) sota el seu nom, i del títol al principi de cada capítol.

Els llibres de Siempre jamás, 128 obres, 128 capítols, 128 relats que ens fan venir ganes de llegir-los (si encara no ho hem fet) o rellegir-los, de parlar de literatura, reflexionar sobre la història, sobre els autors, però també ens fan gaudir de la lectura, un deliciós assaig literari.

Cristina Caballé Capdevila
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria