García, Miguel Ángel (ed.). El compromiso en el canon: antologías poéticas españolas del último siglo. Valencia: Tirant Humanidades, 2017. 297 p. (Prosopopeya manuales). ISBN 978-84-1678-686-2. 21,90 €.
Editat per Miguel Ángel García, de la Universidad de Granada, cal celebrar, entesos i profans en la matèria, publicacions com El compromiso en el canon: antologías poéticas españolas del último siglo. Aquesta publicació és el fruit madur d’un projecte d’investigació.
Així, de forma ordenada per capítols, trobem un compendi de treballs de molt nivell intel·lectual duts a terme per Miguel Ángel García, de la Universidad de Granada; Encarna Alonso Valero, de la Universidad de Granada; Ginés Torres Salinas, de la Universidad de Granada; Sergio Arlandis, de la Universitat de València; Araceli Iravedra, de la Universidad de Oviedo; María Paz Moreno, de la University of Cincinnati; i Luis Bagué Quílez, de la Universidad de Murcia. Aquests investigadors han estudiat les antologies poètiques publicades aquest últim segle (XX) posant el focus en el compromís polític, cultural i social que es reflecteix en el cànon. O en els cànons, ja que en un dels treballs es parla de cànons antològics i de cànons historiogràfics, la qual cosa ja informa de la seva complexitat i diversitat.
En la seva presentació, Miguel Ángel García escriu, i tradueixo: «Aquest llibre s’interroga sobre la manera i fins a quin punt les polítiques poètiques que han posat en joc els antòlegs de l’última centúria a Espanya han dialogat amb la noció de compromís». Si bé en algunes antologies aquest compromís entra en el cànon de poesia i compromís, en altres hi és per absència, o com a exclusió, o a la contra. En aquest context es poden produir duels entre antologies, lluites que es donen per l’hegemonia del capital simbòlic i cultural que poden representar. Amb criteri afinat, el professor García parla d’«el poder que es troba també en el nivell material, però invisible, de la ideologia».
Res del que és humà no escapa a la ideologia, a la política, com res no escapa al poder que es pot exercir a l’hora de confeccionar una antologia, ja sigui per inclusió o per exclusió d’uns determinats poetes. Així, podem concloure que tota antologia té una ideologia darrere, si bé pot ser de caire noble o no. Com va dir Harold Bloom, totes les antologies són selectives i parcials. No pot ser altrament en tant que són construccions humanes com es dedueix de la lectura apassionant també per als curiosos del tema, dels treballs publicats a El compromiso en el canon: antologías poéticas españolas del último siglo. Entre aquests estudis es troben les reconegudes antologies fetes a Catalunya, com les de Josep M. Castellet: Veinte años de poesía española (1939-1959) (Seix Barral,1960) i Un cuarto de siglo de poesía española (1939-1964) (Seix Barral, 1966), i la de José Batlló: Antología de la nueva poesía española (Bardo, 1968).
Aquest llibre està dedicat a la memòria de Juan Carlos Rodríguez, un dels impulsors d’aquests treballs d’investigació universitària que donen fe de les antologies poètiques espanyoles d’ençà la publicació conjunta, els anys cinquanta, de les primeres antologies del segle realitzades per Gerardo Diego: una panoràmica el 1934 i una programàtica el 1932: la controvertida Poesía española: antología 1915-1931 (Signo, 1932). Amb els adjectius panoràmic i programàtic s’obre la porta a les intencions ideològiques de Gerardo Diego a l’hora de plantejar una i altra antologia que, està clar, han acabat fent cànon, així com els temps rebels i de cançó protesta han determinat antologies d’estètica anticonvencional, estripada, anticànon. Com sigui, altres formes de fer cànon, amb o sense compromís polític i social, de la mateixa manera que les avantguardes han entrat als museus. En un o altre sentit, i són paraules de Miguel Ángel García, «per ser arxius literaris les antologies són també arxius ideològics», així com poden ser, amb el precedent de les antologies de Diego, una «operació de política de promoció literària» portada a terme, en aquest cas, pels joves poetes de la famosa Generació del 27 (consensuada per ells mateixos, en aquesta antologia, com en tantes posteriors, cal lamentar l’absència de les poetes).
Així, ¿una antologia és un espai de reproducció ideològica en relació al poder, ja sigui per afirmar-lo, per contrastar-s’hi o per contestar-lo? De la lectura recomanable d’El compromiso en el canon: antologías poéticas españolas del último siglo es pot extreure prou d’informació per encetar un debat esclaridor en general, i útil també per avaluar el nostre propi espai literari.
Teresa Costa-Gramunt
Escriptora i dissenyadora especialitzada en ex-libris
Afegeix un nou comentari