Vint anys del Premi Llibreter

Com cada any per aquestes dates, el Gremi de Llibreters de Catalunya organitza la festa del Premi Llibreter, una distinció que vol donar una segona oportunitat a obres literàries de qualitat que, segons l’opinió dels llibreters, no han rebut l’atenció merescuda per part de la crítica, els mitjans o els lectors. Per donar a conèixer aquesta tria s’organitza un acte festiu que congrega autors, traductors, il·lustradors, editors, distribuïdors, llibreters i lectors, i que s’ha convertit en una ocasió única de trobada anual de centenars de persones vinculades al sector de la llibreria. Enguany el Premi arribava a la vintena edició i per celebrar-ho es va escollir un marc incomparable: el Teatre Nacional de Catalunya. La sala gran feia goig, plena a vessar i amb un ambient festiu.

L’acte va ser presentat pel periodista cultural Toni Puntí, que va anar donant pas a les diferents intervencions. Per començar, una actuació musical, a càrrec de Clara Sanabras i Dani Espasa, que també clourien l’acte.

Tot seguit, s’esmentaren les llibreries que enguany compleixen anys rodons: Abracadabra (10); Casa Anita, Muntanya de Llibres i Saltamartí Llibres (15); Altaïr (40); Documenta (45); Dalmases (100) i Geli (140), i s’homenatjaren els llibreters que compleixen 35 anys a la professió. Enguany, amb dos guardonats: Joan Antoni Pérez, de la llibreria Al Peu de la Lletra, de Barcelona, i Àngels Fabró i Balada, del Club del Llibre, del Prat de Llobregat. Tot seguit, l’escriptor Josep Maria Fonalleras llegí el seu conte La idea inicial, en què jugava amb els títols de les obres premiades en ocasions anteriors.

Per celebrar i rememorar els 20 anys del Premi Llibreter, van intervenir després una editora i un autor. Sigrid Kraus, de l’Editorial Salamandra, prengué la paraula en representació de les editorials premiades al llarg d’aquestes vint edicions, i va agrair al Gremi la iniciativa. Va comentar que, en el seu cas, l’obra premiada l’any 2000, El último encuentro, de Sándor Márai, va rebre un bon impuls gràcies al premi i, a hores d’ara, se’n porten venuts quasi 500.000 exemplars.

Eduard Márquez, finalista de l’any 2004, intervingué en representació dels autors premiats al llarg dels vint anys del Premi, i aprofità per fer un sentit homenatge a l’escriptor i editor mort recentment Enrique de Hériz, guanyador en la mateixa edició.

El pregó de la festa fou pronunciat per la traductora Anna Casassas, qui posà de relleu el paper del llibreter com a prescriptor, i va desitjar que el Premi complís molts anys més, i en llibertat: llibertat de manifestació, d’expressió, llibertat per als presos...

Arribada l’hora de la proclamació dels premis d’enguany, el primer en ser anunciat fou el Premi Llibreter de Literatura Infantil i Juvenil en Altres Llengües, que correspongué a Cançó del cucut, de Frances Hardinge, amb traducció de Xavier Pàmies i publicació de Bambú.

El Premi Llibreter per a Literatura Infantil i Juvenil en Llengua Catalana fou per a l’obra Camins d'aigua, de Raimon Portell, publicat per Barcanova, segon volum de la trilogia La llum d´Artús.

El Premi Llibreter d'Àlbum Il·lustrat fou concedit a Sirenes, de Jessica Love, editat per Kókinos. El Premi Llibreter d'Altres Literatures fou atorgat a Les formes del verb anar, de Jenny Erpenbeck, publicat per Angle (en català) i Anagrama (en castellà). Mencions; Les riqueses (Periscopi).

Finalment, el Premi Llibreter de Literatura Catalana fou concedit a Novel·la, de Pol Beckmann, editat per Quaderns Crema. Menció: Marta Marín-Dómine Fugir era el més bell que teníem (Club Editor).

Per acabar, dos breus parlaments de representants de la política cultural. En primer lloc, en Joan Subirats, primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació de l'Ajuntament de Barcelona. En la seva al·locució, va reconèixer la capacitat d’anticipar-se que tenen els llibreters, i va admetre que les administracions haurien d’ajudar les llibreries. Finalment, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, posà de relleu la importància de les llibreries a Catalunya per a la difusió de la cultura i la defensa de la llengua i la literatura catalanes. A casa nostra es troben 495 llibreries independents, i el 42,9 % de les vendes que s’hi fan són de llibres en català. La Conselleria vol acompanyar aquest ofici, i ho fa amb diferents línies d’actuació: en la modernització de llibreries, en l’elaboració del Mapa de llibreries, en la creació del distintiu de llibreries de qualitat o en la campanya «Fas sis anys, tria un llibre». Agraeix al Gremi per aquesta iniciativa i desitja molts anys més de vida a aquest Premi.

Aquí, una fotografia final, amb tots els premiats i homenatjats.