Enguany presentem un sant Jeroni italià, país on està enterrat, a la basílica de Santa Maria Major de Roma. La pintura mural en qüestió es troba a Pinzolo, petita població del nord d’Itàlia i punt neuràlgic de les Dolomites de Brenta. La podem admirar a la façana d’una casa del centre, és evident que no passarà als annals de la Historia de l’Art, però el seu estil decididament naïf em va colpir.
Jeroni, amb la seva mirada perduda al mes enllà, sembla buscar la inspiració divina per continuar traduint la Bíblia. El lleó fa una mica de mala cara, mig enfadat, mig trist. Uns núvols de tempesta i unes palmeres que s’endú el vent no auguren res de bo. Què pretén comunicar l'artista? Potser Jeroni ha rebut la notícia que santa Paula el ve a visitar? Potser se li està acabant la tinta? Sigui com sigui, l’escena no pinta bé.
Entre altres coses, Jeroni va ser un polemista radical. Es va discutir gairebé amb tothom; el seu caràcter intransigent i dur li va comportar enemistats duradores. Ell mateix s’adonava del seu mal geni, d'aquí que moltes vegades se’l representa colpejant-se amb una pedra com a acte d’expiació. Altres interpretacions diuen que es donava cops de pedra al cap per no adormir-se mentre traduïda la Bíblia.
Recordem-ho una vegada més, sant Jeroni és patró de llibreters i traductors entre altres gremis. Raó per la qual, com no podia ser d’altra manera, aquest blog cada 30 de setembre des de fa cinc anys publica una semblança del sant a partir d’una imatge trobada.
Laus Deo
Text i foto: Marcel Albet Guinart
Afegeix un nou comentari